Els dofins són una de les 115 espècies de mamífers marins que es troben a tots els oceans del món. Pertanyen a una gran família que conté unes 32 espècies i que, junt als seus parents les balenes i les marsopes, reben el nom comú de cetacis.
A
l'antiguitat, els dofins eren caçats per extreure l'oli que es trobava
en
petites
quantitats en una zona del cap, i que s'utilitzava com lubricant
per determinats mecanismes de rellotge. A l'actualitat s'han trobat fonts
alternatives i més econòmiques per obtenir aquests olis, per
la qual cosa la caça dels dofins ha desaparegut; no obstant això,
molts d'ells queden atrapats per accident a les xarxes dels vaixells de pesca
de la tonyina. Amb l'ajuda i pressió exercida pels grups ecologistes
i consumidors, part de les empreses conserveres i del sector rebutgen el peix
procedent de flotes que no protegeixin als dofins.
Existeixen tres grups de mamífers marins. Dos d'ells, el de les balenes i dofins, i el de manatins i dugongs, passen tota la vida a l'aigua. El grup restant, que inclou els lleons marins i foques, cria a terra ferma. Tots estan bé adaptats: en lloc de potes tenen aletes, el cos és hidrodinàmic de pell llisa i sense pèls i una capa de greix actua com aïllador.
Són
capaços de submergir-se durant molt temps i fins a profunditats de
més 
de
300 mts. A l'igual que les balenes, els dofins respiren a través d'un
únic orifici situat a la part superior del cap, l'espiracle.
Surten a la superfície aproximadament cada dos minuts i després
d'una curta però explosiva espiració, prenen aire abans de descendir
un altre cop. Tenen uns pulmons molt ben adaptats als canvis de pressió.
Aquest animal sociable, intel·ligent i juganer viu en grups de tamany divers. Els dofins es comuniquen entre si fent servir una gran varietat de sons i són molt hàbils localitzant les seves preses per mitjà d'ultrasons. Les atrapen amb les mandíbules, en concret amb les seves afilades dents, les quals poden oscil.lar entre 200 i 250 segons l'espècie de que es tracti. Poden menjar en un sol dia una quantitat d'aliment que equival a un terç del seu propi pes corporal.
Quant a la reproducció, les femelles del dofí mular, que és l'espècie millor estudiada, arriben a la maduresa sexual entre els 5 i 12 anys i els mascles entre els 9 i els 13 anys. Les còpules tenen lloc durant la primavera i després d'uns 11 o 12 mesos, la femella pareix una sola cria que és capaç de nedar i respirar pocs minuts després del naixement.
Els
dofins es comuniquen per mitjà de xiscles i xiulets. Els primers consisteixen
en petits
polsos
de
300 sons per segon, generats pel meló
situat just a sota de l'espiracle.
Els xiulets són sons de to uniforme que provenen de la part profunda
de la laringe. Els utilitzen per comunicar estats d'alarma i excitació
sexual.
Segons els estudis realitzats amb animals en captivitat, els dofins són capaços d'aprendre, realitzar tasques de certa dificultat i comunicar-se entre ells. Habilitats que situen ald dofins amb un nivell d'intel.ligència similar als primats.
Text basat en l'Enciclopèdia Encarta 2000 de Microsoft
© 1993-1999 Microsoft Corporation
El dofí mular és possiblement el cetaci més conegut per la majoria de la gent. Es tracta de l'espècie que apareix amb més freqüència als dofinaris i parcs aquàtics de tot el món, on embadaleix el públic amb els seus exercicis; també pot veure's al mar amb relativa freqüència, ja que es tracta d'un dofí força costaner que no defuig la presència humana, s'acosta a la platja i arriba a entrar als ports.
És una espècie cosmopolita que abans es trobava per tota la costa catalana, però actualment només es localitzen tres nuclis de població: un al nord de la Costa Brava, un altre al Garraf i un tercer al Delta de l'Ebre.
Text extret de: Zoo de Barcelona
i del CD ROM Enciclopedia de la Naturaleza de Zeta Multimedia
 |