1r
d'ESO. Tema 11. La classificació dels éssers vius. Virus
i bacteris
|
Introducció. Quan visitem zones naturals ben conservades podem
observar que els organismes pertanyen a un elevat nombre d'espècies
diferents. Es diu que aquests llocs presenten un biodiversitat alta.
És el contrari que passa en una ciutat o en un camp de cultiu,
en els que els organismes o són tots de la mateixa espècie
o pertanyen a unes poques espècies. La generació d'una nova
espècie a partir d'una espècie anterior és un procés
que necessita centenars de milers d'anys d'evolució. Des
d'una perspectiva evolutiva es diu que la biodiversitat és la resposta
dels éssers vius, mitjançant l'evolució adaptativa
de les espècies, a la multitud d'ambients esdevinguts al llarg
de la història de la vida a la Terra. Cada espècie té
una sèrie de característiques, moltes vegades úniques,
que els humans hem pogut aprofitar per la nostra alimentació o
per curar les nostres malalties. Per tot això hem de mantenir
amplis espais naturals on pugin continuar vivint totes les espècies.
Com hi ha més de 3.000.000 d'espècies vives per facilitar
el seu estudi s'han agrupat en cinc regnes diferents. A continuació
es descriuen aquests regnes i s'estudien els dos primer grups d'estructures
vives.
|
Llegeix
les explicacions sobre la classificació dels organismes i realitza
el "Test de resposta múltiple 11". Després llegeix
el text sobre els virus i els bacteris i realitza el "Mots encreuats
11" i el "Completar frases 11".
|
1. Concepte d'espècie.
Una espècie és el conjunt d'organismes que poden reproduir-se
entre si i donar lloc a descendents que també són fèrtils.
2.
Concepte de biodiversitat. S'entén per biodiversitat
el conjunt d'espècies que viuen o han viscut en la Terra. Una forma
de mesurar la biodiversitat d'una zona és calculant la probabilitat
que al agafar dos organismes al atzar siguin d'espècies diferents.
Si aquesta probabilitat és alta es diu que la biodiversitat de
la zona és alta. És el que passa per exemple en un escull
coral·lío en una selva verge. Si aquesta probabilitat és
baixa, es diu que la biodiversitat de la zona és baixa. És
el que passa per exemple en un camp de blat o en un formiguer.
3.
Història de les classificacions dels organismes. L'elevat
nombre d'espècies descobertes ha fet necessari agrupar-les per
a facilitar el seu estudi, és a dir per a deduir en què
es diferencien unes d'altres.
Les principals
classificacions proposades a lo llarg de la història són:
1.
La classificació d'Aristòtil. Fa més de 2000
anys aquest filòsof grec pensava que sol havia uns quants centenars
d'espècies. Les classificava en dos regnes, el Regne dels animals
i el Regne de les plantes. Els animals els classificava segons
si tenien o no sang vermella.
2.
La classificació de Linné. Linné va ser un botànic
suec que va viure entre 1707 i 1778. Va establir una jerarquia de grups
o tàxons. En ella cada grup de nivell superior abasta un
o diversos grups de nivell inferior. També va idear la nomenclatura
binomial de les espècies. A continuació es defineixen
els principals conceptes que va proposar Linné.
Taxó.
S'anomena taxó qualsevol grup d'organismes en una classificació
jerarquitzada d'éssers vius.
Tipus
de tàxons. De superior a inferior són:
- Regne
- Fílum
(o Divisió)
- Classe
- Ordre
- Família
- Gènere
- espècie
Un Regne abasta
diversos Fílums, un Fílum compren diverses Classes i així
successivament.
Taxonomia.
És una especialitat de la Biologia que s'ocupa d'establir els
diferents tàxons
Sistemàtica.
És una especialitat de la Biologia que s'ocupa d'agrupar els
tàxons jeràrquicament.
Nomenclatura
binomial. És una forma de denominar a cadascuna de les espècies
mitjançant dos noms en llatí: el primer nom és
el nom del Gènere i el segon nom és el nom de l'espècie.
