............................................veure v’deo Anorexia y Bulimia VIDEO INFO  3:56 min qroestabien

Anorexia bulimia.mp4

http://www.youtube.com/watch?v=EEyGUoKz71Y&feature=related

 

 

 

LA NUTRICIO I  L'ALIMENTACIî

 

 

 

La nutrici— Žs el conjunt de processos a travŽs dels quals lÕorganisme incorpora a les seves clálules els nutrients necessaris per al manteniment de la vida.

 

Els nutrients s—n substˆncies quimiques com per exemple les proteines, els hidrats de carboni, les vitamines, etc.

 

Imagen 10.png

Imagen 13.png

Imagen 12.png

Els nutrients, per l'intest’ prim

Els nutrients entren per un capil.lar

Detall de nutrients entrant per un capil.lar cap a la sang

 

 

L'alimentaci— consisteix a consumir aliments.

 

 

L'alimentaci— Žs una activitat voluntˆria i educable. Voluntaria perqu mengem quan nosaltres decidim i educable perqu en podem aducar a menjar qualsevol producte quan nosaltres decidim.

 

De vegades sentim un  noi que afirma que  ell no pot mejar peix, o verdura. O que no pot menjar res quan s'aixeca al mat’. En general, no hi ha cap ra— cient’fica per donar-li la ra—. Podem menjar all˜ que volguem i quan volguem. No ho oblideu l'alimentaci— Žs educable.

 

 

 

Has entŽs la diferencia entre alimentaci— i nutrici—?

Alimentar-se es menjar, com es diria popularment i la nutrici— Žs el conjunt de processos que el nostre cos fa per incorporar el nutrients a l'organisme

 

Una vegada digerits aquests aliments, els nutrients que contenen s—n absorbits i transportats a totes les  clálules on s'aprofiten.

 

S'ha comprovat que el nostre cos, per mantenir-se en perfectes condicions, necessita uns 50 compostos qu’mics diferents (uns 50 nutrients), que obtenim dels aliments.

 


 

1.1. ELS NUTRIENTS

 

Els nutrients s—n compostos qu’mics que contenen els aliments i que les clálules necessiten per viure.

Hi ha sis grups de nutrients:

glœcids, l’pids, prote•nes, aigua, minerals, vitamines

 

Per aprendre el nom dels  6 tipus de nutrients, memoritza la frase:

     Gl˜ria Li Promet Aigua Mineral Viladrau

 

Aix’ recordarˆs mŽs fˆcilment:

     Glœcids pids Prote•nes Aigua Minerals Vitamines

 

 

Les funcions dels nutrients

 

Per qu mengem? O dit d'una altra manera quines funcions fan els nutrients que ingerim amb els aliments?

 

Mengem per tres raons

 

.1) Mengem per tenir energia (FUNCIî ENERGéTICA)

 

            ¥ Energia per moureÕns (caminar, c˜rrer, mastegar, etc)

            ¥ Energia per les nostres activitats internes (el cervell, els budells, cor, etc.)

 

.2) Mengem per crixer i renovar-nos (FUNCIî ESTRUCTURAL)

 

¥ Crixer. Quan mengem aportem al nostre cos nutrients necessaris per crixer. Calci pels ossos, protenes per als mœsculs. A lÕadolescncia es veu clar que creixem dÕun any per lÕaltre. Per˜ atenci— si mengem massa podem crixer a lÕampleÉ  i engreixar-nos.

¥ Renovar-nos. Cada segon 500 milions de clálules es moren, per tant, cada segon sÕhan de crear noves clálules per substituir-les.

Necessitem nutrients per fabricar aquestes noves clálules

 

.3) Mengem per tenir salut (FUNCIî REGULADORA)

 

¥ Hi ha nutrients important’ssims que no ens fan crixer, ni ens aporten energia. Els ingerim perqu s—n necessaris per regular reaccions bioqu’miques necessˆries per mantenir una bona salut.

