Anar a pàgina Religió

Creences i pràctiques supersticioses

 

Text 1

El poeta Tibul recorre a la màgia d’un bruixa per als seus mals d’amor.

Text 2

Juli Obseqüent, autor del segle IV dC, explica un seguit de fets portentosos en diverses poblacions d’Itàlia que incitaren els romans a fer ritus expiatoris per tal d’aplacar la divinitat.

Text 3 Un home s’assabenta de la mort del seu company de viatge per un somni. Ciceró, que l’explica, el considera com una advertència divina.
Text 4 Alguns creien que hi havia bruixes que podien transformar-se i infiltrar-se a les cambres dels morts amb la intenció de tallar trossos del cadàver i fer-los servir per a les arts de màgia. Per això vetllaven els difunts amb molta cura.

Text 5

Text en què s’explica la transformació d’una dona en ocell per art de màgia.

 

 

El poeta Tibul recorre a la màgia d’un bruixa per als seus mals d’amor.

Tibul, Elegies I 2, 41-56

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/tibullus1.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 19362

Traducció:

Nogensmenys, el teu marit no el creurà, com m’ho ha promès una verídica fetillera amb ajut de la màgia. Jo l’he vista fer davallar els astres del cel; amb el seu cant, fa girar de camí el ràpid corrent del riu; amb el seu conjur, esquerda la terra i fa sortir els manes dels sepulcres, i fa baixar els ossos de la tèbia pira; adés, amb el seu xiscle màgic, reté els escamots infernals, adés, aspergint-los amb llet, els mana desfer el camí. Quan ella vol, esclarissa de núvols el cel endolat; quan vol, fa caure la neu en un cel d’estiu. Diuen que ella és l’única que té les malèfiques herbes de Medea, l’única que ha domat els gossos ferotges d’Hècate. Aquesta dona ha compost per a mi unes encantàries, amb ajut de les quals podràs enganyar: canta-les tres vegades i tres vegades escup, en haver-les dit; ell ja no podrà creure res del que es dirà de nosaltres, ni a si mateix es creuria si amb els seus ulls ens veia dins el teu llit voluptuós.

(Josep Vergés, FBM 19362)

Suggeriments d’activitats:

*   Esmentar els diversos camps en què la fetillera del text té poders (si cal, cercar prèviament informació sobre els manes, les herbes de Medea i els gossos d’Hècate).

*   Fer una llista dels diversos mitjans de què se serveix la fetillera en la pràctica de la màgia.

*   Dir amb quina finalitat el personatge del text recorre a les arts màgiques.

*   Explicar si encara avui perduren en la nostra societat algunes creences i pràctiques semblants a les que s’esmenten en el text (curanderos, esperitisme, vudú, filtres amorosos, etc.) i fins a quin punt tenen un component religiós. Il·lustrar-ho amb exemples.

Relació amb altres matèries:

— Ciències naturals

— Psicologia

— Ètica

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat

Anar a l'inici de la pàgina

 


 

Juli Obseqüent, autor del segle IV dC, explica un seguit de fets portentosos en diverses poblacions d’Itàlia que incitaren els romans a fer ritus expiatoris per tal d’aplacar la divinitat.

Juli Obseqüent, Llibre dels prodigis 52

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/obsequens.html#52

Referència editorial:

Dins Titus Liuius, Ab urbe condita, pars IV, Bibliotheca Teubneriana, Stuttgart 1981 

Traducció:

En el consolat de Gai Valeri i Marc Herenni (any 661 a. u. c. / 93 dC)

