Text 1:

El poeta Catul esmenta alguns dels instruments que usaven les dones que participaven en el culte de Bacus.

Text 2:

La tuba, o trompeta, era un instrument àmpliament conegut entre els romans, que, guerrers com eren, fins li donaven un caire sagrat i destinaven dues festes a purificar-lo ritualment.

Text 4:

L’orgue hidràulic, d’origen grec, constituí una gran novetat quan fou introduït a Roma. Un text de Suetoni ens informa que l’emperador Neró estava molt interessat en aquest instrument i que sabia tocar-lo. El seu so, segons Plini, agradava molt als dofins.

Text 5:

La cítara servia per a acompanyar els cants dels rapsodes. Quintilià parla de els diverses habilitats que posa en joc alhora el citarista.

El poeta Catul esmenta alguns dels instruments que usaven les dones que participaven en el culte de Bacus.

Catul, Poemes LXIV 261-264

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/catullus.html#64

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1928 i 1990

Traducció:

D’altres batien tamborins amb els palmells oberts o feien dringar estridentment els discs de bronze; moltes bufaven els corns, que brogien roncament, i feien gemegar amb sons esgarrifosos la flauta bàrbara.

(Josep Vergés i Antoni Seva, FBM 1990)

Suggeriments d’activitats:

  Dels quatre instruments esmentats en el text, dir quins dos eren de percussió i quins dos eren de vent.

  Cercar informació i dir de quins materials eren fets els quatre instruments esmentats en el text.

  Esmentar quin dels instruments esmentats emetia sons greus i quin els emetia aguts. Justificar-ho amb paraules del text.

  L’escena descrita en el text està relacionada amb el culte al déu Bacus. Informar-se si avui dia en els actes de culte d’alguna de els religions que els alumnes coneguin hi ha participació d’instruments musicals.

Relació amb altres matèries:

—  Religió

—  Tecnologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

La tuba, o trompeta, era un instrument àmpliament conegut entre els romans, que, guerrers com eren, fins li donaven un caire sagrat i destinaven dues festes a purificar-lo ritualment.

Ovidi, Fastos III 849-850; V 725-726

Ovidi, Les Metamorfosis III 705-707

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/ovid/ovid.fasti.shtml

http://www.thelatinlibrary.com/ovid/ovid.met3.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1991; 1997

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1929

Traducció:

III 849-850. El darrer dels cinc dies ens recorda que cal purificar les trompetes sonores i oferir un sacrifici a la deessa Forta.

V 725-726. El dia següent pertany a Vulcà; és la celebració dels Tubilustris: hom purifica les trompetes que forja el déu.

(Jaume Medina, FBM 1991; 1997)

Com frisa el fogós cavall quan el bèl·lic trompeter ha donat el senyal amb el bronze sonor, i agafa el delit de la batalla...

(Adela Ma Trepat i Anna Ma de Saavedra, FBM 1929)

Suggeriments d’activitats:

  A l’original dels tres textos proposats apareixen les paraules tuba, Tubilustris i tubicen. Cercar en la traducció les paraules catalanes que hi corresponen i indicar què designa cadascuna d’elles.

  Explicar per a què servia fonamentalment l’instrument anomenat tuba.

  Classificar aquest instrument i descriure’l quant al material de què era fet, la forma que tenia i la mena de so que emetia.

  Esmentar els instruments actuals que més s’hi assemblen i concretar en què consisteixen les semblances.

  Els dos fragments dels Fastos relacionen l’instrument amb rituals religiosos. Dir amb quines divinitats estan relacionats i per què.

Relació amb altres matèries:

—  Tecnologia

—  Religió

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Tendint a alta. Per a 2n de Batxillerat.

La siringa, o flauta de Pan, està relacionada amb dos personatges mitològics. En un text d’Ovidi i un de Virgili s’esmenta l’origen d’aquest instrument.

Ovidi, Les Metamorfosis I 689-712

Virgili, Bucòliques II 31-38

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/ovid/ovid.met1.shtml

http://www.thelatinlibrary.com/vergil/ec2.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1929

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1956

Traducció:

Aleshores el déu: «Sota les frescals muntanyes d’Arcàdia» diu, «entre les hamadríades del Nonacris, hi havia una nàiade molt celebrada. Les nimfes l’anomenaven Siringa. Més d’una vegada s’havia escapat dels sàtirs que la perseguien i de tota mena de déus que hi ha en l’ombrosa forest i en el fèrtil camp. Ella honorava amb els gustos i amb la seva mateixa virginitat la deessa Ortígia; cenyida també segons el costum de Diana, s’hi confonia, i hauria pogut ésser presa per la Latònia, si el seu arc no hagués estat de banya, si el d’ella no hagués estat d’or. Així i tot  s’hi confonia. Quan ella tornava del coll del Liceu, Pan la veu i, amb el cap entortolligat de fines agulles de pi, li diu tals paraules...» Restava a dir les paraules i com havia fugit la nimfa camps a través, desdenyant els precs, fins que va arribar al plàcid rierol de l’arenós Ladó. Allà, quan les ones destorbaren la seva cursa, va pregar a les líquides germanes que la canviessin; i Pan, quan creia que ja havia agafat Siringa, en lloc del cos de la nimfa no havia pres sinó canyes d’aiguamoll, i mentre ell sospirava, els vents moguts dins la canya van fer un so tènue, igual que un que es queixa. Corprès el déu per aquella art nova i per la dolçor de la veu: «Aquest col·loqui» va dir «tindrè sempre amb tu». I així amb les canyes desiguals ajuntades per la cera va servar el nom de la donzella.