 

Per exemple, La vitamina C de les taronges ens ajuda a mantenir actives les nostres defenses contra refredats i la grip. TambŽ ens ajuda a que les ferides cicatritzin bŽ.

El iode que es troba al peix de mar, la sal iodada, els ous i la llet ens protegeix contra la fatiga, la perduda de cabell, la depresi— i una inflamaci— del coll anomenada goll (bocio en castellˆ)

 

 


 

1.2. TIPUS DE NUTRIENTS

 

Els glœcids o hidrats de carboni (tambŽ sucres)

 

Els glœcids s—n la font d'energia mŽs important de les nostres clálules.

De les tres funcions (energtica, estructural i reguladora) els glœcids nomŽs tenen funci— energtica

 

Els glœcids senzills que hi ha per exemple a les fruites, com la glucosa, la fructosa i la sacarosa, es digereixen i s'absorbeixen rˆpidament perqu s—n molecules petites.

 

Imagen 5.png

Imagen 7.png

 

Imagen 6.png

 

Glucosa

Glucosa

 

Fructosa

Sacarosa

 

 

El cervell necessita140 g de glucosa al dia de mitjana. Perqu et facis una idea un yogur pesa uns 130g.

 

 

 

 

 

 

Hi ha uns altres els glœcids complexos, com el mid— i el glucogen. Es necessita mŽs temps per ser digerits ja que s—n molcules mŽs llargues.

 

 

 

Mid—

 

Glucogen

 

 


 

El mid— Žs un glœcid de reserva energetica predominant en les plantes. Proporciona el 70-80% de les calories consumides pels humans de tot el m—n. Estˆ constitu•t pels glucids: amilosa i amilopectina.

El mid— que ingerim s'obtŽ, principalment dels cereals (pa, galetes, farina, etc), del blat de moro, de diversos tipus d'arr˜s, o de la patata, una font molt important de mido

 

Derivats dels cereals

Patates

 

Imagen 8.png

El glucogen Žs un glœcid de reserva energtica dels animals, format per cadenes ramificades de glucosa. Abunda en el fetge i en els mœsculs.

 

 

 

 

 

 

 

La fibra vegetal Žs molt important

La celálulosa, component principal de la fibra vegetal, Žs un glœcid que tŽ importˆncia en la dieta, malgrat que el nostre aparell digestiu no Žs capa de digerir-la.

La celálulosa estˆ composta exclusivament de molcules de glucosa.

La inclusi— en la dieta d'aliments rics en fibra alimentˆria pot prevenir o alleujar diferents malalties tals com el restrenyiment, o el cˆncer de c˜lon i recte. es un preventiu de l'obesitat pel seu efecte saciant.

http://es.wikipedia.org/wiki/Fibra_vegetal

 

Aliments rics en fibra s—n les verdures i hortalisses, els cereals integrals (pa integral), llegums, fruites.

 

 

 

 

 


 

Els l’pids o greixos

 

Els l’pids desenvolupen les tres funcions dels nutrients (energtica, estructural i reguladora) .

 

Els l’pids mŽs abundants s—n els greixos, que compleixen una funci— energtica i formen dip˜sits de reserva a les clálules del teixit adip—s (acumulaci— de greix sota la pell).

 

Hi ha altres l’pids, com els que formen part de les membranes celálulars, la funci— dels quals Žs estructural.

 

Hi ha l’pids en algunes algunes vitamines i hormones, que tenen una funci— reguladora. Son importants per mantenir una bona salut

 

Informaci— interessant sobre els l’pids (cal donar una ullada)            --- (vid: los-lipidos.html)

http://princesslaue.blogspot.com/2010/03/los-lipidos.html

 

 

 

 

 

Les prote•nes

 

Les prote•nes tenen una funci— estructural perqu s—n els components principals de lÕestructura de les clálules. La carn estˆ composada per proteines principalment.

