Del paganisme al cristianisme
|
Lactanci, escriptor dels segles III-IV, parla de la difusió del cristianisme a la ciutat de Roma. |
|
|
Lactanci, Les morts dels perseguidors 2, 5 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Clarendon Press, Oxford 1984 |
|
Traducció: |
Quan ja regnava Neró, Pere arribà a Roma i, havent obrat uns quants miracles, que feia en virtut del poder que Déu mateix li havia donat, convertí moltes persones a la doctrina justa i bastí per a Déu el temple indestructible de la fe. Neró, en assabentar-se del fet, i sabent que no sols a Roma, sinó pertot arreu i cada dia, molta gent s’apartava del culte als ídols i, i menyspreant l’antiga tradició, es passava a la nova religió, essent com era un tirà execrable i cruel, es llançà a la destrucció del temple celestial i a l’extermini de la justa doctrina. Així esdevingué el primer perseguidor dels servents de Déu, féu clavar Pere a la creu i ordenà la mort de Pau. Tanmateix, no restà sense càstig, ja que Déu posà la mirada en la persecució del seu poble. Foragitat del cim del poder, aquell tirà arrogant desaparegué de sobte, de manera que no s’ha pogut trobar enlloc del món la sepultura d’una bèstia tan malvada. (Joan Bellès) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Ciències socials — Ètica |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
2n cicle d’ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat. |
|
L’emperador Neró acusà els cristians d’haver provocat l’incendi de Roma per fer callar els rumors que l’assenyalaven a ell com a instigador de la desgràcia. |
|
|
Tàcit, Annals XV 44, 2-4 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1970 |
|
Traducció: |
[2] Però cap intervenció humana, ni les llargueses del príncep, ni les cerimònies expiatòries no podien allunyar l’infamant rumor segons el qual l’incendi havia estat ordenat. Així, per delir-lo, Neró se substituí culpables i infligí refinadíssims turments a aquells que, avorrits per llurs abominacions, el vulgar anomenava cristians. [3] Aquest nom els ve de Crist, el qual, sota el principat de Tiberi, el procurador Ponç Pilat havia lliurat al suplici; reprimida de moment, aquesta detestable superstició tornava a brostar, no sols a Judea, on naixé el mal, sinó també a Roma, on tot el que hi ha al món d’atroç i de vergonyós conflueix i fa una gran clientela. [4] De primer, doncs, foren agafats els qui confessaven llur fe, després, segons llurs delacions, una ingent multitud d’altres, que foren convictes no tant del crim d’incendi com d’odi contra el gènere humà. No bastà fer-los morir: hom hi afegí ludibris, de manera que, revestits de pells de feres, eren especejats per les queixalades dels gossos, o bé, clavats en creus i flamejants, quan havia declinat el dia, eren cremats com a teies nocturnes. (Miquel Dolç, FBM 1970) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Ciències socials — Ètica |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
2n cicle d’ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana per al final de 2n de Batxillerat. |
|
El governador de Bitínia explica a l’emperador Trajà com ha actuat amb els cristians i li demana assessorament. |
|
|
Plini el Jove, Correspondència amb Trajà 96, 1-5 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1932 |
|
Traducció: |
[1] […] Mai no he intervingut en judicis referents a cristians; per tant, no sé què, ni en quina mesura, sol ésser-hi punit o inquirit. […]. [2] […] De moment aquest és el capteniment que he seguit amb els qui m’eren duts com a cristians. [3] Els he preguntat si eren cristians: els qui confessaven ésser-ho, els he interrogat per segona i tercera vegada amb amenaça de supliciar-los; els qui hi perseveraven, he manat dur-los a l’execució. [5] Ha estat presentat un libel d’acusació anònim, on es contenien els noms de moltes persones. Els qui negaven ésser cristians o haver-ho estat, mentre seguint-me a mi invoquessin els déus, i amb encens i vi fessin súpliques a la teva estàtua, la qual jo per aquest motiu havia fet portar juntament amb les imatges de les divinitats, i a més d’això blasfemessin de Crist, a les quals coses diuen que els cristians de debò no poden ésser induïts, vaig creure convenient d’alliberar-los. (Marçal Olivar, FBM 1932) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Ciències socials — Ètica |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
2n cicle d’ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana per a 2n de Batxillerat. |
|
Fragment de l’acta del martiri de sant Fructuós, bisbe de Tarragona. |
|
|
Acta del martiri de sant Fructuós, bisbe, i d’Eulogi i Auguri, diaques |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Actas de los mártires (D. Ruiz Bueno ed.), Biblioteca de Autores Cristianos, La editorial católica, Madrid 1951 |
|
Traducció: |
