Text 1:

Esment de la canya (calamus) com a instrument d’escriure i de les diferències de qualitat, així com de la tinta (atramentum) i el que ara en diríem el paper (charta), en una carta de Ciceró (segle I aC).

Text 2:

Relació de diversos tipus de tauletes (tabulae) per a escriure-hi, continguda en uns breus epigrames de la fi del segle I dC.

Text 3:

Esment de la majoria d’estris d’escriure (calamus, charta, atramentum, liber) en un text satíric del segle I dC.

Text 4:

Explicació d’una tècnica d’escriptura xifrada que feia servir Juli Cèsar.

Text 5:

Recurs a una tècnica d’escriptura clandestina que els enamorats feien servir per a passar-se notes.

Esment de la canya (calamus) com a instrument d’escriure i de les diferències de qualitat, així com de la tinta (atramentum) i el que ara en diríem el paper (charta), en una carta de Ciceró (segle I aC).

Ciceró, Al germà Quint II 14,1

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/cicero/fratrem2.shtml#14

Referència editorial:

Clarendon Press, Oxford 1955

Traducció:

(Roma, 26 de juliol de l’any 54 aC)

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Esmentar els tres materials per a escriure que apareixen en el text. Dir quins serien els tres materials actuals que hi correspondrien (inclòs el tonner).

  Explicar un cas en què un escrit hagi resultat defectuós per la mala qualitat o el mal estat d’un dels materials.

  Explicar com s’escriuen actualment en la societat occidental la majoria de cartes i missatges .

Relació amb altres matèries:

—   Economia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Relació de diversos tipus de tauletes (tabulae) per a escriure-hi, continguda en uns breus epigrames de la fi del segle I dC.

Marcial, Epigrames XIV 3-9

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/martial/mart14.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1960

Traducció:

III. Tauletes de fusta de savina

Si no fóssim de fusta tallada en fines làmines, seríem la càrrega noble d’un vori de Líbia.

IV. Tauletes de cinc fulles

La clasta feliç del nostre senyor és calenta de sang de vedella, quan és decretat un alt honor en una tauleta de cera de cinc fulls.

V. Tauletes de vori

Si tems que el tint obscur de les tauletes de cera no afebleixi la teva vista cansada, que et siguin traçades lletres negres damunt aquest vori blanc com la neu.

VI. Tríptics

No pensaràs que siguin un present roí les meves tauletes de tres fulls, quan la teva amiga t’anunciarà que vindrà.

VII. Tauletes de pergamí

Imagina’t que són de cera aquestes tauletes, per bé que portin el nom de pergamí: bastarà que esborris, cada vegada que vulguis renovar l’escrit.

VIII. Tauletes de Vitel·li

Ja abans d’haver-les llegides, totes les noies saben el que desitgen les tauletes de Vitel·li.

IX. Mateix motiu

En veure’ns tan petites, et creus que ens envien a una amiga. T’enganyes: una tauleta d’aquesta mena també demana diners.

(Miquel Dolç, FBM 1960)

Suggeriments d’activitats:

  Esmentat diferents materials de què eren fets els marcs de les tauletes d’escriure i indicar ens quins epigrames es diu, de manera directa o indirecta.

  El material que hi havia a l’interior del marc de les tauletes solia ser la cera. Explicar amb quin instrument hi devien escriure i com devien esborrar-ho.

  Dir quants fulls solien tenir les tauletes.

  Fabricar amb marc de fusta, argila o un altre material assequible unes tauletes per a escriure.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències naturals

—  Ciències socials

—  Economia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, gairebé insuperable per a un alumne de Batxillerat.

Esment de la majoria d’estris d’escriure (calamus, charta, atramentum, liber) en un text satíric del segle I dC.

Persi, Sàtires III 10-14

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/persius.html#III

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1954

Traducció:

Ja el llibre i el pergamí bicolor, despullat de la seva cabellera, i el paper i la canya nuosa arriben a les seves mans: aleshores ens queixem que el líquid massa espès quedi penjat al càlam. Però la negror de la tinta s’esvaeix afegint-hi aigua: ens queixem que el canonet deixi lliscar unes gotes bessones.

(Miquel Dolç, FBM 1954)

Suggeriments d’activitats:

  Explicar les dues excuses que dóna per no posar-se a escriure el noi peresós a qui es refereix l’autor.

  Esmentar tots els instruments per a escriure que apareixen en el text.

  Explicar què vol dir l’expressió metafòrica «despullat de la seva cabellera» referida al pergamí.

  Cercar informació, potser preguntant-ho als avis o a persones bastant grans, sobre el material que feien servir per a escriure abans de la invenció del bolígraf, i, específicament sobre la manera de preparar-se ells mateixos la tinta.

  Imaginar quines excuses comparables amb les del text donaria un estudiant d’avui en unes circumstàncies semblants.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Ciències naturals

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per a 2n de Batxillerat, amb ajuda del professor.

Explicació d’una tècnica d’escriptura xifrada que feia servirJuli Cèsar.

Suetoni, Vides dels dotze cèsars: Juli Cèsar 56, 8

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/suetonius/suet.caesar.html#56

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1966

Traducció:

Igualment es conserven les seves cartes dirigides a Ciceró, així com als seus familiars sobre assumptes domèstics, en les quals, si calia dir alguna cosa secreta, ho escrivia en clau, o sigui, canviant l’ordre de les lletres de tal manera que no era possible confegir cap mot; si algú els vol desxifrar i entendre, ha de canviar cada lletra per la que ve després en tercer lloc, això és, la A per la D, i així successivament.

(Joaquim Icart, FBM 1966)

Suggeriments d’activitats:

  Escriure una frase d’un parell de ratlles fent servir el recurs emprat per Juli Cèsar.

  Inventar un recurs semblant d’escriptura en clau, escriure una frase amb aquest recurs i comprovar si els altres són capaços de desxifrar-la.

  Cercar informació sobre diversos trucs d’escriptura en clau que s’hagin fet servir en el món de l’espionatge per a transmetre missatges.

  Informar breument de qui eren Juli Cèsar i Ciceró.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

Nivells per a ser utilitzat:

ESO

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Recurs a una tècnica d’escriptura clandestina que els enamorats feien servir per a passar-se notes.

Ovidi, Art amatòria III 627-630

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/ovid.artis3.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1977

Traducció:

Un mitjà segur per a enganyar els ulls és l’escriptura feta amb llet fresca; escampa-hi pel damunt pols de carbó: la llegiràs. Enganyarà també la lletra traçada amb el suc d’una fina tija de lli: la tauleta, que semblarà intacta, portarà caràcters invisibles.

(Jordi Pérez i Durà, FBM 1977)

Suggeriments d’activitats:

  L’autor parla l’escriptura clandestina com a recurs per a passar-se missatges els enamorats. Esmentar altres circumstàncies en què pot ser útil aquesta mena d’escriptura.

  Fer la prova de si els recursos explicats per Ovidi (si més no un d’ells) és eficaç.

  Cercar informació sobre les conseqüències que portà a l’autor haver escrit obres sobre temes d’amor.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Ciències naturals

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.