L'acostament a
l'antifeminisme de la baixa Edat Mitjana proporciona el rerefons ideològic apropiat per examinar el tractament del sexe al Tirant lo Blanc. A la novel·la, el tema de l'amor forçat és el centre de la visió que té Martorell de les dones: amb el pretext que a les dones els agrada ser objecte d'agressió sexual, és capaç de justificar els assalts del cavaller com a manifestació del seu poder eròtic i polític.L'acceptació cínica per part de Martorell del
plaer femení en la violació posa sobre la taula problemes d'interpretació literària respecte al punt de vista, les premisses que poden ser compartides o no per l'escriptor i els lectors, i també la qüestió del registre lingüístic. Per il·lustrar-ho, es compara el punt de vista de Martorell amb el de Cristina de Pizan, una dona que també va escriure sobre l'amor forçat, comparació que posa de manifest el problema de l'humor, que parteix de l'existència de referents idèntics i de la tria estilística. L'ús del llenguatge còmic en el discurs sexual de Boccaccio demostra la influència dels condicionaments ideològics en la tria de l'estil dels autors medievals, la qual cosa pot ser contrastada amb l'absència de la dimensió còmica en els textos eròtics d'Ovidi.