(Adela Ma Trepat i Anna Ma de Saavedra, FBM 1929)

Amb mi, pels boscos, imitaràs Pan i els seus cants: és Pan el primer que ensenyà d’ajuntar unes quantes canyes amb cera, Pan que té cura de les ovelles i dels pastors de les ovelles. I no et desplagui de recórrer el flabiol amb el teu llavi delicat: per saber això mateix, ¿què no faria Amintas? Jo tinc un flabiol compost de set canons desiguals; Dametas va fer-me’n present un dia; i em digué, en morir: «En tu, des d’ara aquest flabiol té el seu segon amo».

(Miquel Dolç, FBM 1956)

Suggeriments d’activitats:

  Partint de les paraules del text de Virgili i cercant informació complementària, explicar qui era el déu Pan i amb quina activitat humana estava relacionat.

  Esmentar tots els elements en què coincideixen els dos textos proposats.

  Basant-se en els elements que ofereixen els dos textos, relacionar la siringa amb un instrument actual molt tradicional en diversos pobles dels Andes.

Relació amb altres matèries:

—  Mitologia

—  Tecnologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta. Per a la segona meitat de 2n de Batxillerat.

L’orgue hidràulic, d’origen grec, constituí una gran novetat quan fou introduït a Roma. Un text de Suetoni ens informa que l’emperador Neró estava molt interessat en aquest instrument i que sabia tocar-lo. El seu so, segons Plini, agradava molt als dofins.

Suetoni, Vides dels dotze cèsars: Neró 41, 4; 54, 1

Plini, Història Natural IX 24

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/suetonius/suet.nero.html

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/9*.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1969

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1997

Traducció:

41, 4. Però, tampoc ara no s’adreçà al senat ni al poble; només cridà alguns dels principals al palau, i després d’haver tingut amb ells un lleu canvi d’impressions, durant la resta del dia els dugué a veure uns orgues hidràulics d’un sistema nou, i els els mostrà un per un, explicant-los llur funcionament i el difícil mecanisme de cadascun, i els assegurà que aviat ho presentaria al teatre.

54, 1. Poc abans de morir havia promès públicament, si la seva sort no canviava, de prendre part als jocs destinats a la seva victòria, com a concertista d’un orgue hidràulic, com a flautista i com a cornamusaire.

(Joaquim Icart, FBM 1969)

Els dofins són animals que no sols són amics dels homes, sinó que, a més, són amants de l’art de la música; els agrada de sentir cantar amb harmonia i, sobretot, el so de l’orgue hidràulic.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Cercar informació i explicar de manera molt elemental el funcionament d’un orgue hidràulic.

  Esmentar, d’una banda, tot allò que un orgue hidràulic tenia en comú amb els orgues dels temps posteriors, i, d’una altra, allò en què es diferencia.

  Dir quin altre instrument sabia tocar Neró, a més de l’orgue hidràulic i la flauta. Classificar l’instrument i fer-ne una breu descripció.

  Fer un comentari crític de la creença que als dofins els agrada especialment el so de l’orgue hidràulic, com afirma Plini.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències naturals

—  Tecnologia

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

La cítara servia per a acompanyar els cants dels rapsodes. Quintilià parla de els diverses habilitats que posa en joc alhora el citarista.

Quintilià, Institució oratòria I 12, 3

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/quintilian/quintilian.institutio1.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1961

Traducció:

Els tocadors de cítara ¿no atenen simultàniament a la memòria, a l’emissió de la veu, a les múltiples inflexions, mentre amb la mà dreta fan sonar unes cordes, i unes altres amb la mà esquerra, tan aviat amb pressa, tan aviat amb calma, no deixant tranquil el peu, que és el que porta el compàs, i tot s’esdevé al mateix temps?

(Josep Ma Casas, FBM 1961)

Suggeriments d’activitats:

  Cercar informació sobre la cítara, descriure-la i classificar-la entre els instruments.

  Enumerar les diferents habilitats que ha de desenvolupar alhora el tocador de cítara.

  Atès que el so de la cítara solia acompanyar el cant o la recitació, esmentar els instruments que actualment solen fer aquesta funció.

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Ciències naturals

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.