En primer lloc, deixar constància de què per aconseguir imatges és imprescindible disposar de llum, sense ella sols hi ha foscor. La llum ens permet fer visibles els espais i referents que surten dins l'enquadrament.

Expressada aquesta obvietat, afegir que tant la seva presència com la seva absència pot ser emprada com a recurs expressiu en les produccions audiovisuals, en quant què és un element més de la composició, que contribueix a centrar l'atenció en els referents, caracteritzar objectes i espais, destacant o difuminant formes i creant un ambient o atmosfera determinada, suggerint tot tipus de sensacions i efectes especials.

• En els exemples l'enquadrament i els referents que hi ha dintre coincideixen, fins i tot en la posició, sols que en un cas hi ha llum suficient per distingir-los amb claredat i en l'altre no.

• En aquests casos, en canvi, hi ha dues zones clarament delimitades en funció de la llum existent. En el primer, es destaca l'escenari, però també el lloc on suposadament està situat el públic. En el segon, també, oferint un clar contrast entre la zona solellada i ombrívola.

  • L'ombra existeix perquè hi ha llum, i és el resultat dels contrastos entre zones lluminoses i de penombra. Com a element que forma part de l'escena és un recurs expressiu més a tenir en compte a l'hora d'enregistrar.

Està clar, doncs, que una il·luminació escassa dificulta la visibilitat del contingut de la imatge, a no ser que s'enregistri així intencionadament. Una equilibrada il·luminació permet apreciar les formes i les siluetes dels referents i fins i tot jugar amb les ombres i la profunditat si convé. En canvi, una excessiva il·luminació, si no és per necessitat del guió, causa la pèrdua de color, produint-se excés de brillantor i manca de percepció de les formes i siluetes dels referents.

En els tres exemples hi ha un excés de llum que crema les imatges oferint una impressió distorsionadora de la realitat.

Tot i que en un context escolar les limitacions per disposar d'un material lumínic adequat són evidents, conèixer els fonaments bàsics en què se sustenten els seus codis lingüístics pot ser de molta utilitat per aconseguir un determinat clima escènic, dintre del possible, tot tenint en compte que ha de ser sempre en combinació amb altres elements expressius.

Quan es planifica un enregistrament és menester contemplar les fonts d'il·luminació en cadascun dels plans. En principi es disposa de dues opcions bàsiques, totes dues vàlides i/o complementàries en funció de les exigències del guió.

• La llum natural, la que ens proporciona el sol i per tant la que permet enregistrar de dia. Està sotmesa al canvi del temps i conseqüentment pot arribar a portar problemes si aquest és inestable.

• La llum artificial, la que ens proporcionen diferents aparells elèctrics, com ara els llums artificials, els focus, les bombetes, làmpares fluorescents i reflectors. És un llum sempre controlable.

• Combinació d'ambdues fonts lumíniques: en moltes ocasions per exigències del guió cal comptar tant amb la llum natural com amb l'artificial, sobretot quan s'enregistra en interiors.

  • En aquests casos s'ha d'evitar que en l'escena s'apreciï un desequilibri lumínic, com passa en l'exemple, on la llum solar provinent de l'exterior causa un efecte òptic desproporcionat, menjant-se totalment la llum artificial provinent de l'interior.

• Cal evitar, sempre que sigui possible aquests contrastos, cercant maneres per suavitzar-los, bé en el mateix moment de l'enregistrament amb l'ajut d'altres llums que contrarestin, bé quan s'edita utilitzant els recursos que aporten els programes d'edició, com ara els filtres que permeten regular la llum, com s'ha fet en aquest cas.

Tant si la llum és d'origen natural com artificial es pot emprar de dues maneres:

• Directament sobre el referent, la qual cosa permet l'obtenció de contrallums i tot tipus de contrastos lumínics, facilitant la consecució de contorns més definits.

• Indirectament, tot rebotant la llum natural o artificialment en un altre lloc abans de recaure en el referent (paret, sostre, placa de porexpan o qualsevol altre objecte o superfície reflectora), el que permet propiciar segons la seva distribució:

  • L'eliminació d'ombres.
  • Que es distribueixi per tot l'espai on s'està enregistrant.
  • Destacar millor els referents respecte la resta d'elements que integren el pla.
  • Presentar una escenificació molt més realista.
  • Etc.

• Llum directe o indirecte
• Llum natural o artificial
• Llum frontal, lateral, zenital, contrallum, auxiliar, de fons, contrapicat
• Llum equilibrada o amb contrastos
• Llum amb ombres i sense ombres
• Llum que aplana referents o bé marca siluetes
• Llum dura o suau
• Atmosfera que suggereix: serenor, intriga, inquietud, preocupació, por, amenaça, incertesa, alegria...
• Jerarquització de referents, trets psicològics dels personatges, realisme o ficció
• Centra l'atenció en el personatge o en l'acció, o en ambdós aspectes
• Etc.

