El Parc Güell és el resultat de la utilització, per fer-hi un parc urbà, dels solars, infrastructura viària i serveis comunitaris d'una ciutat-jardí que Antoni Gaudí va projectar per encàrrec d'Eusebi Güell. Gaudí va situar la urbanització en la finca Can Muntaner de Dalt a la Muntanya Pelada, a 150 metres d'altitud, un lloc privilegiat per la llum que rep i per les excel·lents vistes sobre la ciutat. El projecte del famós arquitecte s'integra en la natura mitjançant els viaductes, els murs de contenció i l'ús naturalista de la pedra. La decoració ceràmica significa una utilització genial del trencadís, que s'adapta a les expressions corbes. Gaudí imposa la seva fantasia i utilitza formes geomètriques complexes; l'esplendor del colorit i dels acabats és l'aportació més característica. La urbanització va fracassar per motius financers i l'any 1922 l'Ajuntament comprà el Parc als hereus d'Eusebi Güell per convertir-lo en parc públic. El 1987 fou restaurat pel Ministeri de Cultura sota la direcció dels arquitectes Martínez Lapeña i Torres Tur. El 1969 fou declarat Monument Històrico-Artístic d'Interès Nacional, i el 1985, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.