El protozous i les algues no poden viure fora de l'aigua o de llocs on sempre hi ha aigua, però els fongs si poden fer-ho gràcies a que les seves cèl·lules presenten una substància impermeable anomenada quitina. Un altre motiu per estudiar aquests grups d'organismes es que algunes espècies de protozous i de fongs són els responsables de moltes malalties de plantes i d'animals inclosos els humans. Per exemple el protozou Plasmodium que transmès el mosquit Anopheles provoca la malaria o paludisme que és la principal causa de mortaldat en els humans i contra la qual desgraciadament encara no existeix cap vacuna.

Llegeix les explicacions sobre els protozous i les algues i realitza el "Test de resposta múltiple 12". Després llegeix el text sobre els fongs i realitza el "Mots encreuats 12" i el "Relacionar dibuixos amb noms 12"

1.1 Protozous. Són organismes eucariotes unicel·lulars que s'alimenten de matèria orgànica (heteròtrofs) que capturen i digereixen en el seu interior. Per tant:

• Es diferencien de les algues unicel·lulars en què no realitzen la fotosíntesi.
• Es diferencien dels fongs unicel·lulars en què aquests presenten digestió externa.

Solo són visibles amb el microscopi. El seu cos es troba delimitat per la membrana plasmàtica Algunes espècies segreguen una substància, l'anomenada matriu extracel·lular, que moltes vegades, com passa en el grup dels foraminífers, s'impregna de substàncies minerals. La majoria dels protozous viuen lliures a l'aigua. Alguns poden viure a l'interior dels organismes i moltes vegades produeixen malalties. Es reprodueixen asexualment per bipartició o per esporulació. Es classifiquen segons les estructures que utilitzen per a desplaçar-se en:

1.2 Les algues. Són éssers eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars tal·lofítics, autòtrofs fotosintètics, és a dir que es nodreixen de matèria inorgànica gràcies a que capten l'energia lluminosa.

Ser pluricel·lulars tal·lofítics vol dir que totes les seves cèl·lules són del mateix tipus, és a dir no posseeixen cèl·lules especialitzades que formin teixits diferents. Aquest tipus d'estructura es denomina tal·lus. A causa de això les algues manquen d'un teixit epidèrmic impermeable que eviti la seva dessecació i per tant no poden viure fora de l'aigua, tret que es tracti de llocs molt humits. Algunes presenten formes semblants a fulles, tiges i arrels però com aquestes estructures manquen de teixits conductors interns no es poden incloure en el Regne de les Plantes. És a dir no són plantes.

Es reprodueixen asexualment per bipartició, fragmentació o mitjançant espores, i sexualment mitjançant gàmetes. Generalment la reproducció és alternant.

Es classificació en part segons els pigments fotosintètics que posseeixen. Aquests poden ser verds (algues verdes), marrons (algues marrons o brunes) o vermells (algues vermelles).

2. Regne Fongs. Els fongs són organismes eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars de tipus tal·lus, que s'alimenten de matèria orgànica (heteròtrofs) mitjançant digestió externa.

Morfologia. Els fongs pluricel·lulars estan constituïts per filaments de cèl·lules anomenades hifes. El seu conjunt es denomina miceli. En moltes espècies de fongs, els anomenats fongs superiors, a partir del miceli subterrani s'origina un òrgan reproductor aeri anomenat bolet, en el qual es pot distingir el peu i el barret.

Nutrició. Com es nodreixen mitjançant digestió externa precisen de llocs on hagi molta matèria orgànica i aigua. Per això viuen en llocs humits i sense necessitat de llum. Segons el tipus de matèria orgànica de la qual s'alimenten es distingeixen tres tipus:

• Sapròfits. Es nodreixen de matèria orgànica en descomposició. Per exemple el xampinyó.
• Paràsits. Es nodreixen de la matèria orgànica d'organismes vius. Produeixen malalties i plagues. Per exemple el rovell, el carbó i la banya del sègol que ataquen als cereals, el míldiu de la vinya i els fongs de les tinyes, com el del "peu d'atleta".
• Simbionts. Es nodreixen de la matèria orgànica produïda per altres organismes vius als quals viuen associats beneficiant-se mútuament, el que s'anomena simbiosi. És el cas dels fongs dels líquens (simbiosis d'algues amb fongs) i dels fongs de les micorrizes (simbiosis entre fongs i arrels de plantes).

Reproducció. Els fongs unicel·lulars es reprodueixen asexualment per gemmació. Els pluricel·lulars es reprodueixen asexuadament per espores genèticament idèntiques al seu progenitor, que apareixen en l'extrem d'unes hifes especials o bé sexualment, per altre tipus de espores, genèticament diferents al progenitor i diferents entre si. En alguns fongs, com la floridura del pa, s'alterna la reproducció asexual amb la reproducció sexual. això s'anomena reproducció alternant.

Classificació. Segons el tipus d'hifes i d'espores es distingeixen tres classes:

CLASSIFICACIÓ DELS FONGS
Floridura del pa	Penicillium	Xampinyó
Ficomicets o fongs inferiors. Presenten hifes sense envans, és a dir sense les membranes plasmàtiques que separen les seves cèl·lules. Per exemple el míldiu de la vinya que presenta espores mòbils amb dos flagels, i la floridura blanca del pa que presenta espores sense flagels.	Ascomicets. Presenten hifes amb envans (septades) i les seves espores es formen a l'interior de cèl·lules especials en forma d'estoig, anomenades ascs o formen filaments anomenats conidis. Uns són unicel·lulars com els llevats i altres són pluricel·lulars com les múrgoles, les tòfones o el Penicillium que és el productor de l'antibiòtic "penicil·lina".	Basidiomicets. Presenten hifes amb envans (septades) i les seves espores es formen a l'exterior d'una cèl·lules especials anomenades basidis. Son pluricel·lulars. Uns donen lloc a bolets comestibles, com el bolet de card, el rovelló, el xampinyó i la llenega, etc. Uns altres formen bolets tòxics, com la farinera borda, el reig bord, o el matagent).