el trombó de vares
---
---
els instruments de
l'orquestra

---

  En Marc i el trombó de vares
 
El Marc té dues germanes i un germà, tots més grans que ell i tots tres toquen el piano. Potser va pensar que ja hi havia prou pianistes a casa seva i per això va decidir dedicar-se al trombó. A més, així també s'ha evitat molts embolics: que si ara em toca el piano a mi, que si tu en vas estudiar ahir dues i jo només una, que si aquesta partitura és la meva...
 
El trombó de vares és un instrument de vent-metall consistent en un cos bàsicament cilíndric, tret del pavelló que té forma de campana, i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet allargar mitjançant un lliscament la longitud del seu tub. La vara substitueix en aquest cas la funció que en d'altres instruments, com la trompeta, fan les vàlvules o pistons.
 
 
  Fragment amb diverses articulacions i dinàmiques diferents de les moltes que permet el trombó.
     
 
  Fragment musical Els mitjons, de Supermúsics
 
 
 
A l'igual que la trompeta, el seu so es fonamenta en el principi de la sèrie d'harmònics naturals. La vara, que permet allargar el cos del trombó quasi en dos terços, té set posicions definides a una distància cadascuna d'un semitò. Sobre aquestes notes fonamentals i a través de la pressió d'aire que el/la instrumentista comunica a l'instrument per mitjà de l'embocadura, es produeixen la resta de notes que s'inclouen en el trombó tenor, el més habitual, la següent extensió:
 
extensió trombó tenor
El trombó prové dels sacabutxos i és un dels pocs instruments que en l'actualitat conserva una forma pràcticament igual a com originàriament va ser creat.
Els seus orígens es remunten a l'Edat mitjana, època en la qual el sacabutx va ser un instrument molt emprat i que ja en el segle XVI va donar peu a tota una família d'instruments de forma quasi idèntica als trombons actuals i per als quals es van escriure nombroses partitures.
 
La utilització dels trombons a l'orquestra ha quedat pràcticament reduïda als trombons tenors, que en l'actualitat incorporen una clau que permet allargar l'extensió de l'instrument en el registre greu.
 
el trombó de vares

El trombó té un timbre ple i vibrant en el registre mig i agut, amb una sonoritat plena tant en els forts com en els pianos. En els greus el seu so resulta particularment gruixut.
 
El jazz ha recollit els recursos expressius del trombó, aprofitant especialment les possibilitats dels seus glissandos i arpegis, fet que, com en el cas d'altres instruments, com per exemple la trompeta, ha permès un desenvolupament de la tècnica instrumental molt important.
 
En la seva interpretació és comuna, com en el cas de la trompeta, la utilització de sordines.
 

Audicions suggerides:
---
Fantasia per a trombó, de Malcom Arnold
Rèquiem (Turba Mirum), de Mozart
Concert per a trombó, de N. Rimsky.Korsakov
Tanhaüser, de R. Wagner




Dibuixos: Montserrat Tobella.
Imatges dels instruments: Arxiu Supermúsics.
Coordinació: Carles Navarro, de Supermúsics