Article publicat a la revista "Festa Major, 1992"
EL SIS D'OCTUBRE A GELIDA


 

El moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra el poder central tingué repercusions importants a l'Alt Penedès. A Vilafranca hi hagué vaga general, assalts i incendis a centres polítics dretans, crema d'esglésies i convents i una expedició a Barcelona. A la localitat d'El Pla del Penedès sortiren alguns camions que "havien d'anar cap a Barcelona a prestar l'auxili que el Conseller de Governació demanava per ràdio" (1). 

LA ESTRELLA SOLITARIA

Pel que fa a Gelida, una font oral recorda així els esdeveniments: Era dissabte i per la ràdio arribaven notícies de la insurrecció; ja entrada la nit hi hagué una reunió a l'Ajuntament. Al regidor Josep Alegre el van anar a cridar a la barberia i arribà a la reunió quan ja s'havia decidit adherir-se al moviment portat des de Barcelona per Companys i Dencàs. En Bertran, l'alcalde, sortí al balcó consistorial i manifestà l'adhesió al president Companys, tot proclamant la República Catalana. Després, alguns elements exaltats de l'Esquerra, lligats a "Estat Català", intentaren sortir en un camió cap a Barcelona. Poc dies després, la guàrdia civil practicava algunes detencions. Després de ser retinguts a un dels pavellons de l'Exposició, és a dir, al recinte de la Fira de Mostres de Montjuïc, alguns foren jutjats en un consell de guerra i ingressaren a la Model. 

La versió anterior, procedent de fonts orals, no es contradiu amb la detallada crònica enviada des del poble per l'anònim corresponsal de "La Vanguardia": 

"El viernes, día 5 se declaró la huelga general organizada por los elementos de "Estat Català", y que persistió el sábado. Se efectuaron registros en casa de los más destacados propietarios y por la noche, al conocerse la proclamación del "Estat Català" el alcalde se dirigió al pueblo desde el balcón de la Casa Consistorial, donde después de dar una referencia del movi miento, izó la bandera con la estrella solitaria. Pocas horas después, grupos de elementos armados patrullaron por las calles y se dirigieron a casas y establecimientos para obligar a cuantos encontraban a que les acompañasen a Martorell en unos camiones requisados al efecto, y desde allí seguir la marcha sobre Barcelona. Se supone llegaron a salir unos 200 individuos, la mayoría de los cuales regresaron a ésta durante la madrugada a medida que se iban teniendo noticias del fracaso del movimiento. 

A pesar de la confusión de las noticias que iban recibiéndose, reinó completa tranquilidad durante el domingo. Al atardecer llegaron fuerzas de la Guardia Civil de Martorell, procedié ndose a proclamar el Estado de Guerra, organizando seguidamente la recogida de toda clase de armas, y dejando momentaneamente al mismo alcalde en su lugar pero con las órdenes severísimas del caso, para el mantenimiento del orden público. 

Aunque dentro del mayor orden, durante el lunes y el martes, subsistió el paro" (2)

A la mateixa crònica s'informava que "el que había sido durante 23 años cabo de Somatenes", Jaume Colomer Guitart, havia estat rehabilitat en el seu càrrec. Considerant que el mes de juny d'aquell any "les autoritats procediren a la recollida d'armes del sometent" i que "algú hi ha que s'ha resistit a fer el lliurament" (3), tot sembla indicar que, a Gelida, aquesta antiga institució era més bé pròxima a les forces de dreta. 

DETENCIONS

El corresponsal a Gelida del barceloní periòdic "La Ciutat" (nom que adoptà provisionalment "La Humanitat", diari lligat a l'Esquerra) informava de la detenció de vint gelidencs, polítics i rabassaires, entre el 24 d'octubre i el 4 de novembre: 

Els dies 24 i 27 del passat mes d'octubre, varen ésser detinguts nou individus. Entre ells figura l'ex-alcalde Joan Bertran, l'ex-regidor Francesc Llopart, president de la Societat Coral Josep Milà, president de la Joventut d'Esquerra Antoni Ferrer i el president del Sindicat de Rabassaires Joan Badell. Els restants pertanyien a la Joventut d'Esquerra. Hom calcula el fet de dites detencions a causa d'una denúncia per alguns elements de la dreta local. 

