CEIP Escola-Llar "Lluís Mª Mestras" (Olot) · 2n Primària

	La pujada del gegant   Temps era temps, en una cova volcànica, a la carretera de Santa Pau, hi vivia un gegant pelut, fofo i esgarrifós que feia anar de corcó a tota la gent de la Garrotxa que per allí passava.   A les nits, quan començava a fosquejar i els bufadors començaven a xiular, treia el braç, s'agafava a la muntanya amb una mà i amb l'altre arreplegava els que per allí passaven.   La gent de la contrada decidiren demanar ajut a Sant Cristòfor i li feren la promesa de construir-li una capella, si els ajudava a matar el gegant.   Una nit d'aquelles que et posen els pèls de punta es sentiren uns sorolls que no us podeu imaginar. Els crits arribaven des de Santa Magdalena fins el Croscat. Des del Montsacopa fins a Batet. Els bufadors bufaven més fort que la tramuntana. Tothom estava esporuguit.   De sobte, el silenci absolut, la calma mai pensada.   De bon matí tots els pagesos anaren cap a la cova del gegant i quina va ser la seva sorpresa quan el veieren estirat al terra completament destrossat, mort i despellegat.   En agraïment de seguida edificaren l' església dedicada a Sant Cristòfor, en un lloc conegut per les Fonts.   Si mai aneu a Olot, us aconsellem que visiteu aquesta capella. Diuen que si hi estàs en silenci encara es poden sentir els udols del gegant, el xiulets del bufadors. i els crits dels pagesos corrent per les muntanyes.
	Asier Fuentes i Ruben Grau
	Personatges de llegendes · Sant Jordi 99