A la Crònica de Ramon Muntaner (1265-1336), començada a escriure el 1325, se'ns descriu la destrucció francesa de Peralada que es va esdevenir el 1285. El dia 15 d'agost, mentre el rei Pere el Gran anava cap a Besalú, quatre-cents cavallers francesos li van parar una emboscada per atrapar-lo. En descobrir-los, el rei va dir:

-Barons, fem-ho bé. Reunim-nos amb els nostres homes de peu, que aquí hi ha molts cavallers que han vingut per nosaltres. Esforceu-vos tots a obrar amb rectitud, que avui farem tal gesta que tot el món en parlarà, amb l'ajuda de nostre senyor Déu Jesucrist.

Combaten francesos contra catalans, i...

El senyor rei anava d'ací d'allà, ara a dreta, ara a esquerra, donant tants cops d'espasa que la va fer bocins; aleshores va agafar la maça, que sabia usar millor que cap cavaller del món, es va acostar al comte de Nivers, que dirigia aquella companyia, i li va etzibar un cop de maça tal sobre l'elm, que el va deixar estès a terra; tot seguit es va girar i va dir a un noi que no se separava d'ell, anomenat Guillemó Escrivà, de Xàtiva, que anava amb un cavall alforrat a la genetia:

-Guillemó, baixa i mata'l.

Aquell va descavalcar i el va matar; i quan el va haver matat, per desgràcia seva el va enlluernar l'ornamentació de l'espasa que portava el comte i la hi va descenyir; i mentre la hi descenyia, un cavaller del comte mort va veure que aquell havia mort el seu senyor, va escometre'l, li va clavar el bordó per les espatlles i el va matar. El senyor rei, en girar-se i veure que aquell cavaller havia matat En Guillemó Escrivà, li va donar un cop de maça tal sobre el capell de ferro, que li va fer sortir el cervell per les orelles i va caure mort a terra. En aquell lloc hauríeu vist donar i rebre cops, a causa del comte que hi jeia mort. El senyor rei, en veure la seva gent en tan gran afany, va escometre i apartar els enemics i va establir un cercle que va mantenir matant a cops de maça els més de quinze cavallers que el van gosar franquejar; i cregueu que, a aquell que aconseguia de ple, només li calia un cop. (Citem segons d'edició de Coia Cabré, publicada a l'Editorial Teide, col·lecció "Tria de Clàssics", Barcelona, 1992)