Text 1:

Alguns amos tractaven malament els esclaus. El text, de Plini el Jove, explica com es venjaren uns esclaus que tenien un mal amo. Un cas d’assassinat frustrat.

Text 2:

L’existència de l’esclavitud no fou qüestionada fins molt tard, però sovint s’aixecaven veus, sobretot d’alguns pensadors, que defensaven que els esclaus rebessin un tracte humanitari.

Text 3:

Un espavilat de Siracusa enreda un ric que li vol comprar una vil·la amb jardins per al seu oci.

Text 4:

Retrat d’un home que té aires de grandesa i vol aparentar més del que és. (Ètica)

Text 5:

Valeri Màxim comenta les lleis que multaven els solters i els qui no tenien fills. (Ètica)

Alguns amos tractaven malament els esclaus. El text, de Plini el Jove, explica com es venjaren uns esclaus que tenien un mal amo. Un cas d’assassinat frustrat.

Plini el Jove, Lletres III 14, 1-4

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/pliny.ep3.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1927

Traducció:

[1] Cosa esgarrifosa i digna no solament d’ésser contada en una epístola! Larci Macedó, baró pretorial, ha estat víctima de la fúria els seus serfs. Endemés, era un amo soberg i cruel, i recordava poc –o al contrari, massa- que el seu pare també havia estat serf. [2] El banyaven a la seva vil·la de Fòrmies. De cop, els serfs el volten; l’un el pren per la gola, l’altre li colpeix la boca, l’altre el pit i el ventre, i encara –cosa lletja de dir,- les vergonyes; quan el donaren per mort, el llancen al paviment bullent, per tal de veure si encara era en vida. Ell, sigui que hagués perdut els sentits, sigui que ho fingís, immòbil i estirat, confirmà l’aparença d’una mort complerta. [3] Finalment, se l’emporten com si hagués estat sufocat per l’escalfor (del bany). L’aixequen els serfs que havien restat fidels, les concubines hi acuden amb alirets i cridòria. Deixondit, així, per les veus i retornat per la frescor del lloc, obrint els ulls i removent el cos –ja era ben bé a redós- confessa que encara vivia. [4] Fugen els serfs, la major part dels quals han estat presos; hom cerca els altres. Pocs dies després, metjat amb prou feines, traspassà no sense el consol de la venjança, vindicat, doncs, en vida, així com ho solen ésser els occits.

(Marçal Olivar, FBM 1927)

Suggeriments d’activitats:

   Explicar quin fou el motiu que empenyé els esclaus a matar el seu amo.

   Explicar a partir de la informació del text en quina part de la vil·la succeïren els fets. Citar les frases que ho indiquen.

   En aquesta part de la casa hi havia almenys dues sales o cambres amb temperatures diferents: esmentar quines eren.

   Explicar quins establiments públics hi havia com aquest lloc de la vil·la, com s’anomenaven, quines dependències solien tenir, quines funcions acomplien etc.

Relació amb altres matèries:

— Ètica

— Oci

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

L’existència de l’esclavitud no fou qüestionada fins molt tard, però sovint s’aixecaven veus, sobretot d’alguns pensadors, que defensaven que els esclaus rebessin un tracte humanitari.

Sèneca, Lletres a Lucili 47, 1-5

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/sen/seneca.ep5.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1928

Traducció:

[1] Pels que m’han vingut d’on tu ets he sabut amb molt de goig que vius familiarment amb els teus esclaus. Així escau a la teva prudència, a la teva cultura. «Són esclaus.» Ans encara, homes. «Són esclaus.» Ans encara, familiars. «Són esclaus.» Ans encara, amics de condició modesta. «Són esclaus.» Ans encara, conservents, si reflexiones que igual poder té en ells i en nosaltres la fortuna. [2] Per això em ric d’aquells que creuen desdient sopar amb llur esclau, i no per altra cosa, sinó perquè una orgullosíssima usança ha volgut que el senyor en el seu sopar sigui environat d’un estol d’esclaus a peu dret. Tal menja més que no pot engolir, i amb insaciable avidesa afeixuga el seu ventrell inflat i desavesat ja dels seus oficis propis, per després perbocar les viandes amb més pena que no les havia ingerides. [3] Però, als infeliços esclaus, no els és permès de moure els llavis, ni tan sols per parlar. La verga reprimeix tot mormol, i ni als brogits involuntaris, com la tos, l’esternut, el sanglot, no es perden els assots; amb grans càstigs es paga d’haver interromput amb cap so el silenci; tota la nit han de passar dejuns i amb la boca closa. [4] Així resulta que parlen del senyor aquests a qui no és permès de parlar davant del senyor. Aquells, per contra, que no solament parlaven davant del senyor, ans també amb ell, aquells a qui no cosien la boca, eren disposats a parar el coll pel senyor, i a desviar sobre llur cap un perill imminent: parlaven en els convits, però callaven en els turments. [5] Heus ací, encara, un proverbi inventat per aquest urc senyorívol: tants esclaus, tants enemics. No és que siguin enemics, sinó que els ho fem.

