El resultat d'aquest procés era una pasta fina que es barrejava amb una gran quantitat d'aigua en un recipient anomenat tina (7). Aquest era el lloc on l’artesà paperer, I'alabrent (8), elaborava els fulls de paper. L 'eina amb què ho feia rep el nom de forma (9) o motlle, i es compon d'una tela metàl·lica fixada sobre un marc de fusta que determina la mida del full. La filigrana o marca a I'aigua, el dibuix que es pot veure en el full de paper quan es mira a contrallum, s'aconseguia cosint aquest mateix dibuix amb un filferro a la tela metàl·lica.
Quan I'alabrent submergia la forma a la tina, I’aigua s'escolava a través de la tela metàl·lica i les fibres del que havien estat draps s' entrellaçaven fins a formar un material nou, el paper. 
En el pas següent I' alabrent passava la forma al ponedor (10), qui, amb una pressió suau sobre un saial o baieta de llana, col·locava el full sobre el saial. Ambdós repetien el procés fins a obtenir la posta (250 fulls). 
 

La premsa (11), amb el torn (12) que en multiplica la força, servia perquè tres o quatre homes traguessin en part I' excés d ' aigua de la posta. La producció d'un molí amb una tina era de 18 postes diàries (aproximadament 4500 fulls). 
 

Després de ser premsats, els fulls eren llevats (separats deIs saials) pel llevador (13) i estesos ( 14) als miradors amb ajut de l' espit, un estri de fusta en forma de «T», de diferents mides segons els tipus de paper .