Avui dia encendre foc i coure el pa és força senzill gràcies als mitjans tècnics de què disposem. Virgili explica com s’ho feren uns nàufrags per a procurar-se una mica de pa quan aconseguiren arribar a terra.

Virgili, Eneida I 174-179

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/vergil/aen1.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1972

Traducció:

Primer de tot, Acates fa saltar una guspira de la pedra foguera, recull el foc en unes fulles, l’envolta de brossa per alimentar-lo i d’aquell caliu en treu ràpidament la flama. Llavors, esgotats pels esdeveniments, extreuen de les naus el fruit de Ceres malmès per les aigües, i els instruments de Ceres, i es disposen a torrar al foc i a moldre amb la pedra aquest gra que han pogut recuperar.

 (Joan Bellès, Editorial Empúries, Barcelona 1999)

Suggeriments d’activitats:

  Dir què són el fruit de Ceres i els instruments de Ceres.

  Enumerar quins productes naturals tenen el nom de «cereals» i explicar perquè s’anomenen així.

  Imaginar la resta d’operacions que feren els nàufrags fins a obtenir el menjar desitjat. Després cada alumne pot imaginar que, amb tres amics més, s’ha trobat en una situació semblant a la dels nàufrags del text i explicar detalladament què fan entre tots per aconseguir un mica de pa.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Alimentació i Ciències de la salut

—  Mitologia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

El color porpra d’alguns teixits és fruit d’un procés de tint que els antics feien servint-se del líquid contingut en uns mol·luscs anomenats purpura i murex. Els fenicis eren els qui dominaven més bé aquesta tècnica. Plini el Vell ens en dóna alguns detalls.

Plini, Història Natural IX 133

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/9*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1997

Traducció:

El mol·lusc que conté la porpra, és molt profitós de capturar-lo després de l’aparició de la constel·lació del ca, perquè, quan ja està recobert de cera, té el suc més fluid. Però aquest fet, les factories de tints l’ignoren, tot i que és de summa importància. A continuació se li extreu la vena de què hem parlat, a la qual cal posar sal, gairebé un sextari (0,54 l) per cada cent lliures; el temps just de maceració són tres dies, i com més fresca és la sal més força li dóna. Cal bullir-ho en un perol de plom, i amb cinquanta lliures de tint per cada àmfora d’aigua (uns 26 l), a una temperatura moderada i uniforme...

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Informar-se de com és el color porpra, descriure’n els diversos matisos i explicar quina mena de robes o de vestits solen ser d’aquest color.

  Enumerar els diversos passos que cal fer en el procés del tint de porpra.

  Cercar informació sobre la manera d’obtenir avui el color porpra i compara-la amb la manera descrita en el text.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Economia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Els antics ja havien desenvolupat diverses tècniques per a treure el màxim profit de les oques. Així, inventaren la manera d’obtenir foi gras, un menjar que era especialment apreciat, i sabien aprofitar-ne les potes i les plomes. Plini el Vell ens en dóna notícia.

Plini, Història Natural X 52

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/10*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1997

Traducció:

La nostra gent és ben sàvia, ja que coneix les oques per l’excel·lència del seu fetge. Quan estan ben grasses, el fetge se’ls fa molt gros, i, un cop extirpat, encara pot augmentar cobrint-lo de llet endolcida amb mel. I no és pas sense motiu que hom discuteix qui fou el descobridor d’aquest bé tan gran, si fou Escipió Metel, home de rang consular, o bé Marc Sei, cavaller romà, contemporani seu. Però el que és comunament acceptat és que Messalí Cota, fill de l’orador Messala ideà la recepta de rostir les plantes dels peus de les oques i condimentar-les en safates amb crestes de pollastres. Concediré en bona fe la palma als requisits culinaris de cadascun. Un fet remarcable d’aquestes aus és que vingueren a Roma caminat des del país dels mòrins (a la Gàl·lia); les que estaven cansades, les feien anar al davant i així les altres les empenyien amuntegant-s’hi instintivament.

De les oques blanques, se n’aprofiten també les plomes. En algunes contrades els les arrenquen dues vegades l’any, i es tornen a cobrir novament de plomes. Les més suaus són les de més a prop de la pell, i les de Germània són les més apreciades.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Explicar la manera com els antics obtenien el foi gras.

  Informar-se sobre la manera com es fa avui i assenyalar les semblances i les diferències.

  Cercar informació sobre si avui encara es mengen peus d’oca amb crestes de pollastre, com també si es fan coixins de ploma d’oca i qui sol utilitzar-los.

Relació amb altres matèries:

—  Alimentació i Ciències de la salut

—  Economia

—  Ciències socials

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Els romans ja construïen vivers d’ostres i havien trobat la manera de fer-ne millorar el gust.