52. A Roma i les rodalies han caigut molts llamps. Una esclava ha parit un fill mort. A Fregel·les, el temple de Neptú s’ha obert durant la nit. En extreure les entranyes d’un bou mascle, hom ha trobat dos vedells dins el seu ventre. A Arezzo, una estàtua de bronze de Mercuri ha suat. A Lucània, un ramat de xais menjava en una estable, les flames l’han envoltada, però no han cremat res. A Carsèols, ha corregut un torrent de sang. Uns llops han entrat a Roma. A Preneste, han volat flocs de llana. A Apúlia, una mula ha parit. Un milà ha estat capturat en el temple d’Apol·lo, a Roma. Mentre el cònsol Herenni immolava les víctimes, en dues ocasions no ha aparegut la part superior del fetge. En una celebració de nou dies, el sopar ofert a la deessa ha estat devorat per un gos abans que fos tastat. […] L’expiació amb cerimònies de purificació ha tingut resultat. En efecte, tot l’any ha estat tranquil, tant a l’interior del país com a l’exterior.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

*   Fer la llista dels fets extraordinaris esmentats en el text, ordenant-los començant pels més increïbles.

*   Basant-se en les dues darreres frases del text, explicar com interpretaven els romans els fets portentosos i quina era la seva reacció.

*   Explicar si avui també apareixen notícies de fets extraordinaris que hom relaciona amb la religió (aparicions, imatges sagrades que suen o ploren, etc.). Esmentar casos concrets.

*   Esmentar alguns fets que en una part de la nostra societat són interpretats com a signe de bon o mal averany (aparició d’un gat negre, la sort del nombre tretze, etc.) Fer un comentari crític d’aquestes creences.

Relació amb altres matèries:

— Ciències naturals

— Ciències socials

— Psicologia

— Ètica

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

Anar a l'inici de la pàgina


 


Un home s’assabenta de la mort del seu company de viatge per un somni. Ciceró, que l’explica, el considera com una advertència divina.

Ciceró, L’endevinació I 56

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/cicero/divinatione1.shtml

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1979

Traducció:

Dos amics feien plegats el camí cap a Mègara. En arribar-hi, l’un s’hostatjà a la fonda, i l’altre, a casa d’un conegut. Havent sopat, quan ja dormien, a mitja nit, al qui era a casa de l’hoste, li semblà percebre en somnis que l’altre li demanava ajuda, perquè l’amo de la fonda es preparava per a matar-lo. D’antuvi, espantat pel somni, es va llevar, però després, recapacitant, pensà que no havia de fer gens de cas del que havia vist, i es tornà a posar al llit. Llavors, mentre dormia, li semblà que el mateix amic li demanava que, ja que no l’havia auxiliat mentre era viu, almenys no consentís que la seva mort quedés sense venjança; digué que el de la fonda, després de matar-lo, l’havia posat en un carro i li havia tirat fems al damunt; li demanava que de bon matí fos a la porta de la ciutat, abans que el carro no en sortís. Commogut per aquest somni, de bon matí anà prestament a la porta a esperar el carreter i li va preguntar què hi havia al carro. Aquest va fugir ple de terror, tragueren el mort i, conegut el cas, l’amo de la fonda va pagar el càstig. Es pot qualificar res de més diví que aquest somni?

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

*   Cercar informació sobre la telepatia i dir si pot donar explicació dels fets narrats en el text.

*   Partint, sobretot, de la darrera frase del text, dir com s’explicaven els antics que algú rebés en somnis alguna informació.

*   Cercar informació sobre Ciceró. Atès que era una persona amb molta cultura, deduir si era molt estesa en el seu temps la manera de valorar els somnis que  es palesa en el text. Explicar-ho per escrit.

*   Explicar cadascú què faria si tingués un somni que li semblés que li anuncia un fet real.

Relació amb altres matèries:

— Psicologia

— Ciències naturals

— Ètica

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Baixa. El text pot ser utilitzat a 1r de Batxillerat.

 Anar a l'inici de la pàgina

 

 


Alguns creien que hi havia bruixes que podien transformar-se i infiltrar-se a les cambres dels morts amb la intenció de tallar trossos del cadàver i fer-los servir per a les arts de màgia. Per això vetllaven els difunts amb molta cura.

Apuleu, L’ase d’or II 21-22

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/apuleius/apuleius2.shtml#21

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1929

Traducció:

[21] «No saps que et trobes a Tessàlia, on les bruixes mosseguen arreu on poden les cares dels morts i amb això es forneixen de recursos per a l’art màgica.”