El nom del Gènere i de l'espècie s'han d'escriure en lletra
cursiva si és tracta d'un escrit a maquina i subratllat si es
tracta d'un manuscrit. Aquests dos nom s'han d'escriure en minúscules
excepte la primera lletra del Gènere que s'ha d'escriure amb
majúscula. Per exemple el nom científic del llop s'escriu
així: Canis lupus
3.
La classificació dels cinc regnes.
És la classificació actual. El criteri seguités agrupar
juntes les espècies que tenen avantpassats comuns (parentiu evolutiu).
- El primer criteri
que es considera és si les cèl·lules posseeixen
nucli (eucariotes) o no (procariotes)
- El segon criteri
que es considera és si són unicel·lulars
o pluricel·lulars
- El tercer criteri
que es considera és si si les seves cèl·lules formen
teixits (tisulars) o no (tal·lofítics)
- El quarts criteri
que es considera és si si s'alimenten de matèria inorgànica
(autòtrofs) mitjançant la fotosíntesi
o de matèria orgànica (heteròtrofs) mitjançant
la seva digestió
- El cinquè
criteri que es considera és si la digestió la realitzen
segregant sucs digestius a l'exterior (digestió externa)
o a una cavitat o tub digestiu interior (digestió interna).
LA
CLASSIFICACIÓ DELS 5 REGNES |
Tipus
de cèl·lules |
Unicel·lulars
o Pluricel·lulars i tal·lofitics o tisulars |
Tipus
de nutrició |
Tipus
de digestió |
1.
REGNE MONERES (Bacteris) |
Procariotes |
Unicel·lulars |
Autòtrofs
o Heteròtrofs |
Externa |
2.
REGNE
PROTOCTISTES
|
Protozous |
Eucariotes |
Unicel·lulars |
Heteròtrofs |
Interna |
Algues |
Eucariotes |
Unicel·lulars
o Pluricel·lulars tal·lofitics |
Autòtrofs
fotosintètics |
. |
3.
REGNE FONGS |
Eucariotes |
Unicel·lulars
o Pluricel·lulars tal·lofitics |
Heteròtrofs |
Externa |
4.
REGNE METÀFITS
(PLANTES) |
Eucariotes |
Pluricel·lulars
tissulars |
Autòtrofs
fotosintètics |
. |
5.
REGNE METAZOUS
(ANIMALS) |
Eucariotes |
Pluricel·lulars
tissulars |
Heteròtrofs |
Interna |
(En
fons verd apareixen els tàxons que només es nodreixen fent
la fotosíntesi)
|
|
Test
de resposta múltiple 11
|
4.
Els virus.
Els virus
són estructures vives formades per una o més molècules
d'àcids nucleics (ADN o ARN, mai els dos a la vegada) envoltades
per una coberta de proteïnes anomenada càpsida. Alguns
posseeixen a més un embolcall membranós. No arriben
a tenir la complexitat d'una cèl·lula ja que manquen d'un
conjunt d'enzims en el seu interior capaços de realitzar la funció
de nutrició. A causa de això se'ls considera una forma
de vida acel·lular. Són paràsits obligats d'altres
éssers vius, ja que per a reproduir-se han d'entrar en les seves
cèl·lules i utilitzar els seus ribosomes i les seves reserves
moleculars. Són molt petits, més de 10 vegades més
petits que els bacteris, pel que, en general, només són
visibles al microscopi electrònic. Cal recordar que les cèl·lules
eucariotes generalment mesuren 0,02 mil·límetres i són
10 vegades més gran que les
cèl·lules procariotes i que aquestes són generalment
10 vegades més gran que els virus.
|
|
Dibuix
d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals.
2002
|
No
es considera que els virus formin un Regne ja que no constitueixen una
sèrie evolutiva d'organismes que procedeixen uns d'uns altres.