Plini, Història Natural IX 168

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/9*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1997

Traducció:

Els primers vivers d’ostres foren ideats per Sergi Orata a la badia de Baies, en temps de l’orador Luci Crassus, abans de la Guerra Màrsica (segle I aC). El motiu no fou el plaer del paladar, sinó l’afany de diners, i va treure molt rendiment d’aquest enginy. Així com ja havia estat l’inventor dels banys penjants, feia trafica amb la compra de xalets, que després es venia. Fou el primer a assenyalar que les ostres del llac Lucrí eren les que tenien més bon gust, ja que una mateixa mena de peix és més bona en un lloc que en un altre, com, per exemple, els llobarros del riu Tíber entre els dos ponts, el turbot de Ravenna, la morena de Sicília, l’esturió de Rodes, i així altres espècies, per no fer tota la llista culinària. Les costes britàniques encara no eren explotades quan Orata elogiava la fama dels productes del llac Lucrí; però després semblà millor anar a cercar les ostres a Bríndisi, a l’extrem d’Itàlia i, perquè no hi hagués competència entre els dos gustos, darrerament s’ha trobat la solució d’alimentar en el llac Lucrí, després de fer-los passar fam durant el transport, les ostres portades de Bríndisi.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Situar en un mapa de la Mediterrània el lloc on, segons l’autor, es construí el primer viver d’ostres. Es pot completar l’activitat situant-hi també els altres indrets esmentats.

  Cercar informació i explicar la tècnica amb què funcionen avui els vivers de marisc i de peix.

  Comentar i valorar críticament l’aplicació actual de la tecnologia a la producció d’aliments.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències naturals

—  Ciències socials

—  Economia

—  Alimentació i Ciències de la salut

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Els romans eren amants del bany. En totes les ciutats hi havia unes termes públiques, i a les cases delsrics solia haver-hi banys amb totes les dependències d’unes termes. Un text de Sidoni Apol·linar explica amb quina tècnica una família improvisà un bany per als convidats atès que el de la casa estava en construcció.

Sidoni Apol·linar, Lletres II 9, 8-9

Text a Internet:

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1998

Traducció:

[8] Els meus hostes tenien tots dos uns banys en construcció, però cap dels dos no en tenia en funcionament; tanmateix, quan havia parat de beure, almenys per una estona, la trepa de barralers formada pels meus assistents i els servidors de la casa, que tenien els cervells dominats per les copes de l’hospitalitat, omplertes més sovint que no calia, hom excavava a corre-cuita una fossa al costat d’una font o d’un riu: després de tirar-hi un pilot de pedres roents, quan la fossa s’anava caldejant, era coberta amb una cúpula entreteixida de branques d’avellaner en forma de semiesfera, de tal manera, però, que al damunt hi posaven cobertures de Cilícia per tapar les escletxes que resten entre els troncs i evitar que hi penetrés la llum; d’aquesta manera no podria sortir el vapor que pujava de l’interior, arrencat per les pedres roents pel contacte amb l’aigua bullent. [9] Aquí se’ns escolaven les hores enmig de converses enginyoses i divertides durant les quals una saludable suada brollava dels nostres cossos coberts i envoltats de vapor remorós. Quan ja havíem suat prou a gust, ens submergíem en l’aigua calenta; la seva escalfor ens relaxava i feia desaparèixer la pesantor de les nostres digestions, i després ens reconfortàvem amb la fredor de l’aigua d’un pou o en el corrent d’un riu, car has de saber que el Vardo mena el seu curs just enmig d’aquestes dues possessions.

(Joan Bellès, FBM 1998)

Suggeriments d’activitats:

  Cercar informació sobre quines eren les parts essencials d’uns banys romans.

  Explicar com s’ho feren els personatges del text per arranjar algunes d’aquestes parts i poder fer un bany complet.

  Dir quins elements d’uns banys normals no figuren en el text, sigui perquè no els necessitaven sigui perquè no era possible improvisar-los.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Vegeci esmenta diverses màquines de guerra i en fa una descripció. El fragment presentat parla del giny anomenat «tortuga».

Vegeci, Resums de temes militars IV 13-14

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/vegetius4.html

Referència editorial:

Bibliotheca Teubneriana, Leipzig 1985

Traducció:

[13] Màquines d’assalt: tortugues, falçs murals, mantellets, parapets mòbils, ratolins, torres; de cadascuna d’elles, diré com es fabriquen, així com també de quina manera ataquen o són refusades. [14] La tortuga es fa amb un entramat de fustes i taulons, i, per a evitar que es cremi amb un incendi, es recobreix amb cuiros, pells de cabra i draps. En el seu interior s’allotja una biga; a la punta, hi va fixat un ganxo de ferro, que s’anomena falç perquè té forma corbada, i té la finalitat d’extreure les pedres del mur; o, en qualsevol cas, la seva punta va revestida de ferro, i s’anomena «ariet» (moltó), sigui perquè té el front molt dur, capaç d’enderrocar els murs, sigui perquè retrocedeix com ho fan els moltons, de manera que amb l’embranzida colpeix més durament. La tortuga, d’altra banda, ha rebut aquest nom per la seva semblança amb una tortuga de veritat, perquè, així com l’animal adés tira el cap enrere adés l’empeny endavant, així mateix la màquina adés fa anar la biga cap enrere adés l’impulsa cap endavant perquè envesteixi amb més força.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Completar la descripció del funcionament de la tortuga explicant, per exemple, com es devia fer avançar la màquina fins als murs o com es produïa el balanceig de la biga per a produir l’impacte.

  La paraula «ariet», amb una lleugera variant etimològica, designa també una constel·lació. Indicar en què coincideixen les dues coses designades.

  Assenyalar una altra semblança entre la màquina descrita i la tortuga animal.

  Cercar informació i explicar un tipus de formació habitual entre els romans anomenat també «tortuga».

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Ciències naturals

—  Tècnica militar

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.