 

TambŽ desenvolupen funcions reguladores de la salut

 

TambŽ ens poden aportar energia.

ònicament si no es disposa de glœcids o de l’pids es recorre a les prote•nes per obtenir energia.

 

 

 

 

Estructura d'una prote•na

 


 

 

L'aigua

 

L'aigua Žs un nutrient essencial

 

LÕaigua Žs el component mŽs abundant de l'organisme.

Serveix per:

- refrigerar el cos

-  Žs el vehicle de desplaament de les substˆncies per lÕorganisme

-  ajuda a eliminar els residus

-  Žs el mitjˆ on es produeixen les reaccions qu’miques de les clálules.

 

 

 

Els minerals

 

Els minerals desenvolupen una funci— estructural, com el calci i el f˜sfor, que constitueixen lÕestructura dels ossos.

 

Altres minerals compleixen una funci— reguladora, com el ferro, que forma part de lÕhemoglobina (molcula encarregada del transport d'oxigen a la sang). Per a la realitzaci— de moltes reaccions qu’miques celálulars cal la presncia de minerals, com el calci, el ferro, el magnesi, etc.

 

Veure quadre minerals (aliments i s’mptomes carencials)

http://www.xtec.cat/~afaro1/Imagenes/3r ESO/3rESO-minerales-01.jpg

http://www.xtec.cat/~afaro1/Imagenes/3r ESO/3rESO-minerales-02.jpg

http://www.xtec.cat/~afaro1/Imagenes/3r ESO/3rESO-minerales-03.jpg

 

 

Les vitamines

Les vitamines tenen una funci— reguladora. Necessitem les vitamines per tenir salut.

 

Actuen en quantitats molt petites.

 

Algunes d'elles lÕorganisme no les pot fabricar, per aix˜ s'han de prendre amb els aliments.

 

Les vitamines s'alteren amb la llum i la calor

 

Veure quadre vitamines (aliments i s’mptomes carencials)

http://www.xtec.cat/~afaro1/Imagenes/3r ESO/nutricio/vitamin01.jpg

http://www.xtec.cat/~afaro1/Imagenes/3r ESO/nutricio/vitamin02.jpg

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

1.3. FONTS D'ENERGIA DE L'ORGANISME. L'OBESITAT

 

La principal font d'energia per a lÕorganisme s—n els glœcids i els l’pids, que mitjanant la respiraci— celálular alliberen lÕenergia que acumulen.

La respiraci— consisteix en una combusti— controlada  dles nutrients per obtenir energia necessˆria per a les nostres funcions vitals.

L'energia que proporcionen els aliments es mesura per la calor despresa i s'expressa en calories (cal) o en joules (J).

Popularment de la combusti— en diem "cremar". "Vols venir a c˜rrer, vaig a cremar uns quants greixos"

 

Quantes calories necessitem?

 

Les calories que una persona necessita depenen de factors com el sexe, lÕedat, el pes i, sobretot, de lÕactivitat que fa.

 

La segŸent distribuci— diˆria del kcal necessˆries es presenta a t’tol indicatiu. Es corresponen a un individu amb un pes mitjˆ i una activitat f’sica moderada.

 

kcal necessˆries segons edat i sexe (orientatives)              

Noi    13-15 anys     2 500 kcal/dia

Noi    16-18 anys     2 850 kcal/dia

Noia  13-15 anys     2 150 kcal/dia

Noia  16-18 anys     2 150 kcal/dia

Home                        2 700 kcal/dia

Dona             2 000 kcal/dia

Anciˆ                       1 800 kcal/dia

 

 

 

 

 

 

 

Quan ens engreixem?

 

Ens engreixem quan mengem mes calories

de les que cremem.

