Text 1:

L’historiador Ammià Marcel·lí explica com es formen les perles en les ostres, així com de la varietat de les perles del golf Pèrsic.

Text 2:

Plini el Vell descriu els elefants. Dóna les seves característiques físiques i conductuals, i afirma que tenen actituds religioses.

Text 3:

Els romans tenien una gran admiració pel lleó. A més de conèixer la seva ferotgia, creien que era capaç de sentir clemència envers els febles.

Text 4:

El llop ha atret des de sempre la curiositat de la gent. Un text de Plini reflecteix antigues creences sobre la transformació dels humans en llops.

Text 5:

El text presentat versa sobre els escurçons i altres serps. Hi destaca com a curiositat l’instint de venjança dels escurçons.

Text 6:

Les orques, els seus instints assassins i la seva relació amb les balenes ja eren coneguts dels antics. Plini el Vell ens n’ofereix una descripció.

Text 7:

Els romans ja construïen vivers d’ostres i havien trobat la manera de fer-ne millorar el gust. (Tecnologia)

L’historiador Ammià Marcel·lí explica com es formen les perles en les ostres, així com de la varietat de les perles del golf Pèrsic.

Ammià Marcel·lí, Històries XXIII 6, 85-87

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/ammianus/23.shtml#6

Referència editorial:

Arnoldo Mondadori, 3 volums, Milà 2001-2002

Traducció:

Resta explicar breument unes quantes coses sobre l’origen d’aquestes pedres. De perles, se’n troben en els mars de l’Índia i de Pèrsia a l’interior de conquilles dures i brillants; s’hi han format per la barreja de la rosada en una època determinada de l’any. En efecte, deleroses, per dir-ho així, d’una unió sexual, s’obren més sovint i arrepleguen els esquitxos de la rosada lunar. Prenyades de resultes d’això, pareixen cada vegada dues o tres petites perles, o bé un «unió», anomenat així perquè les petxines menudes, en obrir-se, pareixen, de vegades, una sola perla, però més grossa del normal. Que aquests fruits neixen i es nodreixen d’elements derivats del cel més que no pas dels aliments que es troben en el mar, ho demostra el fet que les gotes de rosada que cauen en les conquilles al matí produeixen perles clares i rodones, mentre que les gotes caigudes al vespre produeixen perles sinuoses, rosses i, de vegades, amb taques. Són petites o grosses segona la qualitat d’allò que ha estat absorbit, amb varietat de casos. Sovint les conquilles es tanquen per por dels llamps i resten buides o produeixen perles defectuoses o bé les eliminen avortant. És difícil i perillós de capturar-les, i el motiu de ser tan cares és que s’estan de freqüentar els litorals gaire concorreguts per tal d’evitar els paranys dels pescadors, segons que diuen alguns, i s’amaguen prop dels esculls fora de l’abast, on es refugien els taurons.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Explicar per què l’autor diu que els perles es formen més per elements vinguts el cel que per elements procedents de la mar.

  Esmentar les classes diferents de perles de què parla l’autor i explicar la causa de els diferències.

  Comparar l’explicació que dóna l’autor amb la que donen actualment els científics.

  Explicar per què els perles són tan valorades i tan cares.

  Es poden ampliar les activitats amb una comparació entre les perles naturals i les cultivades, amb la fabricació de perles falses, amb el negoci creat al voltant de les perles, etc.

Relació amb altres matèries:

—  Economia

—  Ciències Socials

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Força alt. Només a partir de mitjan 2n de Batxillerat.

Plini el Vell descriu els elefants. Dóna les seves característiques físiques i conductuals, i afirma que tenen actituds religioses.

Plini, Història Natural VIII 1-3

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/8*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1997

Traducció:

