Juli Cèsar, per a celebrar una de les seves victòries, oferí a Roma una gran varietat d’espectacles públics, per als quals calgué fer nombroses obres.

Suetoni, Vides dels dotze cèsars: Juli Cèsar 39, 1-7

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/suetonius/suet.caesar.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1966

Traducció:

[1] Oferí espectacles de diferents gèneres: un combat de gladiadors, representacions teatrals per tots els barris de la ciutat amb actors de totes les llengües; encara més, jocs de circ, lluites atlètiques i una batalla naval. […] [4] Per als jocs de circ, eixamplaren l’arena per tots dos costats, l’envoltaren d’un fossat i joves de l’alta noblesa hi feren córrer quadrigues, bigues i cavalls ensinistrats. […] Durant cinc dies s’oferiren caceres d’animals salvatges i, a l’últim, una batalla entre dos cossos de cinc-cents soldats de peu, vint elefants i trenta genets per cadascun dels dos bàndols. I perquè poguessin combatre més amplament, tragueren les fites i en lloc d’elles situaren dos campaments encarats l’un a l’altre. [5] Uns atletes lluitaren durant tres dies en un estadi bastit ocasionalment en un indret del Camp de mart. [6] Per a la batalla naval hom excavà un llac a la Codeta menor, on lluitaren birrems, trirrems i quadrirrems en dos estols, l’un tiri i l’altre egipci, amb un gran nombre de combatents. [7] Per tal de presenciar aquests espectacles acudí de tot arreu una gentada tan gran, que la majoria dels forasters pararen les tendes de campanya per les barriades i pels carrers i hi acamparen, i sovint, a causa de la gernació, molts resultaren magolats o asfixiats, entre ells dos senadors.

(Joaquin Icart, FBM 1966)

Suggeriments d’activitats:

  Fer una llista dels diversos espectacles que Cèsar oferí.

  Explicar quines reformes féu Cèsar al circ.

  Explicar quines obres calgué fer per a les competicions d’atletisme i per a la batalla naval.

  Comentar el fet de la gran afluència de gent a la ciutat i comparar-lo amb alguns fenòmens semblants d’avui, sense oblidar les desgràcies que produeixen de vegades aquestes aglomeracions.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències Socials

—  Economia

—  Tecnologia

—  Educació física

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

El filòsof Sèneca no era gens partidari dels combats de gladiadors, i no s’estava de criticar-los obertament. En una ocasió assistí als entreteniments que s’oferien al migdia, com a pausa entre els combats, i trobà que també hi dominava la crueltat. Un text que contradiu les generalitzacions que a vegades es fan sobre els gustos dels romans.

Sèneca, Lletres a Lucili  7, 2-5

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/sen/seneca.ep1.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1928

Traducció:

[2] El tracte de la multitud és perjudicial, puix no hi ha ningú que no ens recomani un vici, o no ens l’imprimeixi, o sense sabuda nostra no ens taqui. I com més gran és la multitud a què ens barregem, major és el perill. Però no hi ha res tan perjudicial als bons costums com l’assistència als espectacles, car llavors els vicis per mitjà del plaer penetren més fàcilment. [3] […] Em vaig escaure per atzar en un espectacle de migdia, on esperava jocs i folgues i altres expansions que descansessin els ulls dels homes de la vista de sang humana, i és tot el contrari. Tot el que abans s’havia lluitat era benignitat; ara ja no són jocs, són veritable homicidis; no tenen res en què protegir-se, ans tot el cos és exposat als cops, i la mà no s’engega mai endebades. [4] La major part prefereixen això als combats ordinaris i als de favor. ¿Com no preferir-ho? Ni casc ni escut no repel·leixen el ferro. ¿Per què armadures i art d’esgrima? Tot això són dilacions de la mort. Al matí els homes són posats enfront dels lleons i óssos; al migdia, enfront de llurs espectadors. Ells manen que els occidors lluitin amb els qui han d’occir-los i guarden el vencedor per a una altra matança; la fi dels lluitadors és la mort; amb ferro i foc s’acompleix la tasca. Així s’omplen els intermedis de l’arena. [5] «Però tal ha fet un robatori, ha occit un home». ¿Doncs, què? Aquell per haver occit, meresqué de patir això: ¿què meresqueres tu, miserable, perquè ho contemplis? «Occeix, fueteja, crema! ¿Per què corre tan porugament contra el ferro? ¿Per què ha occit amb tan poca audàcia? ¿Per què mor de mala gana? Que el portin de les fuetades a les ferides, presentin el pit un a rebre els cops mútuament.» S’interromp l’espectacle: «mentrestant per no estar sense fer res, que escanyin homes.» I bé, ¿no compreneu encara que l’exemple del mal torna sobre aquell qui el fa? Doneu gràcies als déus immortals perquè ensenyeu d’ésser cruel a qui no ho pot aprendre.