[22] » I jo vaig replicar: “I digues-me, company, ¿en què consisteix aquesta vigilància del mort?”

» “En primer lloc”, respongué, “cal estar absolutament en vetlla tota la nit, amb els ulls ben oberts, sense cloure’ls mai, concentrats tota l’estona en el cadàver. No es pot apartar ni un moment la mirada, ni tan sols de biaix, perquè aquelles malvades poden canviar de forma i, prenent l’aspecte de qualsevol animal, s’esmunyen d’amagat i són capaces de burlar fàcilment fins i tot els ulls del Sol i de la Justícia. En efecte, prenen forma d’ocells, i, encara, de gosses i de rates, i fins i tot de mosques. Llavors, amb sinistres encanteris submergeixen en el son els vigilants. Ningú no fóra capaç de precisar el nombre de subterfugis que poden empescar-se aquestes malvades dones per a satisfer els seus desigs. I, tanmateix, per una feina tan funesta no t’ofereixen com a recompensa més de quatre o potser sis monedes d’or. Ah sí, gairebé me n’oblidava: si al matí no lliures el cadàver intacte, tot allò que n’hagin pres i se n’hagin endut, el vigilant és obligat a refer-ho tallant-ho tot de la seva pròpia cara.”

(Joan Bellès, Editorial Empúries, Barcelona 2003)

Suggeriments d’activitats:

*   Cercar informació sobre fins quan ha perdurat en la nostra societat el costum de vetllar els morts i si encara perdura en algunes cultures. Explicar si aquest costum va lligat a alguna creença supersticiosa.

*   Dir resumidament com s’ho feien les bruixes, segons el text, per tenir accés al cadàver.

*   Fer un judici crític sobre aquestes creences.

Relació amb altres matèries:

Relació amb altres matèries:

— Ciències socials

— Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

 Anar a l'inici de la pàgina

 

 


Text en què s’explica la transformació d’una dona en ocell per art de màgia.

Apuleu, L’ase d’or III 21

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/apuleius/apuleius3.shtml#21

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1929

Traducció:

Vers la primera vetlla de la nit, ella mateixa em condueix cap a aquella estança superior, de puntetes i sense fer soroll, i m’incita a contemplar per una escletxa de la porta els fets que es desenvoluparen com segueix.

Per començar, Pàmfila es despulla de totes les vestidures, després obre una capsa i en treu uns flascons, en destapa un, n’extreu un ungüent i se’n refrega els palmells de les mans durant una estona, i se n’unta tota ella des de les ungles dels peus fins a la punta dels cabells; després d’una llarga conversa secreta amb la llàntia, es posa a agitar els seus membres amb sacsejades tremoloses. Aquests comencen a ondular lleugerament, els surt un plomissol suau, i els creixen també plomes dures; el nas es corba i s’endureix, i les ungles es torcen en forma de ganxo. Pàmfila es converteix en un duc. Profereix així uns esgarips planyívols i fa progressivament uns saltirons a terra per posar-se a prova; tot seguit s’alça enlaire i surt volant cap a fora amb les ales ben esteses.

(Joan Bellès, Editorial Empúries, Barcelona 2003)

Suggeriments d’activitats:

*   Encara que en el text no s’esmenta la religió, se sobreentén que Pàmfila i l’ungüent que usava tenien poders sobrenaturals. Explicar si hi ha gent que creu que determinades persones i determinats objectes tenen aquesta mena de poders.

*   Dir quin era, segons el text,  el moment més oportú per a practicar les arts màgiques. Explicar per quin motiu podia ser així.

*   Explicar quin fou, en el cas del text, el procediment per a la transformació.

*   Dir en quin tipus de literatura caldria classificar el text segons la nostra concepció actual.

*   Els alumnes de Batxillerat podrien redactar un escrit sobre el tema «Màgia i religió».

Relació amb altres matèries:

— Ciències naturals

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

Anar a l'inici de la pàgina