(Carles Cardó, FBM 1928)

Suggeriments d’activitats:

   Esmentar les cinc consideracions que fa l’autor davant el fet que algú objecti que «són esclaus».

   Explicar, segons el text, què havien de fer els esclaus de certs amos i com s’havien de comportar.

   Segons l’autor, com es comportaran envers l’amo els esclaus que siguin tractats benignament.

   Comentar la frase «Tants esclaus, tants enemics».

Relació amb altres matèries:

— Ètica

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana des de la segona meitat de 2n de Batxillerat.

Un espavilat de Siracusa enreda un ric que li vol comprar una vil·la amb jardins per al seu oci.

Ciceró, Dels deures III 58-60

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/cicero/off3.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1946

Traducció:

[58] I si blasmables són els que callen, ¿què es pensarà d’aquells que usen falsedats positives? G. Cani, cavaller romà, home no mancat d’enginy i bastant culte, havent-se traslladat a Siracusa per donar-se un temps de lleure, com ell mateix deia, no per negocis, feia córrer la veu que volia comprar algun jardinet on poder invitar els amics i divertir-se sense destorbs. Com això s’escampés, un tal Piti, que tenia una agència de canvi a Siracusa, li digué que, si volia, podia usar dels seus com a propis, i al mateix temps el convidà a sopar als jardins per l’endemà. Havent l’altre acceptat, Piti, que com a banquer que era podia demanar favors a tothom, reuní un gran nombre de pescadors i els demanà que al dia següent anessin a pescar davant dels seus jardins, i els digué què volia que fessin. Cani arribà al sopar a l’hora assenyalada; Piti havia preparat un banquet opípar; davant del jardí una gran multitud de barques; cada pescador successivament porta el que ha pescat i llança els peixos davant dels peus de Piti. [59] Aleshores digué Cani: «¿Què és això, Piti, tant de peix i tantes barques?» I ell: «¿Què hi ha d’estrany? En aquest lloc es troba tot el peix que hi ha a Siracusa; d’ací surt l’aigua: aquesta gent no podria viure sense aquest mas.» Inflamat de desig, Cani insta Piti perquè ho vengui; s’hi resisteix primerament; breu: ho aconsegueix. Ple de cobejança i ric com era, compra els jardins pel preu que Piti volgué, i amb tots els accessoris; registra l’adquisició i remata l’afer. Al dia següent, Cani convida els seus amics; ell mateix hi arriba d’hora; cap barca enlloc; pregunta al veí del costat si feien festa els pescadors, que no en veia cap. «No, que jo sàpiga», li respon, «però aquí no sol pescar ningú; per això m’admirava ahir de veure el que passava.» [60] S’enfelloneix Cani, però ¿què fer? Encara Gaius Aquili, col·lega i amic meu, no havia publicat les normes per a definir l’astúcia maliciosa; el qual, com li fos preguntat què entenia en aquestes normes per «astúcia maliciosa», respongué: «Quan se simula una cosa i se’n fa una altra.» Per tant, Piti i tots els que fan una cosa simulant-ne una altra, són pèrfids, malvats, malignes. Cap feta d’ells, doncs, no pot ésser profitosa, essent infectada de tants vicis.

(Eduard Valentí, FBM 1946)

Suggeriments d’activitats:

   A través del text s’entreveuen alguns costums de l’època. Esmentar els que cadascú hagi vist més clars.

   La persona que s’enginyà l’estratagema per fer pujar el valor del terreny era un banquer. Comentar si els banquers d’ara estan nets de pràctiques especulatives o si encara n’hi ha que es comporten de manera semblant. Raonar la resposta i aportar algun exemple.

   Sospesar què estimulà més el comprador: l’afany de guany material o les ganes de presumir. Argumentar la resposta.

Relació amb altres matèries:

— Economia

— Oci

— Ètica

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a la segona meitat de 2n de Batxillerat.