El cos acumula l'excŽs de calories en forma de greix

 

 http://www.juntadeandalucia.es/averroes/%7E29701428/salud/nuevima/obesidad.gif

 

 

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/%7E29701428/salud/nuevima/obesi1.gif


 

 

 

Greixos saturats i insaturats

 

http://www.enbuenasmanos.com/sites/default/files/imagecache/articulo_grande/images/1129107.jpgGreixos saturats:


Aquest tipus de greixos son s˜lids a temperatura ambient.
Molts es troben en els productes lˆctics i en els de origen animal
Apareixen per exemple en la cansalada, en el bacon, en les mantegues de cacao, oli de palma i coco o en la nata de la llet. El rovell de l'ou.


Es consideren que fan pujar els nivells de colesterol dolent per a la salut. Provoquen un increment del colesterol en la sang, la qual cosa, al seu torn, augmenta el risc de sofrir una malaltia greu del cor.

 

Greixos saturats: prenen el seu nom del fet que els punts d'uni— de les seves molcules estan saturats, per la qual cosa a l'organisme li costa mŽs treball trencar-los o combinar-los amb altres

 

 

 

 

Greixos insaturats:

 

S—n l’quids a temperatura ambient i comunment se'ls coneix com a olis.


Molts s—n de procedncia vegetal


Poden ser per exemple l'oli d'oliva o de girasol.


S—n els mŽs beneficiosos per al cos humˆ.

 

 

 

 

 


 

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/%7E29701428/salud/nuevima/omega3.gifhttp://www.juntadeandalucia.es/averroes/%7E29701428/salud/nuevima/omega31.gif

 


 

Taula de composici— dels principals aliments ( quantitats per 100 g d'aliment)

La columna groga intens resalta el contingut cal˜ric en kcal per cada 100g

 

taula-nutrients-01.jpg


 

La columna groga intens resalta el contingut cal˜ric en kcal per cada 100g

taula-nutrients-02.jpg

 

La dieta equilibrada

 

                            

  ..............................veure v’deo 35 Alimentaci—n equilibrada / Balanced diet. Nutrition   2:17 min farotoon 

http://www.youtube.com/farotoon - p/c/E385ACCD205B7709/4/MeS2If-D8HQ

 

La "roda dels aliments"

 

Els aliments s'agrupen tenint en compte els nutrients que hi predominen.

La "roda dels aliments" contŽ set grups, de manera que ens podem alimentar correctament si mengem cada d’a una quantitat suficient d'aliments de cada grup

 

roda-aliments-2010.jpg

 


 

Confeccionar una dieta equilibrada

 

Per programar una alimentaci— saludable, cal conixer les possibilitats nutritives i d՜s dels diferents aliments, que es classifiquen en grups dÕacord amb els nutrients que contenen (veure roda dels aliments), i per aix˜ Žs convenient incloure en la ingesta diˆria aliments de tots els grups.

 

 

Quanta quantitat hem de menjar de cada grup?

La "pirˆmide dels aliments"

 

La pirˆmide dels aliments ens diu quantes racions hem de menjar de cada grup d'aliments. El nombre de racions estan escrites en vermell. (2-3 vol dir de dos a tres racions diˆries)

 

piramide-aliments-2010.jpg

 

font: guia L'alimentaci— saludable a l'etapa escolar. Generalitat de Catalunya (guia alimentacio.pdf)

 

Podeu baixar-vos la guia L'alimentaci— saludable a l'etapa escolar. Generalitat de Catalunya fent clic a:

http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/actualitat/50511guiadelalimentacisaludablealetapaescolar.jsp

 

RECOMANACIONS ALIMENTËRIES

Una alimentaci— equilibrada implica una aportaci— de nutrients adequats en qualitat i quantitat a les necessitats de lÕorganisme.

LÕOrganitzaci— Mundial de la Salut recomana que, del total de lÕenergia ingerida,

- un 50-55% sigui aportat pels glœcids o hidrats de carboni,

- un 30-35% pels l’pids o greixos,

- i un 12-15% per les prote•nes


Que Žs una raci—?

