Diversos autors de l’Antiguitat afirmen que uns sons determinats de les flautes poden guarir algunes malalties corporals.

Aulus Gel·li, Les nits àtiques IV 13, 1-4

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/gellius4.html#13

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1930

Traducció:

[1] És cosa creguda de molts i sabuda per tradició, que quan la ciàtica fa més dolor, llavors, si un flautista sona suaument modulant, els excessos de dolor minven. [2] Jo suara ho he trobat escrit en una obra de Teofrast. [3] També que les picades de l’escurçó es guareixen per mitjà del so hàbil i modulat de la flauta, ho posa un llibre de Demòcrit intitulat Sobre les pestilències, on informa que per a moltes malalties de l’home el cant de les flautes ha estat metgia, [4] Tanta és l’afinitat entre el cos i l’enteniment de l’home, i per tant entre les xacres, també, i els guariments de l’ànima i del cos.

(Cebrià Montserrat, FBM 1930)

Suggeriments d’activitats:

  Dir si en el text hi ha alguna frase que generalitzi a totes les malalties l’efecte guaridor del so de les flautes i escriure-la literalment. Esmentar les dues malalties concretes en què s’ha descobert aquest efecte.

  Explicar com és possible que la música influeixi en el funcionament de l’organisme.

  Explicar aspectes concrets en què avui dia es recorre al valor terapèutic de la música.

Relació amb altres matèries:

—  Medicina

—  Psicologia

—  Ciències Naturals

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Censorí explica que la música està estretament relacionada amb tota l’activitat humana, tant corporal com anímica.

Censorí, El dia del naixement XII

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/censorinus.html

Referència editorial:

Bibliotheca Teubneriana, Leipzig 1985

Traducció:

Es pot ben creure que la música està relacionada amb el dia del nostre naixement. Car la música, tant si consisteix només en la veu, segons que diu Sòcrates, com si consisteix en la veu i el moviment del cos, segons que diu Atistoxen, com si consisteix, a més, en el moviment de l’ànima, segons que pensa Teofrast, no hi ha dubte que té molt de diví i que té un gran poder per a moure els ànims. […] La ment dels homes, i fins i tot la dels déus, encara que Epicur digui que no, reconeix la seva pròpia naturalesa mitjançant el cant. En fi, amb vista a fer més suportable el treball, per exemple per a fer avançar una nau, el capità fa servir el recurs de cantar tots junts; així mateix en les legions, quan lluiten en combat, el so de la trompeta foragita la por de la mort. Per això diuen que Pitàgoras, per tal de sentir-se sempre imbuït del seu geni diví, abans de lliurar-se al son i en despertar-se, solia cantar acompanyat de la cítara, i el metge Asclepíades sovint feia retornar al seu estat natural les ments dels malalts de bogeria servint-se de la música simfònica. D’altra banda, Heròfil, que exercia la mateix professió, diu que el pols de les venes es mou amb ritmes musicals. Per tant, si hi ha harmonia tant en el moviment del cos com en de l’esperit, no hi ha dubte que la música està relacionada amb el nostre naixement.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Fer dues llistes amb els exemples d’influència de la música en l’home: l’una amb els que es refereixen al funcionament corporal i l’altra amb els que es refereixen a l’esperit.

  Fer una valoració de la idea que la música uneix els ànims dels qui la produeixen o bé l’escolten. Il·lustrar-ho amb exemples.

  Explicar cadascú experiències personals en què la música li hagi servit per a mitigar el dolor o bé oblidar-se’n, per a foragitar el temor, per a relaxar-se, etc.

Relació amb altres matèries:

—  Medicina

—  Psicologia

—  Ciències socials

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

Cassiodor explica alguns casos en què la música serví per a guarir malalties, perquè restableix l’harmonia que originàriament regeix tot l’univers.

Cassiodor, La música 9-10. En Institutiones II

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/cassiodorus/musica.shtml

Referència editorial:

Clarendon Press, Oxford 1963

Traducció:

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Cercar informació i explicar breument quin poder tenien la música d’Orfeu i els cants de les sirenes.

  Exposar, amb arguments, si la música, de la mateixa manera que pot ajudar a guarir malalties, també pot provocar-ne, sobretot d’ordre nerviós i mental.

  Escriure un relat de ficció en què es manifesti com actuarien unes persones que de sobte es quedessin absolutament sense cap tipus de música.

Relació amb altres matèries:

—  Medicina

—  Psicologia

—  Ciències socials

—  Mitologia

—  Religió

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Quintilià adverteix que, en la formació dels adolescents, uns determinats tipus de música són beneficiosos per al cos o per a l’esperit, mentre que altres són perjudicials.

Quintilià, Institució oratòria II 10,31

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/quintilian/quintilian.institutio2.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1961

Traducció:

Encara que em sembla que dels exemples que acabo de retreure es veu prou clar quina és la música que aprovo i en quines circumstàncies, crec, amb tot, que he d’establir més detalladament que la que jo patrocino no és aquesta efeminada que ara se sent pels escenaris, composta en gran part de modalitats impúdiques i enervants, destructora del que ens hagués pogut restar de virilitat, sinó aquella altra amb què eren cantades les lloances dels barons valerosos i amb la qual els mateixos barons valerosos cantaven; no recomano tampoc els psalteris i les espàdiques, que s’haurien de treure de les mans de les verges honrades, sinó el coneixement dels mètodes que serveixen per a moure i apaivagar els sentiments.

(Josep Ma Casas, FBM 1961)

Suggeriments d’activitats:

  Comentar si, pel que es diu en el text, la discussió sobre quin tipus de música cal valorar és només d’avui o ja ve d’antic. Dir, a més, si l’autor era favorable a les modes musicals del seu temps o més aviat hi era refractari. Il·lustrar-ho tot amb frases del text.

  Tenint en compte que per als antics allò que avui s’anomena «bellugar l’esquelet» era un senyal d’efeminament i que el terme «enervar» vol dir privar de nervi o energia, comentar quins tipus de músiques actuals serien considerades per l’autor com a perjudicials per al cos o l’esperit.

  Exposar quins tipus de música (considerant diversos factors, com el ritme, el to agut o greu, la melodia, el volum, etc.) poden beneficiar el cos o l’esperit i quins poden perjudicar-los.

  Deduir del conjunt del text si l’autor, en formular les seves opinions sobre la música, pensava en l’educació tant dels nois com de les noies o més aviat en un dels dos sexes. Justificar la resposta.

Relació amb altres matèries:

—  Medicina i Ciències de la salut

—  Psicologia

—  Ciències naturals

—  Ètica

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.