Els dies 29 del mateix mes i 1 i 4 de l'actual foren detinguts també onze rabassaires, deu dels quals no s'avingueren als pactes que els propietaris de les terres els proposaven. L'altre fou detingut en el moment de saludar uns amics detinguts" (4)

CLAUSURA DE LA SOCIETAT CORAL

La repressió també afectà la Societat Coral, una de les dues grans entitats socials del poble: 

"El dia 3 del corrent mes (desembre), amb assistència d'algunes autoritats locals i d'un tinent de la Guàrdia Civil, es va aixecar la clausura de la "Societat Coral Artesans", la qual estava adherida a l'E.R. de Catalunya.

Va estar 39 dies tancada pel fet d'haver formulat una denúncia alguns adversaris d'aquesta. I ara segons es diu, ells mateixos són els qui mé s s'han preocupat per què pogués obrir-se. Tot pot ésser. Com tampoc no fóra d'estranyar que altres denunciants també treballessin fermament per tal d'alliberar els set detinguts polítics que encara resten a la presó Model. Són tan sensibles!. 

Com és de suposar, la Junta de l'esmentada societat va quedar dissolta, i la substituïren amb elements sense filiació política (exceptuant els lliguero-radicals): Per al funcionament d'aquesta es fixà que d'ací endavant no es podrà celebrar cap conferència, míting, etc., i que en la pròxima reunió general, certs ele ments no podran tenir vot ni veu. Això é s una equivoca ció, ningú no consentirà que quatre individus, sense representar la majoria dels socis, manegin el timó de la forma que els doni la gana. Podrien malversar-ho tot i per tal cosa s'estarà a l'aguait. Mal els pesi, la Societat estarà regida pels que sempre, desinteressadament, l'han estimat i han fet tots els esforços per tal d'enaltir-la i arrelar-la. Ben mirat, si no poden prevalèixer els procediments demòcrates que mar quen els estatuts, més val que permaneixi tancada" (5)

Una de les primeres decisions de la nova Junta accidental de la Societat Coral fou suspendre "un periòdic catalanista i d'Esquerra" (6). Evidentment, el corresponsal de "La Ciutat" es refereix a la publicació gelidenca "Flama", vinculada a l'Esquerra i a la Societat Coral. D'altra banda, els gelidencs que encara restaven empresonats foren alliberats provisionalment durant els dies 21 i 22 de desembre (7). 

DESTITUCIÓ DE L'ALCALDE

Un altre aspecte de la repressió posterior als "fets d'Octubre" fou el nomenament d'un nou ajuntament "gestor" per part del Go vernador General de Catalunya i la destitució de l'equip consistorial anterior. Josep Roig Olivella ("El Pepet de Can Camaró") fou nomenat "alcalde gestor". Els nous regidors eren els se güents: Francesc Pascual Fosalba, Josep Xandri Bassó, Francesc Rosell Rosell, Amadeu Sabat Guitart, Miquel Valls Torrents, Pere Almirall Muray i Josep Rosell Gibert. Alguns d'aquests gelidencs, entre ells l'alcalde gestor, eren de la Lliga Catalana, el par tit de dretes que tant a les eleccions municipals com a les legislatives celebrades a Gelida, era derrotat sistemàticament per l'Esquerra Republicana. 

Mesos després, un grup de "consellers i suplents" de l'anterior consistori, sortit de les eleccions democràtiques de gener de 1934 protestaven pel nomenament governatiu, tot firmant un escrit dirigit a l'Ajuntament (8). Entre els signants estaven Joan Bertran, Angel Ollé , Martí Planas, Josep Alegre, Pere Gibert, Ramon Tubella i Miquel Font. L'alcalde gestor respongué immediatament la carta, justificant-se: 

"La Corporació de la meva presidència ha acordat contestar-la amb el sentit de que no podíem deixar de possessionar-nos del Municipi, sense mancar a manament d'Autoritats Superiors, afegint que no ens pot interessar tot el que dieu d'impugnacions, responsabilitats i recursos" (9).

