Text 1:

Sant Agustí (segles IV-V) escriví un tractat teòric en què explica en què consisteix la música, com a ciència i com a art.

Text 2:

Sant Isidor, bisbe de Sevilla al segle VI, explica què és la música i per a què serveix.

Text 3:

En un poema de Sidoni Apol·linar s’esmenten les idees pitagòriques respecte a la naturalesa de la música i la seva dimensió còsmica.

Text 4:

Per als antics la música era una reproducció de l’harmonia celeste deguda a la disposició dels astres i al seu moviment.

Text 5:

L’estudi de la música a l’Antiguitat formava part de la Física i l’estudi de l’univers, i era objecte d’atenció pels filòsofs.

Sant Agustí (segles IV-V) escriví un tractat teòric en què explica en què consisteix la música, com a ciència i com a art.

Agustí d’hipona, La música I 2, 2

Text a Internet:

http://www.music.indiana.edu/tml/3rd-5th/AUGDEM1_TEXT.html

Referència editorial:

Rusconi Libri s.r.l., Milà 1997

Traducció:

Mestre: Bé, ja estem d’acord a no fatigar-nos més respecte al nom; ara, si et sembla oportú, investiguem amb tota cura el valor i el mètode d’aquesta disciplina, sigui de la naturalesa que sigui.

Alumne: Investiguem-ho, sí; tinc moltes ganes de saber tot això.

Mestre: Doncs defineix la música.

Alumne: No m’hi atreveixo.

Mestre: Pots, si més no, acceptar la meva definició?

Alumne: Ho provaré, si me la dius.

Mestre: La música és la ciència de modular correctament. No hi estàs d’acord?

Alumne: Potser sí, si tingués clar què és la modulació.

Mestre: No has sentit mai la paraula «modular»? O potser l’has sentida alguna vegada, però no referida al cant i a la dansa.

Alumne: Així és, però, com que veig que modular deriva de modus, ’mesura’, atès que la mesura ha d’ésser observada en totes les coses ben fetes i que, en canvi, moltes obres de cant i de dansa, si bé produeixen plaer, són d’allò més vulgars, vull saber a fons què és pròpiament la modulació, una paraula que conté ella sola la definició d’una disciplina tan important. Car no es tracta d’aprendre-ho segons la noció que en tenen alguns cantors i alguns mims.

Mestre: No t’ha d’inquietar el que hem dit abans, que cal servar la mesura en totes les coses, fins i tot al marge de la música; però la mesura, en la música, s’anomena modulació.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Cercar en un diccionari el significat dels mots «modulació» i «modular» i explicar quina relació tenen amb el sentit amb què són emprats en el text.

  Deduir per què l’alumne troba que algunes obres de cant i de dansa són molt vulgars.

  Comentar i valorar críticament el mètode d’ensenyament que apareix en el text.

Relació amb altres matèries:

—  Pedagogia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

Sant Isidor, bisbe de Sevilla al segle VI, explica què és la música i per a què serveix.

Isidor, Les etimologies III 15,1; 16, 1; 17,1; 18,1

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/isidore/3.shtml

Referència editorial:

Clarendon Press, Oxford 1966

Traducció:

[15,1] La música és la capacitat de modular, i es compon de sons i de cant. El nom «Música» deriva de les Muses.

[16,1] Els grecs diuen que el primer a descobrir els principis en què es basa aquest art fou Pitàgoras, tot fixant-se en els sons dels martells i en els cops donats sobre cordes tibants.

[17,1] Sense la música, cap disciplina no pot ser perfecta, perquè res no existeix sense ella. En efecte, es diu que fins i tot el món ha estat ordenat segons una certa harmonia de sons, i que el cel mateix gira segons un ritme harmònic.

[18,1] Les parts de la música són tres, a saber, l’harmònica, la rítmica i la mètrica.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Vist el contingut del text, esmentar tres ciències amb les quals els antics relacionaven especialment l’estudi de la música. Justificar les afirmacions.

  Explicar en què devia consistir cadascuna de les tres parts que l’autor distingeix en la música.

  L’expressió «harmonia còsmica» encara ara la sentim emprada algunes vegades. Explicar quin sentit té i com es relaciona amb algunes afirmacions del text d’Isidor.

Relació amb altres matèries:

—  Física

—  Matemàtiques

—  Filosofia

—  Astronomia

Nivells per a ser utilitzat:

Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta. Només per a alumnes de 2n de Batxillerat molt avançats.

En un poema de Sidoni Apol·linar s’esmenten les idees pitagòriques respecte a la naturalesa de la música i la seva dimensió còsmica.

Sidoni Apol·linar, Poemes XV 51-70

Text a Internet:

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1992

Traducció:

Pitàgoras de Samos, després d’un docte silenci de cinc anys, afirma que la música és el principal regulador de l’univers estable i que extreu l’harmonia del curs prefixat dels astres; que els quatres grups de tres signes que conté el cercle del Zodíac a les supremes altures no es desplacen amb moviment propi sinó que estan col·locats a distàncies iguals l’un de l’altre i, fixats al Zodíac, són enduts junt amb ell en el seu moviment descendent, i també que les set estrelles errants donen la música més perfecta, perquè llur nombre, com el de les notes, és considerat perfecte, i afirma que és gràcies a aquest nombre que totes els coses giren amb aquest ordre: l’anell de l’ancià portador de la falç recorre els regions més altes del firmament; a continuació, però amb Júpiter entremig, fa el seu camí l’estrella e Mart; després d’aquests, ja en la quarta òrbita, gira el sol; igualment la dolça deessa de Pafos manté el cinquè interval; el déu de l’Arcàdia en sisè lloc, i la lluna a l’últim cercle recorre gairebé trenta graus dintre de la zona tropical. Per tant, declara que tots els diversos sons que emeten la cítara, la lira, la flauta o la veu humana segueixen els intervals dels set astres fixant llur gravetat d’acord amb aquest model i seguint les normes de la proporció.

