Llicències d'Estudis Retribuïdes. Curs 2001-2002



 
Memòria del treball en format AcroRead 

 
Títol: Cap a una fonamentació de l’activitat científica escolar en l’ensenyament obligatori: model teòric i primers resultats a l’aula
Autoria: Joan Aliberas i Maymí
Modalitat: A: curs escolar sencer.
Característiques: Es tracta d’un text estructurat en una introducció, vuit capítols (el darrer dels quals és el de conclusions) i la bibliografia. 
S’acompanya amb dos annexos: 
- L’annex A és un vocabulari que recull els termes més característics utilitzats en el treball, adreçant el lector al lloc on apareixen definits. 
- L’annex B és un recull d’algunes produccions d’alumnes i de material elaborat pel professor. 
Tot plegat ocupa 168 pàgines. El text, sense els annexos, conté 35 figures, 7 taules i 7 quadres. Tot en blanc i negre.
Orientació del treball: És un treball de recerca sobre la teoria de la didàctica de la ciència. Es reflexiona sobre diferents aportacions i es fan propostes didàctiques que són experimentades a l’aula.
Temes i/o Identificadors: Educació, ensenyament, didàctica de les ciències, innovació educativa, psicologia, comunicació, teoria del coneixement, currículum comú, programació curricular, activitats educatives, valors educatius.
Destinataris: Formació del professorat de ciències de primària i secundària. 
Resum: Es parteix d’una visió crítica de l’actual ensenyament de les ciències, en les etapes obligatòries, pel que fa a la formació dels ciutadans. En base a les noves maneres d’entendre com es genera el coneixement científic (nova filosofia de la ciència) i del que sabem sobre el funcionament de la ment (ciència cognitiva), es proposa un marc general, teòric i pràctic, sobre una manera d’ensenyar ciència que sigui al mateix temps científica i que estigui a l’abast de les capacitats cognitives dels nostres alumnes.
Aquesta activitat científica escolar es caracteritza perquè proporciona a l’alumne formes d’orientar-se en la seva tasca, de manera que no en perdi el sentit; es busca una actitud activa de l’alumnat en el seu aprenentatge mitjançant la discussió i el diàleg, i el treball en grup; parteix de l’estudi de fets paradigmàtics que ajuden a construir models teòrics per interpretar-los; utilitza el llenguatge com a eina per generar coneixement; persegueix la consecució de valors epistèmics, però també humans i socials de forma explícita.
No es tractava de fer una teoria amb diverses teories, sinó d’intentar caracteritzar una activitat científica per ensenyar ciències utilitzant totes aquelles aportacions que per experiència creiem que poden ser útils a l’aula. En una segona fase s’ha portat a l’aula, amb resultats satisfactoris tant per als alumnes com per als professors implicats.