Anar a pàgina Música

 

Consideració social de la música i dels músics a l’Antiguitat

 

Text 1:

Alguns cultivadors de la música foren considerats com a éssers superiors, i entorn d’ells s’arribà a crear un mite.

Text 2:

Valeri Màxim explica un incident que hi hagué a Roma amb els tocadors de flauta que revela la importància que tenien en la vida social de la ciutat.

Text 3:

El text, del poeta Ovidi, narra els mateixos fets que l’anterior, amb més profusió de detalls i amb algunes variants.

 

 

 

 


Alguns cultivadors de la música foren considerats com a éssers superiors, i entorn d’ells s’arribà a crear un mite.

Quintilià, Institució oratòria I 10, 9-10

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/quintilian/quintilian.institutio1.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1961

Traducció:

[De la música]

[9] Jo també podria conformar-me amb l’opinió dels antics. Perquè ¿qui ignora que la música –per parlar primerament d’ella- ja als temps de l’antigor havia aconseguit tant de predicament, i no solament per gust, sinó també per veneració, que músics, poetes i savis eren jutjats una mateixa cosa? En foren penyora –per no esmentar-ne d’altres- Orfeu i Linus, tinguts tots dos per fills dels déus; però el primer ha passat a la posteritat perquè es conta que amb l’admiració que desvetllava captivava fins i tot els esperits rudes i esquerps, i no dominava solament les feres, sinó així mateix les roques i les selves. [10] Timàgenes va escriure que la música havia constituït la més antiga de totes les activitats intel·lectuals, i ho testimoniegen molts celebèrrims poetes, que durant els convits reials cantaven les lloances dels déus i dels herois al so de la cítara.

(Josep Ma Casas, FBM 1961)

Suggeriments d’activitats:

*   Cercar informació sobre el mite d’Orfeu i fer-ne un breu resum.

*   Explicar de quina manera els antics atribuïen a determinats personatges –en aquest cas a Orfeu i Linus- una categoria superior a la resta dels mortals.

*   Comentar si també modernament alguns músics han estat elevats a la categoria de «mites».

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Ciències socials

—  Mitologia

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per al final de 2n de Batxillerat.

Anar a l'inici de la pàgina

 

 

Valeri Màxim explica un incident que hi hagué a Roma amb els tocadors de flauta que revela la importància que tenien en la vida social de la ciutat.

Valeri Màxim, Fets i dites memorables 2

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/valmax2.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 2000

Traducció:

El gremi de flautistes sol atreure també les mirades de la gent en el fòrum, quan, enmig de les activitats serioses, públiques o privades, ells es posen a tocar amb la cara tapada amb una màscara i cobrint-se amb vestits molt variats. L’origen d’aquesta llicència és el següent. En altre temps, els fou prohibit de celebrar banquets en el temple de Júpiter, cosa que havien fet habitualment en virtut d’un antic costum, i ells es retiraren a Tíbur molt enfadats. En veure les cerimònies sagrades privades de llurs serveis, el senat es disgustà, i envià legats per demanar als habitants de Tíbur que, amb el seu consentiment, els flautistes poguessin tornar als temples de Roma. Els legats, perseverant en l’intent, recorregueren a l’estratagema d’organitzar un banquet amb molta gresca. Quan tingueren els flautistes ben ensopits per la son i el vi, els posaren en un carro i els feren portar a Roma. No sols els foren restituïts els honors d’abans, sinó que els fou concedit el dret de fer aquesta broma. El motiu de l’ús de màscares és la vergonya per l’embriaguesa que els envolta.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

*   Localitzar en un mapa de la península itàlica  Roma i Tíbur (avui Tívoli). Indicar la distància entre les dues ciutats i dir el nom de l’antiga via que les unia.

*   Especificar el motiu pel qual els flautistes feren el boicot a la ciutat de Roma.

*   Esmentar tots els detalls del text que indiquen que el gremi dels flautistes tenia una gran importància social.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Religió

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

 Anar a l'inici de la pàgina

 

 


El text, del poeta Ovidi, narra els mateixos fets que l’anterior, amb més profusió de detalls i amb algunes variants.

Ovidi, Fastos VI 655-692

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/ovid/ovid.fasti6.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1997

Traducció:

La Tritònia, deixant la llança, em respongué en aquests termes (tant de bo pugui jo reproduir les paraules de la docta deessa!): «En temps dels antics avantpassats, eren sovint requerits els serveis dels flautistes i sempre els tingué hom en gran consideració: la flauta sonava en els temples, sonava en els jocs, sonava en els tristos funerals; el treball, ben remunerat, era agradable. Però vingué un temps en què, de sobte, cessà la pràctica d’un art tan deliciós... A més a més, un edil havia reduït a deu el nombre dels artistes que podien participar en unes pompes fúnebres. Llavors els flautistes muden Roma per l’exili i es retiren a Tíbur: hi hagué un temps en què Tíbur era un lloc d’exili! La buida flauta es troba a faltar en l’escena, i es troba a faltar en els altars; cap complanta no acompanya ja el darrer repòs. Vivia a Tíbur un antic esclau, altrament lliure des de feia temps, una persona digna d’ocupar qualsevol alta magistratura. En la seva propietat prepara un festí, i hi convida la colla dels músics; ells es reuneixen en aquell àpat festiu. Era de nit; els ulls i els esperits nedaven en el vi, quan arriba un missatger amb una notícia prèviament convinguda, i diu: «Què esperes a posar fi al convit? Veges, que arriba l’amo a qui deus la llibertat.» Sense triga, els convidats, que tentinegen a causa del vi generós, es comencen a moure; les cames no els tenen i els flaquegen. «Fora!» els diu l’amo de la casa i, com que ronsejaven, els carregà en un carro; l’ampla caixa del carro era de jonc trenat. L’hora, el moviment i el vi provoquen la son, i la colla d’embriacs es creuen tornar a Tíbur. Però ja havien entrat a Roma per les Esquílies i, de matí, el carro es troba al mig del Fòrum. Claudi, per tal de poder enganyar el senat amb llur aparença i amb llur nombre, els dóna l’ordre de cobrir-se amb màscares; els barreja amb altres persones i els prescriu de cobrir-se amb vestits llargs, a fi que unes flautistes puguin augmentar la colla. Així pensava que es podia ben dissimular llur retorn, per tal d’evitar-los una censura per haver retornat malgrat les ordres del seu col·lega. El pla fou ben acollit, i avui se’ls permet en el dia de les idus d’emprar aquesta insòlita indumentària i de cantar amb antigues tonades unes cançons festives».

(Jaume Medina, FBM 1997)

Suggeriments d’activitats:

*   Enumerar els diferents actes socials en què, segons el text, es feia sonar antigament la tibia o flauta.

*   Explicar en quina consideració social eren tinguts, molt antigament, els tocadors i tocadores de flauta justificant-ho amb un parell de frases del text.  

*   Explicar si entre els romans la professió de flautista anà a més o anà a menys, segons el text.

*   Argumentar, pel to del text i per diversos detalls, si la deessa Minerva (la Tritònia), està a favor o no dels privilegis els músics.

*   El text present és complementari de l’anterior. Si es treballen tots dos, es pot demanar d’assenyalar les semblances i les diferències que hi ha entre l’un i l’altre.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Religió

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a alumnes de 2n de Batxillerat.

Anar a l'inici de la pàgina