1	2
3	4
5	6
7	8
9	10
11	12
13	14
15	16
17	18
19	20
21	22

L'ús de la llum, com a element escènic que contribueix a enriquir un pla no té unes regles fixes i tancades que limiten la seva aplicació, ans al contrari, el marge de llibertat per a la seva aplicació està sempre en funció de la imaginació del creador en relació al missatge que pretén narrar i/o descriure. Una altra cosa és que l'espectador coincideixi o no amb el resultat del producte final obtingut. És per aquesta raó que molt possiblement tothom coincidiria en descriure des d'una perspectiva objectiva els recursos expressius lumínics de cadascun dels vint-i-dos fotogrames, però de segur que hi hauria varietat d'opinions en les valoracions subjectivables, quan a sensacions que ens puguin suggerir.

De totes maneres és important contemplar, sobretot pels que s'inicien en aquest món audiovisual, algunes pautes bàsiques:

• Les escenes on la llum té unes característiques suaus i amb lleugers contrastos entre zones clares i fosques, sense exageracions, s'utilitzen habitualment en continguts dramàtics.

• Per escenes d'intriga, de por, misteri, angoixa..., se sol emprar la llum en contrapicat, amb grans contrastos entre zones clares i fosques.

• En altres tipus d'escenes, que pretenen simular situacions habituals de la vida, sense intencionalitat dramàtica ni de cap tipus d'exageració narrativa, es busca normalment una il·luminació equilibrada, sense grans contrastos, on el que interessa destacar més és l'acció en sí mateixa i el que simplement fan els personatges.

La il·luminació directa o indirecta d'un escenari, natural o artificial, situada més amunt o més avall, perpendicularment, en picat o contrapicat, a un costat, davant o darrera del referent, és també un art i es regeix per uns codis lingüístics determinats que estan en funció del clima escènic que es pretengui aconseguir i de l'adequada disposició de les fonts lumíniques.

En el següent quadre es relacionen els diferents tipus de llum que en alguns casos s'utilitzaran individualment i en altres de manera combinada. Es triï l'opció que es triï, és una responsabilitat que recau en l'operador, sempre és aconsellable, abans de procedir a un enregistrament, comprovar si els efectes que causa coincideixen o no amb el valor expressiu que es pretén transmetre.

Procedència de la llum, natural o artificial, en relació al referent que s'enregistra
Tipus de llum	Situació	Valor expressiu	Exemples
Directe, frontal o principal	Davant i lleugerament cap a un costat. Vetllar perquè no desenlluerni el referent o apareguin ombres que puguin deformar-lo	Ressalta la forma, la textura i el contorn del referent. Si és molt forta pot arribar a aplanar la seva imatge.
Lateral	Costat	Destaca siluetes i contorns, dóna relleu a l'enquadrament en quedar un tros a l'ombra, oferint contrastos d'interès.
Contrallum	Darrere	Separar referent del fons, destacant silueta i contorn, a més de donar profunditat, relleu i volum al pla. Suggereix sensació d'intriga i misteri.
Contrapicat	Sota	Expressa terror, misteri, angoixa, inquietud.
Zenital	Sobre	Suggereix cansament, opressió, misteri, dramatisme.
Auxiliar	Quan se situa en un lloc que estarà en funció de la llum que es vulgui complementar, normalment davant, com el principal, però a l'altre costat i més enrera.	Complementa, reforça o suavitza altres llums per disminuir contrastos o per destacar o elidir ombres, a més de donar llum a l'escenari. Té menys intensitat que la principal, a la que complementa
De fons	A un costat en direcció al fons de l'escenari	Elimina les ombres i dóna profunditat a l'escena

El color és una conseqüència de la llum, sense aquesta no existiria. Tot tipus de llum, forta o suau, reflectida en un objecte o referent qualsevol es caracteritza per disposar d'una determinada temperatura de color, que en cas de ser alta es caracteritzarà per una tonalitat blavosa i si són baixes prenent un to vermellós, donant-se entre ambdós extrems un ampli ventall de possibilitats cromàtiques.

Sovint cal recórrer a filtres elaborats amb làmines d'acetat, que es coneixen amb el nom de gelatines, per aconseguir canvis de color artificialment, i que es col·loquen davant l'objectiu de la càmera. Resultats que poden també aconseguir-se a l'hora d'editar utilitzant els filtres de llum i color incorporats en els programes d'edició.

