ORÍGENS DE LA NOVEL·LA
Com a punt de partida cal tenir en compte que les primeres narracions en llengua romànica són escrites en vers, i són traduccions d'obres llatines. Per exemple, el Roman d'Eneas, el Roman de Troie, etc.
Les primeres novel·les en llengua romànica apareixen a la segona meitat del segle XII de la mà d'un escriptor genial: Chrétien de Troyes, sense oblidar la tasca literària de Maria de França.
Chrétien de Troyes escrivia, però, en vers, en noves rimades, i les seves obres segueixen una estructura força similar: hi ha sempre una "requeste", la recerca per part d'un cavaller errant (en busca d'aventures) d'una dama (que ha estat raptada per un ésser de l'altre món) o d'un objecte desaparegut i de gran valor. El cavaller, valent i lleial, ha de superar una sèrie d'aventures per anar-se perfeccionant i depurant com a cavaller i, al final, pot aconseguir l'èxit en la seva empresa. Les aventures són de caire guerrer, però entremig sempre s'hi barreja una trama amorosa.
Amb el pas del temps, al segle XIII apareix la prosa. Les novel·les són ja més llargues i complicades i es creen els cicles novel·lístics. Cal tenir en compte que l'aparició de la prosa és possible gràcies a la incorporació d'un nou invent: el paper. Abans, els copistes i els escriptors feien servir tauletes de cera per escriure (o pergamí, que era molt car). Aquestes tauletes no eren gaire fàcils de transportar i obligaven a escriure una història relativament curta. Amb l'aparició del paper, en canvi, un escriptor pot tornar enrere amb facilitat per repassar el que ha escrit. Pot, per tant, complicar i allargar la trama tan com vulgui.