(Carles Cardó, FBM 1928)

Suggeriments d’activitats:

  Comparar el que pensava Sèneca amb el que algunes persones d’avui pensen sobre l’ambient que se sol produir en alguns estadis de futbol, combats de boxa o altres espectacles de masses.

  Les frases que estan entre cometes representa que és el que cridaven els espectadors. Comentar quin ambient deixen entreveure i comparar-les amb frases que es criden en alguns espectacles d’avui dia.

  A part el to de les frases que Sèneca reprodueix, l’autor generalitza i afirma que barrejar-se en les grans aglomeracions és perjudicial per a la formació de la persona. Explicar i raonar el que cadascú en pensa.

Relació amb altres matèries:

—  Ètica

—  Ciències Socials

—  Psicopedagogia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta. Per al final de 2n de Batxillerat.

Ciceró escriu a un amic la mala impressió que li feren uns espectacles als quals hagué d’assistir per compromís. Deixa ben clar que no compartia l’entusiasme del públic per les representacions, ni per les lluites de gladiadors ni per les lluites amb elefants.

Ciceró Als familiars VII 1, 2-3

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/cicero/fam7.shtml

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1983

Traducció:

Si vols saber-ho, han estat uns jocs d’allò més pomposos, però no per al teu gust; almenys així ho suposo pensant en el meu. Hom ha començat, per respecte, per fer tornar a l’escena unes persones que jo em pensava que, per respecte, ja l’havien abandonada. El teu favorit, el nostre Esop, actuà de tal manera que tothom hauria estat d’acord a permetre-li que ho deixés córrer. En començar a prestar el jurament, li fallà la veu en la frase «si m’equivoco a consciència». Què més vols que et digui? La resta els jocs, ja la coneixes; no tingueren ni aquella mica d’elegància que solen tenir fins els jocs mediocres. La posada en escena llevava a l’espectacle tota la gràcia, i no dubto que en aquesta posada en escena el teu ànim no hauria pas quedat imparcial. Quin plaer pot haver-hi a veure sis-cents muls en l’obra Clitemnestra, o tres mil crateres en El cavall de Troia, o en no sé quina batalla, un desplegament de variades armes de la infanteria i la cavalleria? Si bé suscitaren l’admiració del poble, a tu no t’haurien produït gens de plaer. […] Com he de pensar que et recà de no veure els atletes, tu que menysprees els gladiadors? El mateix Pompeu confessa que, en aquests jocs, hi ha perdut el temps i els diners. Resten els combats, dos de diaris durant cinc dies, esplendorosos, ningú no ho nega; però, quin plaer pot trobar-hi una persona sensible quan o bé un home feble és especejat per una bèstia valentíssima o bé una fera insigne és travessada per un venable? Si és que això cal veure-ho, tu ja ho has vist alguna vegada; tampoc jo, que ho he contemplat, no he vist res de nou. Al final, la jornada dels elefants. Hi hagué una gran admiració per part del populatxo i de la multitud, però no fou gens divertit; al contrari, més aviat suscità una certa compassió i un pensament com aquest: entre aquelles bèsties i el gènere humà hi ha alguna cosa en comú.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Fer una llista de les classes d’espectacles als quals l’autor assistí.

  Dir què trobà ridícul Ciceró en la representació de les obres Clitemnestra i El cavall de Troia.

