Anàlisi del
joc de la taula rodona del capítol 189, motiu codificat per la literatura artúrica que Martorell segueix al peu de la lletra des d'una perspectiva cavalleresca, però que distorsiona des de la cortesa: les dones només hi fan un paper ornamental i des de la ironia.Anàlisi de
l'habillament de Carmesina (vel, vestit negre, pentinat) que trenca el model de la descriptio puellae feta a partir d'Helena de Troia (que Martorell segueix al capítol 119). La descripció no és relacionable amb la realitat (les dones del xegle XV ja no porten vel), sinó amb la literatura, amb la novel·la sentimental. El pentinat (i també l'escena de la pinta), un dels símbols de la deessa Venus i, per tant, de la luxúria, permet parlar de la luxúria de Carmesina, amagada sota una aparença d'honestedat. Martorell fa, doncs, una aposta per l'amor naturalista, tot burlant-se de la tradició literària i de la perfecció femenina.