En els tres casos l'aplicació intencionada d'un filtre té una finalitat que passa per unificar colors per distorsionar la realitat i aconseguir una sensació bucòlica, obtenint un ambient que pugui suggereix a l'espectador preocupació, perill, incertesa.

La llum natural no deixa de ser també un filtre i en funció de l'hora del dia, de si està ennuvolat o no, de la tipologia dels núvols i del lloc en què s'enregistri permet aconseguir uns efectes lumínics i uns colors determinats.

L'objectiu darrer de l'ús de la llum no és altre que el de crear un ambient que transmeti i provoqui en l'espectador, ni que sigui inconscientment, sensacions, sentiments i emocions carregades de significat, cosa que s'aconsegueix amb un equilibri lumínic o bé amb la combinació de contrastos exagerats entre llums i ombres, però també amb la barreja de llums càlids i freds, en funció de la combinació que es faci de les propietats bàsiques del color:

• Lluminositat: grau de capacitat que té per reflectir la llum.
• Saturació: nivell de puresa (quant més pur més saturat) o impuresa en el moment en què es barreja amb el color blanc.
• Tonalitat, factor decisiu per apreciar la diferència d'intensitat d'un mateix color

Per tal de poder visionar el resultat d'una producció audiovisual en condicions és menester assegurar-se de que la quantitat de llum és sempre l'adequada. Si hi ha la possibilitat és pot recórrer a un fotòmetre o exposímetre, aparell que calcula amb exactitud la lluminositat en cadascun dels racons de l'escena que s'enregistra.

Abans d'enregistrar

• Procurar preveure sempre el material lumínic que es necessitarà abans de procedir a l'enregistrament, tant si aquest s'ha de dur a terme en interiors com en exteriors.
  • Focus i els corresponent peus per a subjectar-los.
  • Cables elèctrics suficientment llargs.
  • Bateries suficients si s'ha d'emprar el llum que incorpora la càmera de vídeo, doncs consumeixen molta energia, etc.

Quan s'enregistra

• Assegurar-se de què la llum amb què s'enregistra és la més adequada en relació a l'escena que es pretén aconseguir.
• Respectar la continuïtat entre plans pel que fa a la llum, evitat canvis bruscos entre llums i entre llums i ombres i foscos si no és per exigència del guió, en plans successius.
• Si s'enregistra amb llum natural i aquesta és excessiva, per suavitzar-la amb llum artificial es pot utilitzar un material molt econòmic com plaques de porexpan o qualsevol altre material reflector.

• Quan s'enregistra amb una única font de llum, bé sigui natural o bé artificial, en principi no té perquè haver diferències de temperatura de color, a més les càmeres de vídeo apliquen de forma automàtica la recerca de possibles desfasaments. Però si es combinen dos o més fonts lumíniques si que es produeix un desequilibri, per exemple quan s'enregistra amb llum natural i hi ha necessitat de fer servir focus. En aquests casos cal ajustar manualment la temperatura de color amb els dispositius que ja té incorporats la càmera per corregir les desigualtats i desajustaments lumínics o bé posar davant el focus paper de cel·lofana blava per equilibrar la temperatura de color i garantir així una major igualtat.
• En aquells casos que hi hagi poca llum ambiental, bé perquè sigui de bon matí o el capvespre o perquè el cel estigui molt tapat, la utilització de focus amb cel·lofana blava és també un bon recurs per aconseguir suavitzar la llum.
• Tenir molt en compte que les llum difoses cansen menys a la vista que no pas les directes, però tampoc cal abusar-ne i caure en l'excés, doncs es pot córrer el perill de perdre la sensació de relleu i de què no apareguin les ombres. Sempre i quan es pugui s'ha de procurar combinar-les tot cercant el punt d'equilibri adequat.
• Per evitar contrallums no desitjats evitar enregistrar en interiors en direcció a punts de llum, com una porta o finestra oberta, per exemple.
• Els núvols poden arribar a ser també un gran recurs a tenir en compte per suavitzar lumínicament les escenes, ja que són el corresponent a un filtre natural.

Quan s'edita

• Si el procés d'edició es fa amb un bon programa que disposi d'un bons filtres, sempre es podrà recórrer a ells per corregir els efectes lumínics no desitjats.

Proposta de treball

En un mateix espai interior on hi hagi l'oportunitat d'activar la llum artificial i un finestral més o menys ampli que permeti l'entrada de llum natural, fer sis enregistraments d'uns deu segons cadascun, aproximadament, en dos moments diferents del dia, tres al migdia i tres al capvespre o de bon matí quan comença a sortir el sol.