Font monumental projectada per Salvador Gurri i Coromines (1796- 1802), que pertany al Catàleg del Patrimoni Històrico-Artístic de la ciutat de Barcelona. Formava part del conjunt urbanístic del passeig Nou de l'Esplanada.

Inaugurada el 23 de juny de 1798, és el monument original més antic que queda a Barcelona, segons les informacions de l'Arxiu Històric de Gràcia. L'any 1928 va ser desplaçada una vintena de travessies més amunt, fins el punt on la trobem ara, Passeig de Sant Joan/carrer de Còrsega. Va ser restaurada al gener de 1987.

La figura d'Hèrcules apareix sobre el cos central flanquejada per dos lleons; al front destaca l'escut o medalló amb l'efígie de Carlos IV i Maria Lluïsa, els sobirans regnants quan s'inaugurà el passeig Nou, en relleu de marbre blanc sobre d'una inscripció. L'aigua brolla d'una petita figura de dofí. Tot el conjunt s'aixeca sobre d'un sòcol esglaonat en el centre d'un estany circular.