L’animal terrestre més gros és l’elefant, i és el més proper als sentiments humans, ja que entén la llengua del seu país, obeeix ordres, recorda les obligacions que li han estat imposades, desitja ser estimat i honorat, i, encara més, posseeix virtuts que sovint no es donen ni en l’home, com l’honradesa, la prudència, la justícia, i fins i tot el respecte pels estels i el culte al sol i a la lluna. Hi ha afirmacions autoritzades que, en els boscos de Mauritània, en resplendir la lluna nova, els elefants davallen en ramat a un riu anomenat Amil i allà fan un ritual de purificació, aspergint-se amb aigua, i, després de saludar així la lluna, se’n tornen als boscos menant davant seu aquelles cries que estan fatigades. Es creu que coneixen també les obligacions d’altres religions, de manera que, quan han de travessar el mar, es neguen a pujar a les naus si abans el conductor no els ho ha demanat comprometent-se sota jurament respecte a llur retorn. Quan es troben abatuts per algun mal (ja que les malalties també afecten aquelles moles), hi ha qui els ha vistos estirats a l’herba de panxa enlaire, mirant cap al cel, com si volguessin lligar la terra a les seves pregàries. Pel que fa a docilitat, honoren el seu rei, s’agenollen davant seu i li ofereixen garlandes.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Enumerar els aspectes en què, segons l’autor, els elefants tenen sentiments semblants als éssers humans.

  Esmentar el lloc i el moment en què els elefants, segons l’autor, fan rituals de purificació. Situar el lloc en un mapa.

  Comentar quina credibilitat poden tenir les afirmacions de l’autor.

Relació amb altres matèries:

—  Religió

—  Ciències socials

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Els romans tenien una gran admiració pel lleó. A més de conèixer la seva ferotgia, creien que era capaç de sentir clemència envers els febles.

Plini, Història Natural VIII 48-49

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/8*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1997

Traducció:

48. L’única fera que mostra compassió envers els qui el supliquen és el lleó; perdona els qui es postren davant seu, i, quan s’enrabia, s’enfureix més ferotge contra els homes que no pas contra les dones, i només ho fa contra els infants en cas d’estar molt afamat. Juba creu que els arriba la comprensió de les súpliques: almenys sentí el cas d’una dona de Getúlia que havia estat feta captiva i, havent-se escapat, en veure’s escomesa, en ple bosc, per un ramat de molts lleons, aconseguí aplacar-los amb les seves paraules: tingué prou audàcia per a dir que era una dona, fugitiva, desvalguda, una suplicant de l’animal més noble de tots i rei de tots els altres, una presa indigna de la seva glòria. […] 49. L’indicador de l’estat d’ànim dels lleons és la cua, així com el dels cavalls són les orelles; en efecte, la naturalesa ha assignat aquestes característiques als animals més nobles. La cua resta quieta quan està tranquil, es belluga suaument quan vol fer-se amic, cosa que no passa sovint, ja que és més freqüent que estigui irat; això comença a mostrar-ho amb cops de cua a terra, i s’incrementa colpejant-se l’esquena, com si l’assotés.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Comentar quina explicació pot tenir que els lleons tinguin compassió de qui els suplica.

  Explicar algun cas, històric o llegendari, que l’alumne conegui, en què un lleó s’hagi compadit d’un ésser humà.

  Justificar si és possible o no que un lleó percebi les condicions que fan que un ésser humà estigui indefens (el fet de ser dona, de ser un infant, de ser un fugitiu, etc.).

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

El llop ha atret des de sempre la curiositat de la gent. Un text de Plini reflecteix antigues creences sobre la transformació dels humans en llops.

Plini, Història Natural VIII 80

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/8*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1997

Traducció:

També a Itàlia es creu que l’aparició d’un llop és perjudicial, i que, si el llop veu primer l’home, aquest es queda sense veu durant un cert temps. Els que es crien a l’Àfrica i a Egipte són inofensius i petits, mentre que els que es crien en regions més fredes són cruels i ferotges. Hem de considerar, amb confiança, que les històries d’homes que es converteixen en llops i després retornen al seu estat original són falses; altrament, haurem de creure totes aquelles coses que l’experiència de molts segles ha demostrat que són pura invenció. Tanmateix, volem assenyalar d’on ha nascut aquesta fama, tan arrelada en la gent, que ha classificat els homes llop entre els éssers maleïts. Evantes, persona de prestigi entre els autors grecs, escriu que a l’Arcàdia hi ha la tradició d’escollir a sorts un membre de la família d’un tal Antus i portar-lo vora un llac d’aquella regió; després de penjar els vestits en una alzina, travessa el llac nedant, s’endinsa en llocs deserts, es transforma en llop i viu en companyia amb els altres animals d’aquesta espècie durant seixanta anys. Si durant aquest temps s’ha abstingut del contacte amb éssers humans, torna al mateix llac i, després de travessar-lo, recupera la seva figura, havent afegit nou anys d’edat al seu aspecte d’abans. L’autor hi afegeix un detall encara més fabulós: recupera el seu vestit. És ben estrany fins on arriba la credulitat dels grecs!

