Procés d'ajust entre els éssers vius i el seu mitjà ambient. Mitjançant la selecció natural, els éssers vius es van adaptant gradualment al món que els envolta. L'adaptació influeix en la forma, el tamany, el color, i en la conducta o processos interns. Aquest terme es refereix també a les característiques que contribueixen a la supervivència.
Característica
d'aquells animals amb la forma del cos fusiforme adequada per lliscar per l'aire
o
per l'aigua. Les aus o els insectes que tenen el cos aerodinàmic volen
amb rapidesa, així com els animals aquàtics que estan dotats d'un
cos hidrodinàmic neden amb fluïdesa. Parts del dofí:1.Meló.
2.Espiracle. 3.Aleta dorsal. 4.Melic. 5.Aleta pectoral. 6.Orifici auditiu. 7.Plec
genital. 8. Anus. 9.Plec mamari. (A'femella, A'' mascle).
Efecte de mantenir la calor interna mitjançant una capa que cobreix el cos. Les aus estan provistes de plomes i els mamífers de pèls o gruixudes capes de greix sota la pell. Tant les plomes com el pèl, atrapen una capa d'aire aïllada prop de la pell, mantenint calent l'animal. Si augmenta el pèl o el plomatge, la capa es fa més gruixuda i es perd menys calor.
Els
dofins tenen tres tipus d'aletes:la dorsal, la pectoral i la cabdal.
La cua d'alguns mamífers marins es composa de dues parts planes horitzontals. Aquests mamífers mouen la cua en sentit vertical per impulsar el seu cos a través de l'aigua.
Aleta situada a ambdós costats del cos que actuen com a estabilitzadors. Al seu interior es troben cinc ossos allargats similars als dels dits de les persones.
Nom comú de tots els gèneres de cetacis del subordre mistacocets (cetacis sense dents). La característica principal és el seu tamany extraordinari, algunes espècies poden mesurar fins a 30 mts. de llargària i sobrepassar les 140 tones. Malgrat el seu tamany s'alimenten de petits organismes, fundamentalment petits crustacis. Per apressar-los utilitzen les balenes, que a l'interior de la boca pengen del maxil·lar superior.
Làmines cornees penjants del paladar que actuen com a filtre.
Ordre de mamífers adaptats a viure en el mar. La seva organització està relacionada amb l'adaptació al mitjà ambient. Els cetacis es divideixen en dos subordres: els odontocets (provistos de dents), i els mistacocets (sense dents i amb balenes).
Clau per distingir els cetacis: A. Tipus de bafarades. B. Posició de l'aleta dorsal. C. Forma del cap en els grans cetacis. D. Forma de l'aleta dorsal. E. Silueta i coloració dorsal dels dofins.
Nom comú aplicat a la gran part de les espècies de la família dofínids, mamífers aquàtics de l'ordre cetacis, subordre odontocets.
Grup d'éssers vius amb els mateixos trets i el mateix nombre científic. Normalment, a la natura, els membres d'una espècie només poden apariar-se amb membres de la seva mateixa espècie i produeixen cries que eduquen ells mateixos.
Òrgan respiratori exterior.
Glàndula de la pell dels mamífers femella, que produeix llet per alimentar les cries. La llet que segrega conté tots els nutrients que precisen les cries per desenvolupar-se.
Detecció d'objectes per mitjà d'ultrasons (sons de freqüència molt elevada). Els rats penats, algunes balenes i els dofins fan servir aquest mètode per construir-se una imatge del que els envolta.
Emeten xiscles d'alta freqüència que reboten en el mitjà ambient i retornen en forma d'ecos. Un òrgan anomenat meló i situat al cervell de l'animal analitza els ecos i es forma una imatge.
Substància útil per lubricar o fer relliscosa una cosa.
Els mamífers són animals vertebrats (estan provistos de columna vertebral) de sang calenta. Alimenten les seves cries amb la llet produïda per les glàndules mamaries. Es divideixen en tres grups: monotrems, marsupials i placentaris que inclouen els éssers humans.
Nom comú que s'aplica a les espècies dels gèneres Phocaena i Neophocaena,de la família dels focènids i ordre cetacis. Es distingeixen dels dofins pel seu musell curt i per les dents que en comptes de ser còniques tenen forma de pala. És un cetaci petit, d'uns 2 mts.
Mamífer que es desenvolupa a l'interior d'una bossa materna. Les femelles donen a llum cries poc desenvolupades que creixen dins d'una bossa anomenada marsupi. Els cangurs són marsupials.
Estructura bombada formada per greix i oli que està situada just a sota de l'espiracle. Funciona com un sonar, des d'ell els dofins emeten polsos de sons que retornen. Els dofins utilitzen els ecos per desplaçar-se i per calcular la distància i lloc en que es troben les seves preses i distingir-les dels taurons, els seus enemics naturals.
Gas inodor i incolor que forma el 21 % de l'atmosfera. Mitjançant la respiració, els animals i les plantes absorbeixen oxigen de l'aire i l'utilitzen per alliberar energia dels aliments.
Òrgan dels mamífers que es desenvolupa durant l'embaràs per permetre el pas de substàncies entre el fluix de sang de la mare i el del seu fetus. A la placenta, els fluixos sanguinis de la mare i el fetus s'apropen molt però no es ajunten. Els dos fluixos intercanvien oxigen, dióxid de carboni i substàncies del menjar dissoltes.
Animal que és caçat, matat i menjat per qualsevol altre espècie animal. La major part de les preses està dotada d'unes defenses que el permeten sobreviure com a espècie.
Producció de descendència per mitjà d'apariament. En animals com els mamífers i aus, també inclou la criança de la descendència fins que es pot valer per sí mateixa.
Els animals que regulen la temperatura interna del seu cos, independentment de la temperatura de l'entorn, són anomenats de sang calenta. Aquests animals, també anomenats endoterms, mantenen el cos sempre temperat, normalment més calent que el seu mitjà ambiental. Les aus i els mamífers tenen sang calenta.
Ona acústica de freqüència superior a 20.000 Hz, límit de l'audició humana. Les aplicacions dels ultrasons són moltes i variades com la mesurade la velocitat del so en mitjans sòlids, líquids i gasosos. Són importants també en les comunicacions submarines i en les sondes acústiques.
Informacions i imatges extretes de les Web de:
ANAR A:
 |