Llicències d'Estudis Retribuïdes. Curs 2002-2003



 
Memòria del treball en format AcroRead 

 
Títol:

La interacció ensenyant-aprenents en la reescriptura de textos escrits.

Autoria: Joan Busquets Gasulla
Modalitat: A
Característiques: Treball de 335 pàgines, dividides en 10 capítols. El treball inclou els resultats obtinguts en el tractament de dades i les corresponents descripcions i una bibliografia.
Orientació del treball: El treball inclou una part teòrica i una part de recerca. La part teòrica fonamenta el disseny de la recerca i la descripció i l’anàlisi dels resultats fonamenten les hipòtesis que són a la base d’un projecte de reescriptura adreçat als professionals de l’educació que treballen la producció de textos en situació escolar.
Temes i/o Identificadors:

Escriptura de textos. Correcció de l’ensenyant per mitjà d’anotacions. Reparació de textos. Reescriptura de textos. Consciència metalingüística de l’activitat. Interacció ensenyant-aprenents

Nivell: 1r i 2n de batxillerat
Resum:

Les dades s’han obtingut de tres grups mixtos de primer curs de batxillerat a tres instituts d’ensenyament secundari. La recollida de dades s’ha fet per mitjà de produccions escrites, qüestionaris, protocols i entrevistes. La metodologia de recerca, sorgida de les situacions d’ensenyament i d’aprenentatge en els tres grups, és una metodologia ascendent que genera hipòtesis d’intervenció didàctica a partir de la descripció i l’anàlisi empírica de: a) els patrons dels alumnes, tant els lingüístics i culturals com els relacionats amb l’escriptura de textos i amb la norma (representacions socials); b) els patrons de les opinions dels ensenyants amb relació a la correcció, revisió, reparació i reescriptura de textos (transposicions de les disciplines de recerca); i c) la correcció i les anotacions de l’ensenyant; l’escriptura, la reescriptura i la consciència metalingüística dels alumnes; i els ajuts de l’ensenyant i el dels altres companys (pràctiques lingüístiques reals). L’estudi del valor cooperatiu de les anotacions de l’ensenyant quan corregeix els textos dels seus alumnes ha fet emergir algunes hipòtesis: a) en la situació d’escriptura creada per la recerca, les anotacions de l’ensenyant no remeten a l’avaluació sumativa de l’escrit de l’alumne, sinó a un procés formatiu que anima l’alumne a repensar el seu text i a reescriure’l; b) un principi essencial que cal tenir en compte és l’heterogeneïtat, i és precisament aquesta heterogeneïtat el que s’ha de gestionar; i c) si del que es tracta és de generar coneixement, representacions mentals noves i reflexió metalingüística, la qüestió a pensar és com es construeix heterogèniament l’escriptor escolar. Orientats pels resultats de la recerca i per d’altres recerques que ens han ajudat a interpretar els resultats, hem elaborat un projecte d’escriptura i reescriptura de textos escrits en què la correcció de l’ensenyant no és un final (avaluació sumativa i notació de l’escrit), sinó l’origen d’un procés (anotació formativa, interacció i ajut cooperatiu i reparació, reescriptura i generació de nou pensament).