la directora  |
els instruments de l'orquestra |
 La Mariona, la directora de l'orquestra té una tasca de gran responsabilitat |
La Mariona és la directora d'aquesta Orquestra. Tenia previst venir un cop s'haguessin presentat tots els instruments, però un compromís professional fa que aquell dia no pugui ser-hi. És per això que ha vingut avui per explicar quina és la seva tasca.
|
|
La seva és una feina difícil, bé, difícil, difícil no, més aviat de responsabilitat i que requereix molta dedicació. Us heu fixat que dels músics també se'n diu intèrprets, això és perquè allò que fa el músic quan llegeix una partitura és interpretar allò que a través de la notació escrita el compositor volia expressar. Doncs, de fet, aquesta és la missió principal del director, en aquest cas de la Mariona, fer que el conjunt de tots els instruments que componen l'Orquestra transmeti el més fidelment possible allò que el compositor volia expressar. Quan s'assaja una obra, cada músic té la seva particel·la, que així és com es diu la partitura que cadascú té amb la veu que ha de tocar el seu instrument. En canvi, la partitura de la Mariona és diferent, a la partitura del director hi ha totes les veus de tots els instruments. Ara, per exemple, de l'obra que estan assajant, la partitura de la Mariona té més de cent pàgines i ella pràcticament se les coneix totes de memòria, sap com i què ha de tocar cada instrument a cada compàs, així pot concentrar-se millor en el treball d'altres aspectes tan importants com l'equilibri entre les veus, el ritme, la dinàmica del conjunt, etc. Abans de començar a dirigir, la Mariona ja tocava el piano i també el violí. Això li ha estat de molta utilitat a l'hora de dirigir una orquestra, i de vegades pensa que si algun dia tingués temps li agradaria estudiar un instrument de vent, ja que és molt important conèixer al màxim tots els instruments per saber què se li pot demanar a cadascun d'ells. Com que tots els músics han portat els seus instruments, la Mariona també ha volgut mostrar les eines que utilitza per a la seva tasca i ens ha portat: la batuta, el diapasó i el metrònom.  Una eina característica del director és la batuta, que bàsicament es fa servir per a marcar el compàs o indicar el ritme, i d'una manera o altra es ve utilitzant des de l'antiguitat. Sembla ser que els antecessors de les batutes eren uns fragments de ferro o fusta que el director es col·locava a la sola de la sabata i amb aquests, copejant el terra, portaven el ritme. També diuen que Lulli tenia un pal d'uns 2 metres de llarg amb el qual donava cops al terra per portar el ritme. Afortunadament, la tècnica instrumental i orquestral ha evolucionat molt, i així, la batuta com la coneixem, la va fer servir per primer cop Spohr en el segle XIX i consisteix en una "subtil" vareta de fusta lleugera que no arriba als cinquanta centímetres. Avui l'ha portada per ensenyar-la, però la Mariona rarament fa servir la batuta. Ja fa molt temps que toquen plegats i es coneixen prou, i normalment s'estima més tenir les mans lliures i poder fer indicacions, fins i tot amb els dits. Al començament, si que l'ajudava a marcar el ritme, però després de tants assaigs, el grup està tan compenetrat que n'hi ha prou que aixequi una cella o mogui un dit perquè tothom sàpiga què està dient. Moltes vegades pot semblar que al director ningú se'l mira, però en realitat tothom està pendent del que fa, ja que cada gest comporta una indicació ben precisa, sigui de ritme, d'expressió...Un altre aspecte importantíssim de la seva feina és el de l'afinació. Per sort, sempre ha tingut molt bona oïda però, per si de cas, sempre porta a la butxaca un diapasó, mai se sap el que pot passar i en cas de dubte sempre va bé tenir una referència.  El metrònom, cada cop el fa servir menys perquè amb la pràctica arriba un moment que només veient la notació de tempo a la partitura i coneixent l'estil de la música o el tipus de moviment ja sap a quina velocitat s'ha d'interpretar, però, com amb el diapasó, i per si de cas, sempre va bé tenir-ne un a prop.I quan la Mariona no eés aquí a l'Orquestra, es dedica a les seves afeccions preferides: llegir i escoltar música. Això últim ho fa amb un equip més modern del que en broma ens ha portat: 
|