 

He de menjar de 2 a 3 racions diˆries de verdures i hortalisses. Per˜ saps quant Žs una raci—?

Aquesta taula et d—na exemples:

 

que-es-una-racio.jpg

 

font: guia L'alimentaci— saludable a l'etapa escolar. Generalitat de Catlunya (guia alimentacio.pdf)

 

 

 

MŽs informaci— fent clic:

Grups d'aliments i racions recomanades (quant Žs una raci—)

De la Societat espanyola de nutrici— (SENC)

http://www.xtec.cat/~afaro1/3rESO/3rActivitats/00-indexactivitatsBIO.html

conceptes-clau-01.jpg

 

font: guia L'alimentaci— saludable a l'etapa escolar. Generalitat de Catlunya (guia alimentacio.pdf)

 

 

 

Tant lÕalimentaci— com lÕactivitat f’sica s—n

essencials en la prevenci— de lÕexcŽs de pes

 

 

 

Recorda:  de postre pren una fruita
cal-reduir.jpg

 

 

Notes importants:

¥ La ingesta de greixos vegetals i de peix blau ha de ser mŽs important que la de greixos animals i colesterol.

S—n peix blau: tonyina, bon’tol del nord, sardina, salm—, el bacallˆ en sala—

TambŽ: Aladroc/Seit— o Anxova, Sorell, Arenga/Arengada, Cavalla, Bis, Voga, Moll, Anguila, Congre, Peix espasa, Llamprea, Verat, Verat d'ull gros,Besuc o Turbot.

 

¥ Ha de contenir una quantitat suficient de fibra vegetal, per afavorir el moviment de lÕintest’, i una quantitat d'aigua i de minerals que compensi les prdues d'aquestes substancies.

 

Informaci— interessant (cal donar una ullada)               --- (vid: principios-alimentacion-saludable.html)

http://es.globedia.com/principios-alimentacion-saludable

Per confeccionar una dieta equilibrada hem de tenir en compte aix˜:

 

¥ La dieta ha de proporcionar les calories necessˆries i vuit nutrients essencials: prote•nes, calci, ferro i vitamines (A, B1, B2, niacina i C).

 

Si la dieta es variada i contŽ la quantitat suficient d'aquestes substancies, Žs molt probable que els altres nutrients necessaris tambŽ hi siguin en quantitats adequades.

 

¥ Les calories han de provenir dels glœcids en un. 55% o un 60%, dels greixos en un 30% o un 35% i de les prote•nes en un 5% o un. 10%.

 

¥ Les prote•nes animals no han de passar del 40% del total.

 

¥ La ingesta de greixos vegetals i de peix blau ha de ser mŽs important que la de colesterol i greixos animals.

S—n peix blau: tonyina, bon’tol del nord, sardina, salm—, el bacallˆ en sala—

TambŽ: Aladroc/Seit— o Anxova, Sorell, Arenga/Arengada, Cavalla, Bis, Voga, Moll, Anguila, Congre, Peix espasa, Llamprea, Verat, Verat d'ull gros,Besuc o Turbot.

 

¥ Ha de contenir una quantitat suficient de fibra vegetal, per afavorir el moviment de lÕintest’, i una quantitat d'aigua i de minerals que compensi les prdues d'aquestes substancies.

 

¥ La dieta ha de ser variada i agradable per no provocar rebuig.

 

 

 

 

 

Informaci— interessant (cal donar una ullada)               --- (vid: principios-alimentacion-saludable.html)

http://es.globedia.com/principios-alimentacion-saludable

 


 

 

Etiquetatge nutricional: Manual d'instruccions per menjar sa

Imagen 3

Eroski
El semˆfor nutricional d'Eroski Žs una de les œltimes propostes per oferir una informaci— senzilla, clara i œtil que ajudi a mantenir una alimentaci— saludable

 

Podeu baixar-vos el document .pdf (245 kB) en la pˆgina:

http://revista.consumer.es/web/es/20071001/alimentacion/71890.php

 

El manual descarregat es titula:

alimentacion.pdf

 

 

 

 

 

McDonald's

Quantitats Diˆries Orientatives (CDO) - Qu s—n? Per qu serveixen? Com s'utilitzen?