  Explicar quina opinió li mereixen els combats amb animals.

  Comentar quina opinió sembla que l’autor té de la gent que es complau en aquests espectacles.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències Socials

—  Ètica

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

L’assistència a espectacles era una activitat social, on la gent feia coneixences, o un simple pretext per a sortir amb la persona estimada. El text del poeta Ovidi explica que l’única cosa que l’interessava de les curses era poder seure al costat de la seva enamorada.

Ovidi, Amors III 2, 1-24

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/ovid/ovid.amor3.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1971

Traducció:

«No, si jo m’assec aquí, no és per passió dels nobles cavalls; així i tot, aquell del qual tu mateixa ets partidària, auguro que sigui el vencedor. És per conversar amb tu que he vingut, per asseure’m al teu costat, a fi que no ignoris l’amor que m’inspires. Tu mires la cursa, jo a tu; mirem tots dos allò que ens atreu i tots dos peixem-nos en els ulls. Oh, feliç, qualsevol que sigui, l’auriga del qual ets partidària! ¿a ell doncs li ha tocat la sort d’ésser l’objecte del teu neguit? Tingui jo aquesta sort i, ardidament dret, em faré emportar pels cavalls, eixits del sagrat recinte, i tan aviat els amollaré les regnes, com els marcaré l’esquena amb el fuet, com, amb la roda interior, rasaré la meta. Si, durant la cursa, jo et veig, m’alentiré i de les meves mans relliscaran, abandonades, les regnes. […] ¿Per què inútilment te’m separes? Ens obliga, la línia, a estar units. Aquest avantatge, per la seva disposició material, l’ofereix el circ. Tu, però, siguis qui siguis, que estàs a la dreta de la meva amiga, no la molestis: només amb el contacte del teu costat l’enutges. Tu també, espectador que estàs al darrere, retira les teves cames, si tens vergonya, i no li serris l’esquena amb els teus durs genolls».

(Jordi Pérez i Miquel Dolç, FBM 1971)

Suggeriments d’activitats:

  Descriure l’espectacle que figura que l’autor ha anat a contemplar i el lloc on se celebra.

  Cercar l’adjectiu que pot definir més bé l’estat anímic del poeta. Justificar la resposta a partir del text.

  Explicar situacions semblants que es donen avui dia, tant pel que fa a la intenció amb què a vegades es va a un espectacle com pel que fa als comportaments que es poden observar entre el públic.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències Socials

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta. A partir de mitjan 2n de Batxillerat.

L’escriptor Plini el Jove se sent molt poc interessat en els jocs del circ. Troba que s’hi veu sempre el mateix i que el públic hi va més per defensar uns colors que per fruir de l’habilitat dels aurigues. Resta a ciutat per treballar aprofitant que tothom és a veure l’espectacle i hi ha molta tranquil·litat.

Plini el Jove, Lletres IX 6

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/pliny.ep9.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1927

Traducció:

[1] Tot aquest temps l’he passat entre els punxons i els llibres, en una plaentíssima quietud. «¿Com ho has pogut fer –dius- a la ciutat?» Era el temps dels jocs circenses, que són una mena d’espectacle que no m’atrau gens ni mica. Car mai no s’hi esdevé res de nou, res de variat, res que hom no s’acontenti de veure una sola vegada. [2] Vet aquí el que em fa semblar més astorador el desig infantil de tants milers de persones, de veure, de tant en tant, els cavalls com corren i els homes drets en els carros. Amb tot, si hi anessin atrets per la velocitat dels cavalls o per la destresa dels homes, no deixarien de tenir-hi algun motiu; ara, el que els abelleix és el drap, és el drap el que els plau, i si en la mateixa cursa, a mitja lluita, hom fa passar els colors de l’un costat a l’altre, el desig, les preferències també es canvien, i de sobte hom els veu desemparar aquells conductors, aquells cavalls, que ells reconeixen de lluny, els noms dels quals criden. [3] Tant és el prestigi, tant és l’ascendent que té una túnica vilíssima, no ja damunt del vulgar, més vil que aquella mateixa túnica, sinó àdhuc damunt dels personatges greus! El que és jo, considerant amb quina voluntat tan insaciable van en seguiment d’una cosa tan buida, freda i comuna, prenc un cert plaer de no prendre-hi cap plaer. [4] I així és que em ve més de gust d’ocupar el meu oci en les lletres, aquests dies que els altres perden en ocupacions tan frívoles.

