Introducció. En aquest capítol es tracten les plantes amb flors i, amb més detall, les Gimnospermes. En primer lloc cal ressaltar que no totes les flors són molt vistoses, sinó que hi ha flors com les dels pi o las del blat, que són molt poc vistoses. És a dir que hi ha plantes amb flors, com el pi o el blat, que a primer cop d'ull no ho semblen. El per què hi ha flors vistoses i altres que no ho són està relacionat amb quina estratègia segueix la planta per dispersar el pol·len que produeixen les seves flors. Si és a través dels insectes o dels colibrís, cal que la flor produeixi un aliment per ells (el nèctar) i que presenti uns pètals molt llampants perquè sigui fàcilment visualitzada. En canvi, si la dispersió del pol·len o pol·linització es deixa que la faci el vent, no cal que la planta inverteixi energia en produir nèctar ni en fabricar pètals grans i llampants.

Un altre tema que cal ressaltar és que les pinyes o cons dels pins, malgrat portin dintre les llavors, no són un tipus de fruit com per exemple si ho és la poma, el préssec o la mongeta. En les pinyes les llavors no estan del tot dintre i quan la pinya madura i s'obre cauen al terra. En canvi, en els fruits les llavors sí estan dintre. La funció del fruits abans esmentats és oferir un aliment per atraure els animals i fer que siguin menjats per ells i, com les llavors resisteixen els seus sucs digestius, aconseguir la dispersió de les llavors, que surten amb les defecacions d'aquests animals. Si reflexionem sobre tot això veurem que és quasi increïble entendre com s'ha pogut establir aquestes sofisticades estratègies de supervivència entre espècies tan diferents com són les plantes i els animals.

Llegeix les explicacions sobre les característiques generals i la classificació de les plantes i realitza el "Test de resposta múltiple 14" i el "Relacionar dibuixos i noms 14.1". Després llegeix el text sobre les gimnospermes i realitza el "Relacionar dibuixos i noms 14.2" i el "Mots encreuats 14".

1. El Regne de les Plantes. Les plantes es poden classificar en dos grans grups en funció de si presenten o no flors. Aquests són:

• Criptògames. Són les plantes que no tenen flors i que, per tant, no produeixen pol·len ni després produeixen llavors. Compren a les molses i a les falgueres.

• Espermatòfits o Fanerògames. Són les plantes que presenten flors i que, per tant, produeixen pol·len i després llavors. Comprenen a les gimnospermes i a les angiospermes.

• Gimnospermes. Són les plantes que produeixen llavors però no fruits. A causa de això les seves llavors no es troben tancades dintre de fruits. Per exemple el pi.

• Angiospermes. Són les plantes que produeixen llavors i també fruits que engloben i protegeixen a les llavors. Per exemple l'ametller.

2. Estructura dels espermatòfits. Igual que les falgueres presenten teixit conductor i altres tipus de teixits. A causa de això, en el seu cos, es pot distingir tres òrgans que són: l'arrel, la tija i les fulles. Presentar aquests tres òrgans s'anomena tenir estructura cormofítica. A més presenten flors per a reproduir-se. En això es diferencien de molses i falgueres.

• Arrel. És l'órgan subterrani que fixa la planta al sòl i que absorbeix l'aigua i les sals minerals a través dels seus pèls absorbents, l'anomenada saba bruta.

• Tija. És l'òrgan que sosté les fulles, que els aporta la saba bruta procedent del sòl i que distribueix la matèria orgànica fabricada per elles, l'anomenada saba elaborada, per tota la planta.

• Fulla. És una estructura laminar de color verd a causa de la presència de clorofil·la en els cloroplasts de les seves cèl·lules. Presenta tres parts: el limbe o part laminar amb nervacions, el pecíol que és la part que uneix el limbe a la tija, i la beina, que és la zona més ample del pecíol que abraça la tija. La part superior del limbe es denomina anvers i la inferior revers. La fulla és l'òrgan encarregat de realitzar la fotosíntesi, és a dir de sintetitzar matèria orgànica a partir de l'aigua i les sals minerals absorbides per l'arrel i del diòxid de carboni absorbit a través d'uns porus del limbe anomenats estomes. A través d'ells surt l'oxigen produït durant la fotosíntesi.

• Flor. És l´òrgan que permet la reproducció sexual d'una planta sense necessitat d'aigua en el medi per poder traslladar-se els gàmetes masculins, ja que aquests es traslladen a través de l'aire dintre dels grans de pol·len. La flor produeix grans de pol·len i òvuls.

• El gra de pol·len conté el gametòfit masculí i ho protegeix de la dessecació, per la qual cosa permet la seva dispersió per l'aire.

• L'òvul conté el gametòfit femení i ho manté humit dintre de la flor tot esperant els gàmetes masculins que conté el pol·len.

3. Les Gimnospermes. Són plantes amb flors però que no tenen fruits, per la qual cosa les seves llavors no estan tancades en fruits sinó descobertes. El grup més abundant de les Gimnospermes és el de les Coníferes o plantes amb cons, estructures que vulgarment són conegudes amb el nom de pinyes. Les coníferes són arbres (hi ha un tronc principal i despres branques) o arbustos (no hi ha un sol tronc principal). Les més abundant en el nostre país són els pins. Si s'observa una pinya madura és pot comprovar que les seves llavors, els pinyons, no estàn dintre de la pinya sino en contacte amb l'exterior. Altres coníferes són el xiprer, l'avet i el cedre.

4. Característiques dels pins.

1. Tenen fulles en forma d'agulla (aciculars) i amb una gruixuda pel·lícula superficial impermeable que ajuda a evitar la pèrdua d'aigua. La forma acicular dificulta més la dessecació que la forma plana. És doncs una adaptació a climes secs (tant càlids com freds). A més, facilita el lliscament de la neu i dificulta la congelació de la fulla, per la qual cosa els pins d'alta muntanya no necessiten perdre la fulla durant l'hivern (fulles perennes) i poden aprofitar la llum tot l'any.

2. Secreten resina per a impedir l'atac dels insectes devoradors de fusta.

3. Presenten dos tipus de flors: les flors femenines i les flors masculines. Es tracta de flors petites i d'estructura molt simple ja que manquen de pètals.

• La flor femenina està reduïda a una sola escata que en la seva cara interna origina dos òvuls. Aquestes petites flors o escates es troben agrupades format un conjunt denominat inflorescència femenina, que és una petita pinya carnosa i verda, d'aproximadament un centímetre de longitud que es troba a l'extrem de les branques superiors.

• La flor masculina té forma lobulada i està formada per nombroses escates de color groc anomenats estams en forma d'esquama que produeixen una gran quantitat de grans de pol·len. Les flors masculines es troben agrupades formant un conjunt denominat inflorescència masculina, que presenta forma d'espiga, que es troba situada en l'extrem de les branques inferiors.

• 4. Cicle biològic. Durant la primavera es formen les flors masculines i els seus estams alliberen els grans de pol·len. Aquests són transportats per l'aire fins els òvuls de les inflorescències femenines. Després de la fecundació, al llarg d'uns dos o tres anys, la inflorescència femenina es va transformant en una pinya que a l'obrir-se deixa caure les seves llavors, els pinyons. La disposició de les inflorescències masculines dificulta la autofecundació, la qual cosa disminuiria la capacitat de supervivència de l'espècie.