Els drapaires passaven pels pobles i masies tot recollint els draps vells, i els portaven amb carros tirats per mules, fins al molí paperer.

L ' elaboració del paper era manual, lenta i costosa. La matèria primera estava constituïda per draps vells, cordes, xarxes, veles de vaixells... qualsevol element fet de cànem, cotó, lli,…  matèria vegetal fibrosa, al cap i a la fi. Aquest material es triava i classificava a I' espolsador ( 1 ), on era tallat amb I' ajut de les dalles (2) o del marrassà (3). 

Una vegada finalitzada aquesta operació, s'introduïa al torn espolsador (4) on, mitjançant un moviment rotatori, s’eliminaven brosses, pols... 

Seguidament es procedia a la fermentació en fosses (5) on els draps tallats romanien a l'aigua per espai de tres o quatre setmanes

El pas següent era trinxar-Ios a les piles amb maces de fusta (6), accionades hidràulicament. Aquestes maces rebien noms diferents segons els tipus de claus que tenien a l’extrem inferior: les de drap, amb claus de tall viu; les de retrenc, amb claus plans amb estries; i les refinadores o esbaldidores, sense claus.