(Marçal Olivar, FBM 1927)

Suggeriments d’activitats:

  L’autor diu que a ciutat podia treballar amb més calma que mai. Explicar en quines ocasions passa el mateix avui dia.

  L’autor diu que els espectadors van a favor d’un drap, una túnica, on color. Dir què designen aquests elements i quins serien els equivalents en algunes competicions esportives d’avui dia.

  Cercar informació sobre els quatre grans equips de corredors de carros que hi havia a Roma i quins colors lluïen.

  Argumentar si es pot dir que avui el públic a vegades aplaudeix més el club que no pas la qualitat del joc. Cercar en el text algunes frases que indiquin que a Roma passava una cosa semblant.

  Resumir amb poques paraules la valoració que Plini fa de les curses de cavalls i del públic que hi assisteix.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències Socials

—  Psicologia

—  Ètica

—  Educació Física

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Un text de Tàcit explica l’esfondrament d’un amfiteatre en una ciutat propera a Roma a causa de l’excessiva afluència de gent.

Tàcit, Annals IV 62,1-3

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/tacitus/tac.ann4.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1965

Traducció:

[1] Sota el consolat de M. Licini i L. Calpurni, el desastre de les grans guerres fou igualat per una sola dissort improvisada: el mateix moment en veié el principi i la fi. Havia estat començat a Fidena un amfiteatre per un cert Atili, llibert d’origen, a fi de donar-hi un espectacle de gladiadors, però no n’assegurà en terreny ferm els fonaments i, en subjectar pel damunt l’empostissat, no emprà grapes prou fortes; no tenia massa diners ni delejava la popularitat dins el seu municipi, sinó que s’havia encarregat de l’afer per un guany sòrdid. [2] Hi acudiren àvids de tals esbarjos i privats de plaers sota un emperador com Tiberi, homes i dones, gent de qualsevol edat, tant més nombrosa que l’indret és prop de Roma; d’on fou més gran el desastre: la mole de la construcció era atapeïda, quan es dislocà; una part cau a l’interior, una altra s’enfonsa al defora, i una immensa quantitat de mortals, atents a l’espectacle o drets a l’entorn, és arrossegada i esclafada amb aquella ensulsiada. [3] Aquells, és cert, que al començament de l’esfondrament havien estat ferits de mort s’escaparen, fins on és possible, de les tortures; més de plànyer eren els qui, amb una part del cos mutilada, conservaren un fil de vida, els qui, de dia amb els ulls, i de nit amb els alarits i els gemecs, reconeixien llurs mullers i llurs fills. Ja havia acudit tothom al rumor de la catàstrofe: l’un plorava un germà, l’altre un parent, un altre els pares. Fins aquells que, per diversos motius, tenien absents els amics o els acostats, estaven espaordits; i com que encara no se sabia quines víctimes havia percudit aquell accident, el temor era més vast a causa de la incertesa.

(Miquel Dolç, FBM 1965)

Suggeriments d’activitats:

  Escriure una pàgina per a un diari per a explicar la desgràcia i posar-hi un titular adequat.

  Escriure una entrevista simulada amb un supervivent de la catàstrofe. Pot tenir un to una mica patètic, ja que l’autor hi dóna peu amb alguns detalls sensacionalistes.

  Com que l’autor diu explícitament que el responsable «s’havia encarregat de l’afer per un guany sòrdid», i cal pensar que escatimà diners en la construcció, es pot fer un escrit de crítica d’aquells empresaris que també avui actuen d’una manera semblant i provoquen desgràcies col·lectives. L’escrit pot basar-se en algun cas concret.

Relació amb altres matèries:

—  Ètica

—  Economia

—  Tecnologia

—  Ciències socials

—  Educació física

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a alumnes de 2n de Batxillerat.