 

Podeu fer clic en:

http://www.mcdonaldsmenu.info/nutrition/

 

Imagen 4

Imagen 5

 

 


 

2.3. ELS RISCOS D'UNA ALIMENTACIO INCORRECTA

 

Ais pa•sos desenvolupats la dieta sol ser mŽs que suficient en quantitat, per˜ no sempre Žs una dieta equilibrada.

 

La salut de les persones depn en gran mesura de com sÕalimenten.

 

L'alimentaci— incorrecta durant la infˆncia i lÕadolescncia pot causar alteracions digestives i del funcionament general del cos (metab˜liques).

TambŽ pot ser precursora de trastorns com l'obesitat, la hipertensi— i l'arteriosclerosi,

 

5.1. L'ARTERIOSCLEROSI

 

Aquesta malaltia consisteix en. un engruiximent de la paret interna de les arteries, que pot produir un taponament. Una de les causes principals Žs l'excŽs de colesterol, que es diposita a les parets de les artries i hi forma unes plaques anomenades ateromes.

 

El colesterol Žs un l’pid que forma part de les membranes celálulars i que origina els ˆcids biliars i diversos tipus d'hormones. El fetge regula la quantitat de colesterol de organisme.

 

La ingesti— de greixos d'origen animal indueix el fetge a produir mŽs colesterol, fet que provoca trastorns cardiovasculars.

Per aquest motiu, es recomana substituir el consum de greixos animals pels greixos vegetals i els del peix blau.

 

La prevenci— de lÕarteriosclerosi depn en gran mesura dels hˆbits de vida. L'exercici f’sic disminueix el colesterol, mentre que la ingesti— de greixos animals, el sedentarisme i el tabaquisme actuen en el sentit contrari.

 

5.2. L'OBESITAT

 

L'obesitat Žs l'augment excessiu de la quantitat de greix corporal a causa de la ingesti— de nutrients que proporcionen mŽs calories de les que es consumeixen. L'obesitat Žs un factor de risc que pot agreujar altres malalties

 

Les operacions quirœrgiques s—n mŽs perilloses en els obesos, a causa de la hipertensi—, de la insuficincia respirat˜ria i de la dificultat que comporta la capa de greix.

 

5.3. L'ANORƒXIA NERVIOSA I LA BULêMIA

 

LÕanorxia nerviosa Žs una malaltia molt greu estesa entre els adolescents, sobretot en les dones. Es caracteritza per la recerca obsessiva de la primesa.

 

Els s’mptomes de l'anorxia nerviosa s—n el rebuig dels aliments i la prˆctica exagerada d'exercici f’sic. Els resultats s—n una gran prdua de pes, irregularitats en la menstruaci—, desnutrici— i altres trastorns.

 

Les persones que pateixen aquesta malaltia tenen una imatge distorsionada de si mateixes. ja que creuen que estan obeses malgrat que estan extremament primes. Aquesta malaltia pot portar a la mort.

 

La bul’mia es caracteritza per una ingesti— desmesurada de menjar. Per evitar lÕaugment de pes, els bul’mics recorren a provocar-se el v˜mit, desprŽs de menjar i a prendre medicaments que aprimen i diŸrtics sense control. Aquesta malaltia va associada a la inestabilitat emocional, la baixa autoestima i la tendncia a la depressi—.

 

La salut de les persones depn en gran mesura de com s'alimenten.

 

L'alimentaci— incorrecta durant la infˆncia i lÕadolescncia pot causar alteracions digestives i del funcionament general del cos (metab˜liques). TambŽ pot ser precursora de trastorns com l'obesitat, la hipertensi— i l'arteriosclerosi,