Quan Tirant veié que tots els seus parents havien fet vots pel seu amor, amb les mans es tragué tots els diamants i robins i perles que portava a la mitja i a la sabata, i ho donà tot al captiu moro, i també una rica capa que portava. Se n'anà a despullar-se i li trameté tota l'altra roba que portava, fins i tot la camisa, però ni la mitja ni la sabata mai no les hi volgué donar. El captiu moro considerà que allò era una gran sort, tanta que, de captiu que era, havia estat posat en llibertat i havia aconseguit riquesa, i així eixí de la captivitat i de la misèria humana, car la pobresa havia estat sempre la seva vida. Per això hom diu que la pobresa comporta un dels sofriments més greus del món. Arran d'això, digué l'emperador que un cavaller com aquell es podia considerar liberal, perquè donava sense pensar d'on en tornaria a haver més.

Si voleu llegir sencer l'episodi...