1r d'ESO. Tema 15. REGNE PLANTES (METÀFITS) III. Les Angiospermes


Introducció
. Les Angiospermes són les plantes amb flors i fruits, és a dir són les plantes més complexes que existeixen. Gràcies a això són les que tenen més possibilitats de sobreviure. Actualment ja constitueixen les 2/3 parts de totes les espècies de plantes que existeixen. Les seves aventatges sobre les Gimnospermes són:

a) Generalment la pol·linització és realitza a través dels insectes que van de flor en flor i això és un sistema més eficaç que la pol·linització pel vent.

b) La fecundació és molt més ràpida i la formació de les llavors també, no precisa d'un parell d'anys com passa amb els pins

c) La dispersió de les llavors és més eficaç perquè estan dintre de fruits. Hi han fruits que propicien ser menjats i després les llavors surten amb les dejeccions, lluny de l'ombra dels seus progenitors que dificultaria el seu creixement. Altres fruits, com el coco, suren a l'aigua i poden travessar mars, altres fruits presenten ganxos que s'enreden al pel o a les plomes dels animals, etc.

d) La germinació de les llavors és també molt més ràpida. Per exemple, hi ha plantes d'alta muntanya que neixen es reprodueixen i moren deixant llavors per l'any següent, en només les poques setmanes en les que no hi ha neu.

Tot això fa de les angiospermes el grup més interessant de totes les plantes.


Llegeix les explicacions sobre les característiques generals i la classificació de les plantes
i realitza el "Test de resposta múltiple 15". Després llegeix el text sobre les angiospermes i realitza el "Relacionar dibuixos i noms 15" i el "Mots encreuats 15".


1. Les Angiospermes. Són les plantes que tenen flors i fruits, per la qual cosa presenten les seves llavors tancades dintre de fruits. Les flors estan formades per una sèrie de fulles modificades i en elles es pot distingir les següents parts:

1. Peduncle floral. És el la zona que uneix la flor a la tija. El peduncle floral acaba en el receptacle floral que és un eixamplament d'on sorgeixen les altres peces de la flor.

2. Calze. És el conjunt d'unes petites fulles verdes, anomenades sèpals, que hi ha a la base de la flor.

3. Corol·la. És el conjunt d'unes fulles que generalment presenten colors molt vistosos o són blanques, anomenades pètals. Els de color viu són fàcilment detectables pels insectes diürns i els blancs pels insectes nocturns. A més, moltes vegades desprenen olors per a facilitar la seva detecció i en la seva base segreguen una substància ensucrada anomenada nèctar que, com el mateix pol·len, serveix d'aliment a molts insectes. Això indueix les visites dels insectes i amb això la transmissió de pol·len entre una flor i altra, és a dir la pol·linització per insectes.

4. Androceu. És la part masculina de la flor. Està format per un conjunt de filaments anomenats estams. En cada estam es pot distingir un filament i dos eixamplaments finals denominats teques. A l'interior de les teques estan els sacs pol·línics en els quals es produeixen els grans de pol·len.

5. Gineceu. És la part femenina de la flor. Està formada per una o més estructures en forma de botella de coll allargat denominades pistils. Cada pistil està formada per una o per diverses fulles modificades que reben el nom de carpels. En un pistil es pot distingir tres part: la base eixamplada o ovari, el coll o estil i la boca o estigma que posseeix una sèrie de pèls que ajuden a la fixació dels grans de pol·len quan cauen sobre ells. A l'interior del ovari hi ha una o més formacions anomenades òvuls a l'interior dels quals es troben els gàmetes femenins o oosferes.

Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002
Test de resposta múltiple 15.1

2. El cicle biològic de les Angiospermes. El gra de pol·len fixat sobre l'estigma genera un llarg tub anomenat tub pol·línic que recorre l'estil fins un òvul. Per ell descendeix el gàmeta masculí que s'uneix amb la oosfera (fecundació) i es forma una cèl·lula anomenada zigot. Aquesta, per multiplicació, genera un embrió que, juntament amb la resta també transformada de l'òvul, constitueix la llavor. Mentre es forma la llavor, les parets del ovari s'engrosseixen i es transformen en les diferents capes del fruit. Si són tendres es denominen fruits carnosos. Per exemple la poma, el préssec, el raïm, la taronja o el meló. Si són de parets no carnoses es denominen fruits secs. Per exemple el gira-sol, el blat, la gla, el pèsol i la mongeta.

 

Dibuix d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002


3. Tipus de Angiospermes
. Es distingeixen dos tipus que són: les Monocotiledònies, que són les que presenten llavors amb un cotilèdon, i les Dicotiledònies, que són les que presenten llavors amb dos cotilèdons. Evolutivament les Monocotiledònies són les més recents però ja tenen el triple d'espècies que les Dicotiledònies. Les seves característiques diferencials són:

Dibuix de BioPUNT pel llibre "Biologia i Geologia 2n d'ESO". Editorial Casals. 1996
Monocotiledònies
Dicotiledònies
Els embrions presenten un sol cotilèdon Els embrions presenten dos cotilèdons
Arrels fasciculades, és a dir totes neixen del mateix lloc i formen un feix Arrels axonomorfes, és a dir hi ha una arrel principal de la qual broten arrels secundàries
Les fulles són laminars, llargues, estretes, sense pecíol i els nervis generalment són paral·lels Les fulles són laminars i presenten una gran varietat de formes i els nervis no són paral·lels entre sí.
Presenten o 3 o 6 pètals Presenten o 4 o 5 pètals
Exemples: tulipa, bannaner i blat Exemples: perera, ametller i roure
Relacionar dibuixos amb noms 15
Mots encreuat 15
Índex general de temes de 1r d'ESO