Pàgines sobre el Tirant lo Blanc que han esdevingut clàssiques, encapçalades per una introducció a la novel·la cavalleresca (on es distingeixen dels llibres de cavalleria i es documenta la vida cavalleresca real del segle XV).
Del Flor de cavalleria n'existeix només el pròleg.
Aspectes de la novel·la relacionats amb
la realitat del segle XV: la geografia del nord d'Àfrica, el moment històric (la presa de Constantinoble a mans dels turcs s'esdevingué el 1453; el setge de Rodes es produí el 1444); l'existència de personatges reals al darrere de la ficció (Geoffroy de Thoisy, cavaller borgonyó que intervingué en el setge de Rodes; Roger de Flor com a model de Tirant; Joan Hunyadi, "el cavaller blanc", cabdill romanès que obtingué una important victòria contra els turcs el 1448 en aigües del Danubi i que els tornà a derrotar el 1456 a Belgrad i morí poc després de la victòria, també com a model de Tirant); l'aparició de noms reals a la ficció (Jerusalem és el nom d'un rei d'armes autèntic actiu a València entre 1447 i 1462; el comte de Branches i el duc de Sinòpoli existien de debò); la tergiversació de noms reals (Kirieleison de Muntalbà, que ridiculitza Gonçalbo d'Íxer); la versemblança de la ficció (els personatges són ferits després de les batalles; es cansen i han de reposar; no lluiten mai contra monstres ni contra molts enemics sinó que els combats són d'un a un). Malgrat això, hi ha algun element meravellós a la novel·la, com l'aventura del cavaller Espèrcius.Anàlisi de la
dedicatòria del Tirant: adreçada a Don Ferrando de Portugal, que és qualificat de "Rei expectant". Es desconeix el significat exacte de l'expressió: l'infant Ferran va ser hereu de Portugal entre el 1438 i 1451, pogué tenir vagues pretensions a la successió de Nàpols el 1450 i 1451 i existeix la hipòtesi que pogués aspirar a succeir el seu cosí Pere el Conestable, com a rei d'Aragó, el 1465 i 1466. Les dades, però, no concorden amb la de la dedicatòria del llibre. També a la dedicatòria Martorell diu que ha traduït de l'anglès al portuguès i després al valencià l'obra. Malgrat això, ningú no dubta que el Tirant és una obra original i escrita directament en català. La versió anglesa deu fer referència al Guy de Warwick, i pel que fa a la portuguesa, Martorell potser l'encarregà a algú.Anàlisi de la
data del Tirant: La novel·la és començada a escriure el 2 de gener de 1460 com diu la dedicatòria, i Martorell hi treballà fins al 1468, any de la seva mort. Després hi intervingué Martí Joan de Galba, que anà intercalant detalls i parlaments fins a la seva mort, produïda el 27 de març de 1490. Intervenció de Martí Joan de Galba: al colofó de l'obra es diu que Martorell només en pogué traduir tres parts i que la quarta ha estat traduïda pel cavaller Martí Joan de Galba a precs d'una dama anomenada Isabel de Lloris. Martí Joan de Galba portà el Tirant a la impremta, on fou acabat d'estampar el 20 de novembre de 1490. Fonts del Tirant: el text de la dedicatòria és plagiat de Los dotze treballs d'Hèrcules d'Enrique de Villena. A la part del Guillem de Varoic hi ha el Llibre de l'orde de cavalleria de Llull, el Libro del cavallero et del escudero e don Juan Manuel (que també deriva de l'obra lul·liana) i l'Arbre de batalles d'Honoré Bouvet (del qual existeix traducció catalana medieval). L'episodi del rei Artús i la fada Morgana és inspirat en La faula de Guillem de Torroella. El final de l'episodi del filòsof de Calàbria és un vell conte de les Mil i una nits, que Martorell prengué possiblement del Novellino. El parlament d'Abdal·là Salomó és una versió d'una famosa epístola de Petrarca (Familiarum reum, XII,2). L'aventura del cavaller Espèrcius està extreta dels Viatges de John Mandeville. Hi ha també plagis dels Proverbis de Cerverí de Girona, de la Doctrina moral de Pachs, de Lo somni de Bernat Metge, potser de la versió catalana que Jaume Conesa va fer de les Històries troianes, del Bursario de Juan Rodríguez del Padrón, del Decameron de Boccaccio. Hi ha influències d'un sonet de Dante i certs paralel·lismes entre el Tirant i algunes obres de Joan Roís de Corella (el Debat epistolar amb el príncep de Viana i la Història de Leander i Hero), que podrien suposar que Roís de Corella es va inspirar en el Tirant.Anàlisi d'
aspectes estilístics: l'humor i la ironia i l'estil oratori, subjecte als cànons de l'anomenada "valenciana prosa", culte i filigranat, que s'entrecreua amb el to col·loquial, viu i expressiu utilitzat en els diàlegs d'alguns personatges. Valoració de les relacions amoroses de la novel·la, tenint en compte que a la literatura artúrica l'amor no hi és vist mai amb sentit de l'humor ni ironia. Fama literària del Tirant: traducció castellana (la que conegué Cervantes), italiana i francesa dels segles XVI i el XVIII (la francesa). Les referències al Quijote i la presència de la ficció de la Viuda Reposada amb Lauseta a l'Orlando furioso d'Ariosto, Le novelle de Bandello i Much ado about nothing de Shakespeare.