Llicències d'Estudis Retribuïdes. Curs 2001-2002


 
Memòria del treball en format AcroRead 

 
Títol: Avaluació de l'ús social del català entre l'alumnat de secundària en relació amb la dinàmica sociocultural dels centres
Autoria: Antoni Riera Cortès
Modalitat: A: curs escolar sencer.
Característiques: El treball “Avaluació de l'ús social del català entre l'alumnat de secundària en relació amb la dinàmica sociocultural dels centres” conté 363 pàgines, amb taules, gràfics, bibliografia i annexos.
És el resultat d’un treball de camp que vol aproximar-se al procés de normalització des de la perspectiva que en tenen els alumnes i amb una mirada global del procés educatiu.
Orientació del treball: Treball de sociolingüística aplicada que des de la interdisciplinarietat vol posar al descobert algunes de les circumstàncies que condicionen  el desús del català entre l’alumnat de secundària.
Temes i/o Identificadors: Ús social del català a secundària, extraescolaritat, la llengua com a valor, identitats col·lectives, representació de catalanitat, normalització. 
Destinataris: Ensenyants, educació secundària obligatòria.
Resum: Quin i com és el “paisatge” sociocultural  dels alumnes de secundària  que de manera generalitzada estan abandonant la llengua catalana com a vehicle de comunicació? Quins i com són els espais de relació/comunicació o d’educació no formal fora de l’aula i de “l’hora de català”? Quina és la fractura/es que impossibilita conciliar la normativa en matèria lingüística amb la realitat dels joves estudiants? És possible des dels centres de secundària afavorir, estendre i prestigiar l’ús social del català entre els adolescents i joves en àmbits d’extraescolaritat?
El treball de camp, realitzat durant el curs 2001-02, s’inicia amb una prospecció qualitativa amb un pocs alumnes. En base als resultats obtinguts s’estén una consulta  a 370 alumnes de quart d’ESO i de segon de batxillerat de deu centres públics,  als quals es passa una enquesta de 80 qüestions. L’enquesta cobreix diversos àmbits:  des de l’empatia escolar als interessos extraescolars; la llengua de relació  dintre i fora del centre com també el codi d’identitats i representacions col·lectives. Paral·lelament s’avalua la dinàmica sociocultural de cada centre, d’acord amb uns paràmetres prèviament establerts.
Els resultats d’una observació i de l’altra mostren algunes correspondències significatives: milloren les representacions de catalanitat allà on les dinàmiques de centre són més intenses, compartides i diversificades. Aquesta comprovació motiva, finalment, una reflexió sobre les possibilitats i responsabilitats dels centres educatius de secundària en matèria de normalització lingüística.