Parteix de la referència d'aquells articles de començaments de segle (Menéndez Pelayo, etc.) que critiquen
l'erotisme del Tirant per immoral. Analitza l'episodi de les bodes sordes (cap. 162) del castell de Malveí en relació amb la comèdia clàssica Pamphilus. El relat elíptic de Plaerdemavida (Vargas Llosa) i el monòleg dramàtic dels personatges femenins en el moment del coit, que és comparat amb la Celestina, tindria com a precedent la comèdia llatina.Analitza els diferents passos que es donen en el monòleg i després estudia
Plaerdemavida com a personatge celestinesc, el més complex de l'obra. Els precedents s'han d'anar a buscar a la comèdia humanística llatina (Terenci, Tebaida...).Es planteja la
teatralitat del Tirant (gestualització), comparable a la Celestina i s'insisteix en el sentit paròdic de l'obra de Martorell, que parodia, d'una banda, la teoria de l'amor cortès i el relat que en fa la novel·la sentimental i, de l'altra, els llibres de cavalleria amb l'arma de la versemblança que li proporcionen les cròniques.