Però, tot i que l'alcalde no assumia l'escrit de protesta, accep tava trametre còpia al Governador General interí de Catalunya (personatge que venia a substituir al president de la Generalitat, empresonat a Andalusia). 

A LA MODEL

Alguns dels gelidencs alliberats al desembre ho havien estat pro visionalment i tornaren a la presó, despré s d'haver estat condemnats per un tribunal militar. 

El febrer de 1936, "Flama" publicava un article titulat "De reixes enfora..." on feia referència a la visita que un grup de gelidencs efectuaren a la presó Model de Barcelona, per tal de saludar "els nostres companys empresonats". Un altre article si gnat per "Rerref", pseudònim d' Antoni Ferrer i Miró, indica que fou escrit des de la presó el 14 de febrer (10). La publicació feia també esmentde "la subscripció pro-presos de la localitat" que s'efectuà a Gelida: 

"Les 9 setmanes que tinguérem reclosos a la Model els nostres estimats companys recaptàrem un total de 5.150 ptes. (...) i fa que puguem passar una bona setmanada a les famílies dels companys empresonats" (11).

Molt explícit és el document tramès a la junta electoral de Gelida pel "Comandante Jefe Juez Instructor de la 4ª División", signat a Barcelona el 10 de febrer, on es dona "relación de los condenados en la causa nº 430 de 1934 a la pena anexa de suspensión del derecho de sufragio, domiciliados en Gelida" (12). Uns foren condemnats a tres anys de presó: Joan Bertran Llopart, Joan Collado Castillo, Melcior Almirall Iglesias i Josep Milà Guillaume. I els altres a un any: Antoni Piñol Casas, Antoni Ferrer Miró i Pasqual Hernandez Estolt. 

El decret d'amnistia posterior a la victòria electoral del Front d'Esquerres els donà la llibertat: "el retorn dels presos polítics" es produí el dia 22 de febrer: 

"A un quart de deu d'aquest matí s'ha format una gran manifestació de ciutadans de la vila que han volgut homenatjar a la seva arribada, l'alcalde popular, senyor Joan Bertran, i els seus companys ... Es congregà un nombrós públic, que presidit per una orquestra es traslladà a les Cases Consistorials, on es celebrà una recepció a honor dels homenatjats" (13)

CONCLUSIÓ

Les conseqüències del Sis d'Octubre no s'acabaren en la destitució de l'Ajuntament democràtic, la clausura temporal de la Societat Coral i el nomenament governatiu d'una nova junta, la suspensió de "Flama" i la reacció contra els rabassaires díscols (intents de desnonament, per part d'alguns propietaris). D'aquells fets en derivaren ressentiments, odis incubats i "problemes pendents" que esclataren els primers mesos de la guerra civil. 

Andreu Guiu i Puyol
 



Notes: 

(1). J. Costa i Deu, Modest Sabaté : "La veritat del 6 d'octubre", Barcelona 1936. 
(2). "La Vanguardia", 14 octubre 1934. 
(3). "La Humanitat", 29 juny 1934. 
(4). "La Ciutat", 18 novembre 1934. 
(5). Idem, 18 desembre 1934. 
(6). Idem, 26 desembre 1934. 
(7). Idem, 26 desembre 1934. 
(8). Arxiu Històric de Gelida. 
(9). Idem. (10). "Flama" núm. 51, 16 febrer 1936.
(11). "Flama" núm. 50, 2 febrer 1936.
(12). Arxiu Històric de Gelida.
(13). "La Humanitat", 23 febrer 1936. 

Enllaços: 

  1. El Sis d'Octubre EC
  2. Declaració de l´Estat de Guerra Domingo Batet