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Enumerar diverses creences actuals sobre els llops reflectides en el parlar de la gent o en els contes.

  Explicar si pot tenir alguna justificació l’afirmació de l’autor que els llops dels països càlids són mansos, mentre que els dels països freds són més ferotges.

  Esmentar algunes obres literàries o cinematogràfiques en què s’ha tractat el tema dels homes llop.

  Dir quina és l’opinió de l’autor sobre aquest tema i justificar-ho amb algunes frases del text.

Relació amb altres matèries:

—  Literatura

—  Cinema

—  Ciències Socials

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

El text presentat versa sobre els escurçons i altres serps. Hi destaca com a curiositat l’instint de venjança dels escurçons.

Plini, Història Natural VIII 85-86

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/8*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1997

Traducció:

Pel que fa a les serps, és general la creença que la majoria tenen el color de la terra en què s’amaguen. Les espècies son innombrables. Les cerastes (escurçons) tenen unes petites banyes, sovint quatre, que sobresurten del cos; fent-les moure, mentre la resta del cos resta oculta, atreuen els ocells. L’amfibena té dos caps, és a dir, en té també un a la cua, com si no fos prou d’infondre el verí per una sola boca. Unes tenen escames, altres són bigarrades, i totes tenen un verí mortal. La serp javelina es llança des de les branques dels arbres, i les serps no són de témer únicament pels seus peus, sinó que volen com un projectil disparat per una catapulta. Quan el coll dels àspids s’infla, no hi ha cap remei per a la seva mossegada, si no és amputar immediatament les parts tocades. Un animal tan pestífer, té només un sentiment, o més ben dit, un afecte: sempre van junts mascle i femella, i no viuen sinó amb la seva parella. Per això, si qualsevol dels dos és mort, l’altre té un afany increïble de venjança; persegueix l’autor de la mort, és capaç de reconèixer-lo i l’ataca únicament a ell enmig d’una gentada, per gran que sigui, supera tots els obstacles, recorre totes les distàncies, i l’única manera d’escapar-se’n és la barrera d’un riu o una rapidíssima fugida.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Explicar el que cadascú sàpiga sobre el comportament dels escurçons.

  Enumerar les coincidències que hi ha entre el text de l’autor i els coneixements que avui tenim sobre les serps.

  Dir quines afirmacions de l’autor es consideren increïbles i explicar per què.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències de la salut

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Les orques, els seus instints assassins i la seva relació amb les balenes ja eren coneguts dels antics. Plini el Vell ens n’ofereix una descripció.

Plini, Història Natural IX 12-13

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/9*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1997

Traducció:

Les balenes penetren fins i tot en els nostres mars. Hom diu que se n’han vistes en el golf de Cadis, però no abans de l’hivern; a la temporada de calor, en canvi, s’amaguen en alguna cala tranquil·la i prou gran, i és admirable com els agrada de criar-hi. Això ho saben prou les orques, una bèstia que els és enemiga i que no pot ésser representada amb cap altra imatge que un munt immens de carn amb unes dents brutals. Irrompen, doncs, en els recessos de les balenes, els devoren a mossegades les cries, o les femelles que han parit, o fins i tot les que han de parir. Les envesteixen i les foraden com les proes de les naus de guerra. Les balenes, amb poca flexibilitat per a moure’s, lentes per a respondre a l’atac, feixugues a causa del seu pes i, en aquella estació, amb el ventre gràvid o afeblides pel treball de parir, l’únic remei que coneixen és de fugir cap a alta mar i emparar-se amb la seguretat de l’oceà. En canvi, les orques s’esforcen a sortir-los al pas, barrar-los el camí, tancar-les en passos estrets per a trossejar-les, empènyer-les cap a aigües somes o fer-les encallar a les roques.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Explicar, d’acord amb el context, quin significat deu tenir l’expressió de l’autor "els nostres mars".

  Fer que cada alumne expliqui com ha tingut coneixement de les orques i què en sap.

  Resumir el que diu l’autor sobre el comportament de les balenes i de les orques.

  Explicar els problemes que planteja avui, a nivell mundial, la caça de les balenes.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències Socials

Nivells per a ser utilitzat:

ESO

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament del 2n de Batxillerat.