Essent emperadors Valerià i Galiè, durant el consolat d’Emilià i Bassus, el dia 17 de les calendes de febrer (16 de gener de l’any 259), un diumenge, foren detinguts Fructuós, bisbe, Auguri i Eulogi, diaques. Quan Fructuós ja era al llit, un escamot de soldats, dels anomenats «beneficiaris»,[…] s’adreçaren a casa seva. En sentir el bisbe els seus passos, s’alçà de pressa i sortí a trobar-los amb sabatilles. Els soldats li digueren: -Vine amb nosaltres. El president ha manat de fer-te cridar amb els teus diaques. El bisbe Fructuós respongué: -Doncs anem-hi; o, si no us sap greu, em calço. Els soldats li digueren: -Calça’t tranquil·lament. Així que arribaren, els posaren a la presó. Allí Fructuós, segur i alegre de la corona del Senyor a què era cridat, pregava sense parar. […] Un altre dia, batejà a la presó un germà nostre, que es deia Rogacià. Passaren sis dies a la presó, i el divendres, el dia dotzè de les calendes de febrer (21 de gener), foren portats davant el tribunal, i se celebrà el judici. […]. El president Emilià digué al bisbe Fructuós: -Estàs assabentat del que els emperadors han ordenat? -No sé què han ordenat. Però jo, en tot cas, sóc cristià. -Han ordenat que els déus siguin adorats. -Jo adoro un sol Déu, que féu el cel i la terra, el mar i tot el que contenen. -És que no saps que hi ha déus? -No ho sé. -Doncs aviat ho sabràs. […] El president Emilià digué al bisbe Fructuós: -Ets bisbe? -Ho sóc. I donà la sentència que fossin cremats vius. Mentre el bisbe Fructuós era conduït a l’amfiteatre amb els seus diaques... (Joan Bellès) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Ciències socials — Arqueologia |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
2n cicle d’ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat. |
|
Tertul·lià (segles II-III) exhorta els cristians a mantenir la seva fe malgrat les persecucions de què són objecte. |
|
|
Tertul·lià, Apologètic 50, 12-13 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1960 |
|
Traducció: |
[12] Però endavant, bons governadors, que guanyeu molt als ulls del poble, si li immoleu cristians, turmenteu-nos, tortureu-nos, condemneu-nos, capoleu-nos: és una prova de la nostra innocència la vostra iniquitat! Per això Déu suporta que nosaltres suportem aquests mals. […]. [13] Però no serveixen de res les vostres crueltats més refinades. Són més aviat un atractiu per a la nostra religió. Esdevenim més nombrosos, cada vegada que ens segueu: és una llavor la sang dels cristians! (Fèlix Senties, FBM 1960) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Ciències socials — Psicologia |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
2n cicle d’ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat. |
|
L’autoritat imperial, en el segle IV, prohibeix els sacrificis pagans. |
|
|
Codi teodosià IX 16,14 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Weidmann, Hildesheim 1990 |
|
Traducció: |
Els emperadors Constanci, august, i Julià, cèsar, al poble. Que ningú no consulti un arúspex, ni un astròleg ni un endeví. Que cessi el pervers reconeixement d’àugurs i profetes. Que els caldeus, els mags i les altres persones que la gent sol anomenar «malèfiques» a causa de la magnitud dels seus crims no tramin res en aquest aspecte. Que cessi per sempre per a tothom la curiositat per esbrinar l’esdevenidor. Que qualsevol que es negui a obeir aquesta ordre sofreixi la pena capital, colpit per l’espasa venjadora. Donat a Milà, el dia vuitè de les calendes de febrer, durant el novè consolat de Constanci, august, i el segon de Julià, cèsar (25 de gener de l’any 357). (Joan Bellès) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Ciències socials — Psicologia |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
2n cicle d’ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat. |
|
Edicte imperial en què es prohibeixen tots els cultes pagans a Roma. |
|
|
Codi teodosià XVI 10, 10 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Weidmann, Hildesheim 1990 |
|
Traducció: |
Els mateixos (Valentinià, Teodosi i Arcadi), augusts, a Albí, prefecte del pretori. Ningú no ha de pol·luir-se amb víctimes, ni sacrificar animals innocents, ni freqüentar santuaris, ni fer purificacions en els temples, ni adorar imatges fetes per mans humanes sense incórrer en càstigs divins i humans. Aquesta disposició afecta també els jutges, de manera que, si algun d’ells es lliurava a ritus profans i entrava en un temple per adorar els déus, onsevulla que sigui, en un viatge o a la ciutat, serà obligat a pagar immediatament quinze lliures d’or, i el seu despatx haurà de pagar també aquesta quantitat amb la mateixa promptitud si no s’ha oposat al jutge i no l’ha aturat d’antuvi amb una amonestació pública. Els consulars hauran de pagar sis lliures, i igualment els seus despatxos; els correctors i els presidents en pagaran quatre, i els seus assistents hauran de pagar també aquesta suma en les mateixes condicions. Donat a Milà, el dia sis de les calendes de març , durant el consolat de Tacià i Símmac (24 de febrer de l’any 391). (Joan Bellès) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Ciències socials — Ètica |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
2n cicle d’ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat amb ajudes puntuals del professor. |
