l'arpa
---
---
Nadales a la XTEC
1999

---

  La Carla i l'arpa
 
La Carla ha estat molt preocupada aquests dies, ja que era la primera vegada que treia l'arpa de casa. Perquè... una arpa no és com un violí o una flauta, que es trans-
porten com si no res... ni molt menys!!! Per enregistrar aquest fragment que avui podreu escoltar, ha calgut embolicar-la amb mantes, posar-la a l'ascensor amb l'ajut de quasi tota la família, carregar-la en una furgoneta i estar tot el viatge pendent dels giravolts, no fos que caigués, fins arribar a l'estudi.
 
Però bé, només pel fet de saber que tots podrem escoltar-la com sona, la Carla pensa que tot això ha valgut la pena, i... a més, també li serveix d'entrenament per al concert del dia 22 de desembre.
 
 
  En el fragment d'avui, podem escoltar primer un arpegis i acords, i per acabar un glissando.      
 
 
L'arpa pertany a la família dels instruments de corda pinçada. És un dels instruments més antics dels quals es tenen notícies, 3000 anys abans de la nostra Era, i la seva forma actual correspon a una evolució d'aquests antics instruments.
 
La pressió que exerceixen les 46 cordes que té l'arpa actual sobre l'estructura d'aquesta és d'unes dues tones. Les primeres arpes no disposaven d'una columna de sosteniment i, per tant, no podien suportar la tensió de moltes cordes. Així, els egipcis, cap el segle XXV abans de la nostra Era, utilitzaven una arpa que només tenia 6 o 8 cordes, nombre que amb el temps es va ampliar fins a 16. Aquesta arpa va anar evolucionant, i ja cap el segle IX a.n.E. a Síria es construeixen les primeres arpes dotades d'aquesta columna que en reforçava l'estructura.
 
Arpa L'arribada a Europa de l'arpa podria haver seguit dos camins diferents. L'un, a través dels Països Escandinaus, i l'altre, a través de Grècia o Egipte.
 
Durant l'Edat mitjana, l'arpa va ser un instrument molt apreciat fins quedar relegada pel llaüt. Ja no serà fins al segle XVIII que de nou tornarà a tenir un paper dins els gusts musicals. En tot aquest temps, l'arpa havia anat canviant: l'instrument que s'utilitzava tenia dos rengles de cordes que, si bé li permetien tocar totes les notes de la tonalitat, d'altra banda feien que fos un instrument difícil de tocar.
 
Durant aquest segle XVIII l'arpa adquirí un nou impuls gràcies als avenços tècnics incorporats, entre ells, el més important va ser el dels pedals. Aquests pedals, set actualment, fan que, mitjançant un complicat mecanisme, es puguin estirar les cordes, permetent que cada una d'elles pugui tocar tres notes diferents.
 
L'extensió de l'arpa és:  
registre arpa



Audicions suggerides:
---
Concerts per a flauta i arpa, de Mozart
La nena dels cabells de lli, de C. Debussy


Si voleu fer qualsevol consulta sobre l'arpa de la Carla o el concert del dia 22 de desembre, escriviu a: carlaarpa@pie.xtec.es



Dibuixos: Montserrat Tobella.
Imatges dels instruments: Instrumentos musicales, Microsoft.
Coordinació: Carles Navarro, de Supermúsics