Llicències d'Estudis Retribuïdes. Curs 2001-2002


 
Memòria del treball en format AcroRead 

 
Títol: La lectura a l'aula. Un projecte per a l'aprenentatge de les llengües, l'autoformació i el tractament de la diversitat. Arlot: Materials d'aula
Autoria: Jeroni Moya Obes
Modalitat: B3: mitja jornada durant un curs escolar
Característiques: El treball consta de dues parts:
3.1.  La primera té un caràcter fonamentalment introductori i es subdivideix en dos blocs.
- La primera part, de trenta-quatre pàgines, parteix d’una enquesta generalitzada sobre el tractament que se li dona actualment a les lectures (obligatòries i/o complementàries) en els centres de secundària de Catalunya, i es desenvolupa a partir de l’exposició i l’anàlisi dels resultats obtinguts. Aquest desenvolupament continua amb la inclusió de referències a iniciatives més o menys generalitzades que s’estan portant a terme actualment, molt sovint amb resultats força positius, i que mostren una sensibilitat creixent i positiva en relació al tema. Finalitza amb un seguit de valoracions i una petita bibliografia amb caràcter orientatiu.
- Tot aquest estudi, i també aquesta experiència, continua en la programació d’una activitat d’aula que té com a objectiu principal  estimular la imaginació, provocar la reflexió i formar en la valoració crítica i personal dels textos literaris. És a dir, resulta una concreció de l’apartat anterior.
3.2. La segona part suposa el cos del projecte. En realitat podríem dir que és el tercer esglaó (recollida de dades-anàlisi, programació, materials d’aula) del treball. Ocupa cent setanta-set pàgines,  materialitza en part de les conclusions tretes del punts anteriors i busca la seva aplicació al procés d’aprenentatge de l’alumnat. Així, es presenten trenta-sis unitats didàctiques. Aquestes unitats es basen en textos elaborats d’acord amb els objectius programats. Són textos, o capítols, que aniran introduint, a través de diversos continguts i de forma progressiva, temes relacionats amb els diferents àmbits i influències que envolten l’acte de llegir, des dels més simples i subjectius fins als més complexes. El resultat final arriba en forma d’una novel·la (que he anomenat Arlot) en la que es parteix de forma explícita de la personalitat del lector per tractar d’unir-la posteriorment a l’adquisició d’uns coneixements i habilitats recolzats per breus introduccions, per diverses activitats i, molt especialment, per la pròpia lectura.
Orientació del treball: En conjunt, són uns materials d’aula precedits d’un estudi i d’unes valoracions que pretenen consolidar, a partir de la coherència, la seva estructura.
Temes i/o Identificadors: Didàctica, ensenyament, aprenentatge, literatura, llengua, societat, anàlisi, debat, ètica, imaginació.
Destinataris: Educació Secundària Obligatòria: Quart.
Resum: La idea bàsica és la d’ajudar a l’alumnat en la seva desitjable convivència amb el món de la lectura, i fer-lo d’una manera progressiva, amb l’ambició de consolidar el seu aprenentatge i la seva formació lingüística, literària i personal. Un procés plantejat de forma col·lectiva, alumnes i professor, a partir d’un seguit de textos en el quals es pugui observar de manera evident, capítol a capítol, allò que se’ls explica de forma introductòria. 
Aquesta voluntat de procés i d’apropament més personalitzat és lo que m’ha portat finalment a escriure una novel·la, ja que em resultava objectivament més operatiu (i agradable) prendre aquesta via que la de la recerca de fragments adequats a cada objectiu, a cada etapa. També crec que amb aquesta fórmula, la d’utilitzar una novel·la com a fil conductor, al despertar la curiositat sobre els fets i convertir en familiars uns personatges i unes situacions, la motivació de l’alumnat per la lectura resultaria superior i la cohesió general dels materials, també.
Finalment, i en relació a “la motivació”  —paraula clau d’aquest projecte, i penso que de la problemàtica actual sobre la lectura en l’ensenyament, juntament amb la de “adequació”—, en tot moment les activitats i propostes han anat en el sentit de la intervenció personalitzada, de la participació a partir del propi criteri i de les pròpies inclinacions, és per això que es tendeix a individualitzar de forma regular moltes de les qüestions.