CEIP Escola-Llar "Lluís Mª Mestras" (Olot) · 4t Primària

	Fes bé i no miris a qui   En una casota a la frontera de Beget hi arribaren dos frares que fugien cap a França.   Un d'ells, un tal pare Bach, demanà si els volien donar acolliment. Ben segur que no sabia que en aquella casota hi vivien lladres i assassins que mataven a tots els que fugien i després de robar-los els enterraren en un clot. Ben cansats s'assegueren a l'escó mentre esperaven que els portessin el sopar. L'amo, es va reunir amb el seu fill, tan malvat com ell, per organitzar la malifeta.   - Nano, no sé qui són, ni el que porten, però de diners segur que un bon grapat. Si els abordem nosaltres sols no ens en sortirem.   - I si cridéssim el Llarg?   El Llarg era un home cepat, fort, malcarat i terrible, que n'havia fet de verdes i de madures era un bon company de malifetes.   Quan el Llarg arribà a la cabana, estava convençut que en un tres i no res, acabaria amb la vida dels frares.   - Serà bufar i fer ampolles, es digué.   De sobte es va quedar parat. Aquell home no li era desconegut.   - On l'he vist?. Refot, ara ho recordo!   - Bon home, no em coneixeu pas?. Ara fa un grapat d'anys m'ajudàreu a mi, al meu fill i a la meva dona. Em donàreu acolliment, menjar, beure i estimació. Jo també us donaré un cop de mà.   De bon matí agafaren el camí i cap a França els conduï. No els va cobrar res. Se sentia feliç d'haver tornat la bona acció.   I a vosaltres us ha servit la lliçó?.
	Albert Grabulosa i Víctor Granados
	Personatges de llegendes · Sant Jordi 99