Es considera que són segments d'àcids nucleics de determinades
espècies que s'han independitzat. Això explicaria el
perquè els virus que ataquen a unes espècies no solen atacar
a unes altres que són molt distintes. Són els causants de
malalties com la grip, els refredats, l'hepatitis,
la SIDA, la rubèola, el xarampió i
alguns tipus de càncer. Quan surten de les cèl·lules
es denominen partícules víriques o virions.
Els virus no són sensibles als antibiòtics, per tant per
combatre les malalties abans esmentades no serveix de rés prendre
antibiòtics. Hem de confiar en les nostres defenses naturals, és
a dir en els anticossos específics que contra cadascun dels
diferents tipus de virus produeix el nostre cos, concretament un tipus
de glòbuls blancs anomenats limfòcits. Actualment
també hi ha uns nous fàrmacs anomenats antivirals.
Per augmentar les possibilitats què les persones grans superin
les possibles infeccions víriques, malgrat tenir un sistema
immunitari més dèbil degut a l'edat, es
recomana que es vacunin. La vacunació consisteix en introduir
una petita quantitat dels agents que causen la malaltia per assegurar
així que, sense perill d'agafar la malaltia, el cos fabriqui prou
defenses i ja les tendre preparades per si més tard arriben molts
agents infectants.
|
5.
REGNE MONERA Els bacteris
Els bacteris
són organismes unicel·lulars procariotes. Estan formats
per una sola cèl·lula sense nucli. El seu àcid desoxiribonucleic
(ADN) no està envoltat per una membrana formant un nucli sinó
que es troba més o menys condensat en una regió del citoplasma
cel·lular denominada nucleoide o fals nucli. Són
cèl·lules molt senzilles. De fora a dintre es poden distingir
les següents estructures: la càpsula bacteriana (capa
mucosa externa que pot faltar), la paret bacteriana (capa rígida
que en ocasions suporta flagels molt senzills), la membrana plasmàtica
i el citoplasma. Dintre d'aquest es poden diferenciar l'ADN,
els ribosomes, els mesosomes (uns orgànuls exclusius
d'aquestes cèl·lules) i les inclusions.
|
|
Dibuix
d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals.
2002
|
La seva grandària és molt petit, unes 10 vegades menor que
el d'una cèl·lula eucariota corrent. Només presenta
quatre tipus de formes: cocs (esfèriques), bacils
(bastonets), vibris (forma de coma ortogràfica) i espirils
(espiral).
|
|
(Dibuix
d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals.
2002)
|
|
Presenten
totes les formes de nutrició conegudes, tant autòtrofes
com heteròtrofes. Un tipus de bacteris autòtrofs
fotosintètics anomenats cianobacteris realitza una fotosíntesi
amb despreniment d'oxigen com fan la de les plantes. Elles són
les que van originar l'oxigen atmosfèric fa uns 2000 milions
d'anys.
Es
reprodueixen asexualment per bipartició (divisió
d'una cèl·lula en dues). A més poden presentar
mecanismes sexuals, anomenats que s'anomenen parasexuals per
diferenciar-los dels sexuals dels organismes superiors, en els quals
incorporen material genètic (molècules d'ADN) procedent
de l'exterior o d'un altre bacteri. Davant
d'ambients desfavorables un bacteri pot donar lloc a una espora
resistent a la dessecació.
Alguns
bacteris produeixen malalties (infeccions) que remeten amb
l'ús d'antibiòtics. Per exemple la pneuomonia,
tuberculosi, el tétanus
i la sífilis. Unes altres bacteris
són beneficiosos, per exemple:
-
els que transformen la matèria orgànica de vegetals
i animals morts en matèria inorgànica que poden absorbir
les plantes,
-
els
utilitzats en la producció d'aliments (iogurt, formatges
fermentats, etc.) i
-
els
utilitzats en la síntesi de vitamines i d'hormones sintètiques
mitjançant enginyeria genètica.
|
Mots
encreuats 11 |
Relacionar
dibuixos amb noms 11
|
Índex
general de temes de 1r d'ESO |