Els primers progressos tècnics de la humanitat
|
Segons Vitruvi, el descobriment del foc originà les primeres comunitats humanes i desencadenà la construcció d’habitatges. |
|
|
Vitruvi, L’arquitectura II 1, 1-3 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1970 |
|
Traducció: |
[1] Els homes, segons els costums antics, naixien als boscos, en coves, a les selves, igual que les bèsties, i passaven la vida nodrint-se amb aliments silvestres. Mentrestant, en un cert indret, els espessos arbres, sacsejats per les tempestes i les ventades, i a causa del fregament de llurs branques, provocaren el foc, i ells, espaordits per la intensitat de les flames que es produïren al voltant d’aquell lloc, fugiren. Després, en apaivagar-se la situació, s’hi acostaren. En notar el plaer que sentien els seus cossos amb l’escalfor del foc, hi afegiren llenya i el conservaren; cridaren altra gent i, amb senyals d’aprovació els mostraren el profit que en podien treure. […] [2] Així, doncs, a causa del descobriment del foc, s’originaren entre els humans les trobades, les reunions i la convivència, i se n’aplegaren molts en un mateix lloc. […] I, en aquella comunitat, uns començaren a construir cabanes amb la fusta dels arbres, uns altres, a excavar cavernes sota les muntanyes, i molts, prenent exemple dels nius de les orenetes i de les edificacions que aquestes bastien, feren servir fang i branquillons per a construir-se un lloc on aixoplugar-se. Llavors, observant els habitacles dels altres i afegint-hi nous detalls amb la seva imaginació, feien models de cabanes cada cop millors. […] [3] Quan comprovaren que durant els temporals d’hivern els sostres no podien resistir a les pluges, els donaren inclinació, aconseguiren, amb suports de fang, que els sostres fessin pendent, i així feien lliscar les aigües cap avall. (Joan Bellès) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Ciències socials — Psicologia — Economia |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Alta, per al final de 2n de Batxillerat, amb ajuda del professor. |
|
Els homes primitius descobreixen l’existència dels metalls, en estat líquid, després de grans incendis forestals. |
|
|
Lucreci, De la natura V 1241-1268 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1928 |
|
Traducció: |
Això de banda, el bronze, l’or i el ferro, com també el pes de l’argent i la natura del plom, foren descoberts, així que l’incendi hagué cremat amb la seva flama immenses forests damunt les grans muntanyes, sia perquè caigué el llamp celest, sia perquè, fent-se entre ells la guerra en els boscos, els homes hi calaren foc per esverar els enemics, sia perquè... […]. Sigui com sigui, quina que fos la causa d’aquestes flames, quan llur ardor amb un terrible estrèpit havia devorat els boscos fins al capdavall de les arrels i havia calcinat la terra amb el seu foc, rajava de les seves venes brusents i es dipositava en els espais buits del sòl un riu d’argent i d’or, com també de bronze i de plom. Després, quan els homes veien aquells metalls solidificats brillar damunt la terra amb vius colors, se’ls emportaven, captivats per aquella bellesa nítida i llisa, i observaven que cadascun d’ells tenia la forma i guardava l’empremta de els cavitats d’on procedia. Aleshores se’ls ocorria que aquells metalls, fosos al foc, podien adoptar qualsevol forma i figura d’objectes, i que, forjant-los, hom podia arribar a agusar-los i aprimar-los en puntes tan fines com es volgués, de manera que així es procurarien armes, a fi de talar els boscos, dolar la fusta, ribotejar i polir les bigues, com també tribanar i foradar i perforar. (Miquel Dolç, Editorial Laia, Barcelona 1986) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Ciències socials — Física |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Alta, per a 2n de Batxillerat. |
|
El bronze i el ferro es revelen com els metalls més útils per a la fabricació d’eines i armes. |
|
|
Lucreci, De la natura V 1283-1296 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1928 |
|
Traducció: |
Ara, de quina manera fou descoberta la natura del ferro, t’és fàcil d’adonar-te’n per tu mateix, Memmi. Les primeres armes foren les mans, les ungles, les dents i les pedres, així com les branques arrencades als arbres, i també la flama i els focs, tan aviat com foren coneguts. Més tard, les propietats del ferro i del bronze foren descobertes. L’ús del bronze ja havia precedit el del ferro, perquè és més manosa la seva substància, i la seva abundància més gran. És amb el bronze que treballaven el sòl de la terra, és armats de bronze que mesclaven a la guerra les onades de combatents, i sembraven amples ferides, i s’emparaven de bestiars i de camps; perquè fàcilment cedia a aquells qui n’eren armats tot el que era nu i inerme. Després, de mica en mica, aparegué l’espasa de ferro, i caigué en el menyspreu l’exhibició de la falç de bronze, i és amb el ferro que hom començà a fendre el terrer, i s’igualaren les possibilitats de la guerra atzarosa. (Miquel Dolç, Editorial Laia, Barcelona 1986) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Ciències socials — Ètica — Psicologia |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Alta, per a 2n de Batxillerat |
|
La invenció de les màquines fou una resposta a les necessitats de la vida quotidiana. |
|
|
Vitruvi, L’arquitectura X 1, 5-6 |
|
|
Text a Internet: |
|
|
Referència editorial: |
Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1970 |
|
Traducció: |
[5] Fixem-nos que els primers invents sorgiren de la necessitat, com vestir-se, de manera que es procuraren teles de manera mecànica, ajuntant l’ordit i la trama, no sols per a protegir el cos cobrint-lo, sinó també per a realçar-ne la bellesa com a ornament. D’altra banda, no tindríem tanta abundor d’aliments si no s’haguessin inventat els jous i les arades per als bous i qualsevol bèstia de càrrega. Sense la construcció de premses, amb sogues, bigues i alçaprems, no hauríem pogut tenir l’oli lluent ni el fruit de la vinya per a alegrar-nos, i el seu transport hauria estat impossible si no s’hagués inventat la maquinària de carros i carretes per als camins terrestres, i de naus per als camins del mar. [6] El descobriment de l’equilibri de les balances i els instruments de pesar protegeix del frau els qui menen una vida honrada. Així mateix, els diversos models de màquines, de formes innombrables, de les quals em sembla que no cal parlar, ja que els tenim a mà cada dia, com són les moles, les manxes dels forjadors, els carros de quatre rodes, els més lleugers, de dues rodes, els torns i tota la resta, que tenen aplicacions generals per a servir-se’n habitualment. (Joan Bellès) |
|
Suggeriments d’activitats: |
|
|
Relació amb altres matèries: |
— Ciències socials — Economia — Psicologia |
|
Nivells per a ser utilitzat: |
ESO i Batxillerat |
|
Grau de dificultat del text original: |
Alta, gairebé insuperable per a un alumne de Batxillerat sense molta ajuda el professor. |