(Joan Bellès, FBM 1992)

Suggeriments d’activitats:

  Explicar d’on prové segons Pitàgoras la música que es produeix a la terra.

  Dir breument a què atribueix Pitàgoras el fet que hi hagi sons aguts i sons greus.

  Enumerar els instruments musicals que apareixen en el text i dir quin és el model del qual reprodueixen l’harmonia.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències de la naturalesa

—  Matemàtiques

—  Astronomia

Nivells per a ser utilitzat:

Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta. És difícil que el text sigui traduït per alumnes de Batxillerat sense una ajuda notable del professor.

Per als antics la música era una reproducció de l’harmonia celeste deguda a la disposició dels astres i al seu moviment.

Ciceró, La república VI (El somni d’Escipió) 18-19

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/cicero/repub6.shtml

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1977

Traducció:

[18] En contemplar aquestes meravelles, ple d’admiració, quan em vaig poder refer vaig dir: «Què és aquest so tan gran i tan dolç que omple les orelles?» «És aquell so que es produeix separat per intervals desiguals, però que es distingeix proporcionalment, gràcies a l’impuls i el moviment de les esferes i, amb la combinació de tons aguts i greus, produeix acords diversos de manera equilibrada; car uns moviments tan grans no poden ser suscitats en silenci, i la naturalesa fa que en una part extrema produeixin un so greu, i en l’altra part, un so agut. Per aquest motiu, el curs que arrossega els estels en la part més elevada del cel, on giren més ràpidament, es produeix amb un so agut i elevat, mentre que el so de la Lluna és greu i més sord. La Terra, que és el novè planeta, resta immòbil, sempre fixa al mateix lloc, i ocupa el centre de l’univers. En canvi, els altres vuit, entre els quals n’hi ha dos que tenen la mateixa força, produeixen set sons que es distingeixen pels intervals; aquest nombre és el nus de gairebé totes les coses. Els homes savis que han sabut imitar aquest so amb les cordes de la lira i amb el cant s’han obert el camí de retorn vers aquelles regions, com ho han fet també altres persones de gran talent que en la seva existència humana han cultivat els estudis divins. [19] Les orelles humanes que s’han omplert d’aquesta harmonia no senten altres coses. I no és pas que tu tinguis el sentit de l’oïda avariat; et passa com a aquella gent que viu en aquell lloc, anomenat «les Cataractes», on el Nil es precipita daltabaix de muntanyes altíssimes: a causa del volum del soroll, no poden sentir res. En realitat, el so que produeix tot el món, en girar amb tanta rapidesa, és tan intens, que les orelles dels homes no poden capir-lo, com no pots mirar el sol cara a cara, ja que el teu sentit de la vista queda superat pels seus raigs.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Explicar en què consisteix, segons l’autor, l’harmonia que es produeix en els espais siderals.

  Explicar quina relació hi ha, segons l’autor, entre els cossos celestes i els set intervals que componen l’escala musical.

  Esmentar quina posició atribueix l’autor a la Terra i explicar quina relació hi ha entre aquesta posició i el fet que els homes puguin imitar els sons produïts pels moviments siderals.

Relació amb altres matèries:

—  Astronomia

—  Ciències naturals

Nivells per a ser utilitzat:

Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta; el text només es pot treballar amb alumnes avantatjats al final de 2n de Batxillerat.

L’estudi de la música a l’Antiguitat formava part de la Física i l’estudi de l’univers, i era objecte d’atenció pels filòsofs.

Quintilià, Institució oratòria I 10, 12-13

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/quintilian/quintilian.institutio1.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1961

Traducció:

[12] Ningú no ha dubtat mai que barons de gran anomenada per llur ciència hagin trobat gust en la música, quan veiem que Pitàgoras i els seus deixebles van divulgar una llegenda, segurament rebuda de l’antigor, segons la qual el món havia estat compost amb una coordinació que després la lira va imitar; i no satisfets de la concòrdia que regna entre elements dissemblants, que ells anomenen «harmonia», atorgaren també sonoritat als moviments de tots els éssers. [13] Perquè Plató en alguns passatges, especialment al Timeu, no pot ser comprès sinó per aquells que han estudiat a bastament aquesta part de la ciència. Parlo dels filòsofs, el capitost dels quals, el mateix Sòcrates, no es donava vergonya, essent vell, d’aprendre a tocar la lira.

(Josep Ma Casas, FBM 1961)

Suggeriments d’activitats:

  Cercar informació sobre Pitàgoras i el seu sistema filosòfic i fer-ne un breu resum.

  Explicar per què l’autor parla de la música com d’una part de la ciència i no com d’una activitat artística.

  Comentar la frase de l’autor en què afirma que els sons de la lira són una imitació d’una altra harmonia superior.

Relació amb altres matèries:

—  Astronomia

—  Filosofia

Nivells per a ser utilitzat:

Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, només superable al final de 2n de Batxillerat amb ajuda del professor.