Els instruments de l'orquestra. El fagot i el contrafagot

el fagot i el contrafagot

els instruments de
l'orquestra

			Així assegudes, la Núria i la Laura, sembla que mai no hagin trencat un plat, però les hauríeu de conèixer millor, són tremendes! Això sí, molt simpàtiques i serioses a l'hora de tocar. Quan l'Orquestra viatja per fer algun concert i durant la nit a l'hotel hi ha sarau, segur que elles són al darrere com, per exemple, el dia que... El fagot és un instrument de vent-fusta, de llengüeta doble. El seu tub, construït normalment en fusta d'erable o palissandre, amb perforació lleugerament cònica, està constituït per dos cossos paral·lels que en total representen una llargada d'uns 2,60 metres. Del més petit d'aquests cossos surt un tudell on s'acobla la llengüeta, feta amb dues làmines de canya com la de l'oboè, però més ampla i llarga que la d'aquest.
	Una frase característica del fagot: l'instrument interpreta un baix rítmic amb la seva espectacular sonoritat.
	Fragment musical L'Egipte, de Supermúsics

Sembla que els orígens del fagot se situen en el segle XVI, quan algú va unir i comunicar dues bombardes, instruments de doble canya precursors dels oboès. Aquest fet sembla corroborat pel seu nom, fagot que en italià (fagotto) vol dir feix de branques, referència a l'aspecte que potser devia tenir aquest primer prototipus. L'experiment va reeixir i ja en el segle XVII existeix tota una família d'instruments que anaven de l'agut al greu amb els noms de dulciams, baixons... És a partir d'aquests que, amb els perfeccionaments incorporats ja en el segle XVIII, i que entre d'altres inclouen un mecanisme de claus similar al dels oboès, el fagot arriba a la seva maduresa.

El fagot va ser adoptat com a baix dels instruments de vent-fusta. Per les seves característiques tècniques potser no és un instrument massa adequat per a determinades manifestacions líriques, però el seu paper efectiu i la seva sonoritat han esdevingut imprescindibles en el si de l'orquestra. La seva extensió és:

extensió del fagot

De la mateixa família i representant el paper de contrabaix del grup vent-fusta hi ha el contrafagot, instrument de característiques similars al fagot, més gran que aquest i amb un cos que presenta més circumvolucions, l'extensió del contrafagot és:

Així com el fagot ràpidament va trobar partidaris incondicionals, per exemple Mozart, el contrafagot, bàsicament degut als seus inconvenients tècnics, va tenir la competència del sarrusòfon, instrument de doble canya i cos metàl·lic inicialment més evolucionat des d'un punt de vista tècnic i que, per la seva sonoritat, suplia el paper del contrafagot. En l'actualitat, gràcies a les millores tècniques incorporades pel contrafagot, aquest instrument forma part habitual de les orquestres, aportant el seu so càlid i ple.

Audicions suggerides:

Concert per a fagot, de W. A. Mozart
Pere i el llop (l'avi), de S. Prokofiev
La Consagració de la Primavera (obertura), d'I. Stravinsky
Concert de piano per a la mà esquerra (contrafagot), de M. Ravel

Dibuixos: Montserrat Tobella.
Imatges dels instruments: Arxiu Supermúsics.
Coordinació: Carles Navarro, de Supermúsics