La il·luminació, l'àudio, els gràfics i texts formen també part del llenguatge audiovisual, ja que són també elements expressius que contribueixen a enriquir el contingut d'una producció fílmica.

Tot i que la foscor per sí sola pot arribar a expressar quelcom en moments determinats d'un film, per norma general la llum és un element expressiu indispensable, ja que si no hi ha il·luminació no hi ha imatge, i si no hi ha res per ensenyar no es pot veure per exemple si un personatge està trist o alegre, si és de dia o nit, si un context és dramàtic o còmic, etc. La llum permet captar referents i contextos per a la seva exposició posterior i evidentment amb una intencionalitat comunicativa, per tant és d'entrada un requisit tècnic imprescindible. L'operador o tècnic d' il·luminació és el responsable de la il·luminació i a ell recorre el director d'una producció per tal d'aconseguir l'objectiu proposat en cadascuna de les seqüències, escenes o plans.

Amb l'àudio, o bé la seva absència, passa el mateix, és un element tan important com la imatge. Utilitzat adequadament, és un recurs expressiu més que la complementa i que contribueix significativament a donar unitat al producte cinematogràfic. Com molt bé diu Elmer Bernstein (el compositor amb més enregistraments de bandes sonores de la història de Hol·lywood ), “...és un art que se situa allà on les imatges no són capaces d'arribar, i permet que s'arribi de manera emocional”. L'àudio contempla tot tipus de possibilitats expressives, narratives i descriptives. Allò que se sent, com, quan, per què, etc., no es pot deixar per a la improvisació. El seu tractament ha d'estar sempre d'acord amb el que es vulgui comunicar, amb l'ambient que es vol crear, amb l'acció que es pretén reforçar, etc. És necessari preveure-ho juntament amb les imatges en el moment d'elaborar el guió, des de les intervencions en directe dels personatges fins als efectes sonors especials, passant pels silencis, la veu en off i els doblatges, les músiques de fons o intencionades, etc.