Introducció. Tots sabem que a l'estiu fa calor i que a l'hivern fa fred, però si ens preguntem el motiu veurem que la resposta no és fàcil. Si mirem el primer dibuix d'aquest tema tindrem la temptacióde pensar que simplement es tracta d'un tema de distància al Sol, però això voldria dir que, per exemple, quan la Terra està a prop del Sol hauria de ser l'estiu tan a l'hemisferi Nord com a l'hemisferi Sud i tots sabem que no és així, és a dir que quan nosaltres estem a l'estiu a l'Argentina estan a l'hivern.
La raó és una altre de molt diferent i que té a veure amb si els raigs solars cauen sobre la superfície terrestre perpendicularment, com passa a l'estiu en el qual el Sol està molt alt, o cauen de forma obliqua, com passa a l'hivern en el qual el Sol no està mai tant alt com a l'estiu. Pensem que si cauen vertical la seva energia calorífica es distribueix entre una superfície molt més petita que si cauen inclinats i, per tant, cada centímetre quadrat s'escalfa més. Però, per què els raigs solars incideixen de forma diferent a lo llarg de l'any? En aquest capítol trobaràs la resposta a esta i a altres preguntes sobre les estacions i sobre l'estructura del nostre planeta, per cert l'únic cos celeste que coneixem que té éssers vius.
1. El planeta Terra. La Terra és un planeta de forma esfèrica lleugerament aplanat en els pols. El seu radi equatorial és 6 371 km i el seu radi polar és 14 km inferior. Donat la seva distància al Sol presenta una temperatura superficial mitja de 20 ºC, la qual cosa el permet mantenir éssers vius, característica que no es dóna en cap altre astre conegut.
2.
Els moviments de la Terra. La Terra presenta un moviment
de rotació sobre el seu eix fent una volta completa cada 23
hores i 56 minuts. A causa de aquest moviment hi ha nit i dia.
També presenta un moviment de translació al voltant
del Sol fent una volta completa cada 365,25 dies. Per això
i per a evitar desfasaments, després de tres anys de 365 dies hi
ha un any de traspàs, és a dir un any que té
366 dies (per acord aquest dia és el 29 de febrer). Es trasllada
al voltant del Sol a una velocitat d'aproximadament 40 km/s descrivint
una el·lipse en un plànol anomenat plànol de l'eclíptica.
Posició 1. Aquesta és la posició del cicle anual en la que a l'hemisferi Nord arriben més raigs solars i de forma més perpendicular i en la que a l'hemisferi Sud arriben menys raigs solars i de forma més obliqua. Per això a l'hemisferi Nord es donen les temperatures més altes de l'any, és l'estiu, i a l'hemisferi Sud, es donen les més baixes, és l'hivern. A l'hemisferi Nord el dia en el qual els raigs solars arriben més perpendiculars i hi ha més hores de llum és el 21 de juny. És el dia que comença l'estiu, que es denomina solstici d'estiu.
Posició 2. A l'hemisferi Nord, després de l'estiu, el dia en el qual hi ha tantes hores de llum com de foscor és entre el 22 i el 23 de setembre. És el dia que comença la tardor, l'anomenat equinocci de tardor.
Posició 3. Aquesta és la posició del cicle anual en la que a l'hemisferi Nord arriben menys raigs solars i de forma més obliqua i en la que a l'hemisferi Sud arriben més raigs solars i de forma més perpendicular. A causa d'això a l'hemisferi Nord es donen les temperatures més baixes de l'any, és l'hivern, i a l'hemisferi Sud es donen les més altes, és l'estiu. A l'Hemisferi Nord, el dia de l'any en el qual els raigs solars arriben més obliquament i hi ha menys hores de llum és el 21 de desembre. És el dia que comença l'hivern, l'anomenat solstici d'hivern.
Posició 4. A l'hemisferi Nord, després de l'hivern, el dia que hi ha tantes hores de llum com de foscor és entre el 20 i el 21 de març. És el dia que comença la primavera, l'anomenat equinocci de primavera.
Test
de resposta múltiple 2 
4. L'estructura de la Terra. A la Terra tradicionalment es distingeixen quatre zones que de fora a endins son:
1. Atmosfera. És la capa de gasos (bàsicament nitrogen i oxigen) que embolica la resta del planeta
2. Hidrosfera. És la capa d'aigua que recobreix el 75% de la superfície del planeta. Està formada pels oceans, els mars, els rius i els llacs.
3. Biosfera. És la zona de l'atmosfera, hidrosfera i de la superfície rocosa en la qual hi ha éssers vius.
4. Cos central rocós. És l'enorme massa de roques i magmes que forma el planeta. En ella es distingeixen tres capes:
• Escorça. És la capa sòlida superficial. Es distingeixen dos tipus d'escorça:
• Escorça oceànica. És l'escorça que està sota els oceans, és a dir la que constitueix els fons oceànics. Només té un espessor de 7 a 10 km i està formada per roques volcàniques, bàsicament per basalt.
• Escorça continental. És l'escorça que constitueix els continents. Té un espessor d'uns 40 a 60 km i bàsicament està formada per roques plutòniques, principalment granit, i per roques sedimentàries, principalment argiles i calcàries.
• Mantell. És la capa que hi ha sota l'escorça. Està constituïda per silicats de ferro i de magnesi. Arriba fins 2900 km de profunditat i presenta zones sòlides i zones pastoses.
• La capa superficial és sòlida i juntament amb l'escorça rep el nom de litosfera.
• La capa pastosa que hi ha a sota s'anomena astenosfera.
• La capa sòlida que hi ha sota l'astenosfera s'anomena mesosfera.
• Nucli. És la part central del planeta i per això rep el nom d'endosfera. Està format de ferro (Fe) i níquel (Ni) i per això també rep el nom de Nife. Presenta dues capes:
• El nucli extern que és pastós
• El nucli intern que és sòlid.
Índex
general de temes de 1r d'ESO