Llicències d'Estudis Retribuïdes. Curs 2002-2003
 Memòria
del treball en format AcroRead |
| Títol: | Escala de desenvolupament de les qualitats coordinatives. Coordinació global i coordinació fina, un pas cap al rendiment acadèmic. |
| Autoria: | Josep Morales Aznar |
| Modalitat: | B2 |
| Característiques: | Aquest treball consta d’un total de 67 pàgines, dividit en dues parts i la bibliografia. La primera part està basada en una contextualització del tema i una revisió bibliogràfica dels estudis relacionats amb la mateixa línia d’investigació. La segona part es fonamenta en l’estudi descriptiu, sobre una mostra de 385 alumnes entre 9 i 16 anys, als quals s’han passat una sèrie de tests de l’àmbit perceptivo-motor i cognoscitiu. A partir d’aquí es desenvolupen la discussió i les conclusions del treball en referència a les hipòtesis plantejades en un principi, incorporant 13 figures i 10 taules. Cal destacar el contingut de les dues últimes taules que són les escales, per edats, basades en els resultats recollits a les proves de l’àmbit perceptivo-motor |
| Orientació del treball: | Treball d’investigació que fa una anàlisi històrica del tema de la motricitat. Incorpora una escala d’avaluació de dues qualitats coordinatives per a ser utilitzat des de l’àrea d’Educació Física. És un material que es recolza els plantejaments de la psicopedagogia en relació a les qualitats manipulatives dels alumnes i la seva relació amb l’aprenentatge escolar. |
| Temes i/o Identificadors: | Motricitat, rendiment acadèmic, qualitats perceptivo-motores, psicomotricitat, expressió gràfica, qualitats cognoscitives, escala de registres motors. |
| Nivell: | Educació Secundària, Educació Primària |
| Resum: | La
idea bàsica del treball és establir un marc de referència,
a l’ensenyament primari i secundari, del grau de desenvolupament de les
qualitats coordinatives, també anomenades qualitats perceptivo-motrius,
que depenen en gran mesura del grau de maduració i estimulació
del sistema nerviós. A diferència de les qualitats físiques
bàsiques (força, resistència, velocitat i flexibilitat)
que depenen bàsicament de la disponibilitat energètica.
Aquest procés es fonamentaria en l’establiment d’una sèrie de tests o registres motors, de fàcil aplicació a l’àmbit de l’ensenyament, en els que cada individu, després de l’execució dels tests, es pogués baremar dins d’unes taules i comparar-se amb una norma estadística, igual que es fa a l’hora de mesurar les qualitats físiques bàsiques amb la bateria Eurofit, per exemple. Dintre de l’àmbit de les qualitats coordinatives és determinant l’ajustament perceptiu de l’individu, així es demostra en tasques que impliquen agilitat, equilibri, llançaments amb precisió i també en la implantació de la lateralitat. Per això, moltes vegades, s’ha relacionat a nivell global l’operativitat motriu amb el rendiment als aprenentatges escolars tradicionals (lectura, escriptura, dibuix,...). Aquesta afirmació no es pot fer a la lleugera, és necessària una metodologia rigorosa que pugui establir una causa-efecte concreta i resoldre algunes preguntes: Com funcionen aquests mecanismes? Hi ha transferències? Hi ha algun factor comú que els relaciona? |