1r d'ESO. Tema 16. REGNE ANIMALS (METAZOUS) I. Els invertebrats no artròpodes


Introducció
. Els animals són sens dubte els éssers vius més complexes i, per tan, els més interessants d'estudiar. Gràcies a tenir cèl·lules nervioses i cèl·lules musculars poden actuar amb molta rapidesa i això els fa sorprenents. El 90% de les espècies animals són invertebrats, és a dir animals sense un esquelet intern articulat que protegeix el cordó nerviós, semblant a la nostra columna vertebral. El grup dels invertebrats en realitat és un grup totalment artificial, és a dir un grup que hem inventat nosaltres perquè ens ajuda a separar uns animals d'uns altres però que agrupa organismes que no tenen res a veure entre sí. Per exemple, una esponja, un cargol i una formiga és evident que tenen molt poques coses en comú. A partir d'això s'ha deduït que els diferents grups d'invertebrats actuals van tenir orígens molt diferents, és a dir que ens hem de remuntar a formes molt senzilles per trobar els avantpassats comuns. Això explica que siguin tant diferents.

En els invertebrats es poden diferenciar dos grans grups que són els artròpodes, que son els invertebrats que presenten un esquelet extern articulat, com per exemple tenen els insectes i els crustacis, i els invertebrats no artròpodes, que són la resta. Si bé els artròpodes estan presents tan en els medis aquàtics com en els terrestres, la majoria dels invertebrats no artròpodes només viuen en el medi aquàtic o en medis terrestres humits. Si pensem que la vida va aparegué en el medi aquàtic, entendrem que els invertebrats no artròpodes són formes que, degut a les seves característiques, no han pogut colonitzar del tot el medi terrestre. Quan s'estudien amb detall es pot deduir els motius.


Llegeix les explicacions sobre les característiques generals de les esponges, dels cnidaris i dels anèl·lids
i realitza el "Test de resposta múltiple 16.1" i el "Completar frases sobre esponges 16". Després llegeix el text sobre els platihelmints, els mol·luscs i els equinoderms i realitza el "Test de resposta múltiple 16.2", el Relacionar dibuixos i noms 16" i el "Mots encreuats 16".


1. Els animals o Metazous
. Són els organismes pluricel·lulars amb teixits especialitzats i amb nutrició heteròtrofa, és a dir que s'alimenten d'altres organismes. Presenten una gran sensibilitat gràcies al teixit nerviós i poden realitzar moviments (la majoria poden fins i tot traslladar-se) gràcies al teixit muscular. Aquests dos teixits són exclusius dels animals. Es poden distingir dos grups:

Invertebrats. Són els animals sense columna vertebral. Comprèn a: Porífers o esponges, Cnidaris, Anèl·lids, Platihelmints, Mol·luscs, Equinoderms i Artròpodes.

Vertebrats. Són els animals amb columna vertebral. Comprèn a: Peixos, Amfibis, Rèptils, Ocells i Mamífers.

2. Porífers o esponges. Són invertebrats aquàtics que presenten el seu cos perforat per un elevat nombre de porus microscòpics (porus inhalants) pels quals entra l'aigua fins la cavitat interna (cavitat atrial), de la qual surt per uns porus visibles a primera vista (òsculs). En la cavitat atrial hi ha unes cèl·lules flagel·lades (coanòcits) capaces de capturar les partícules alimentàries que conté l'aigua (organismes filtradors). Algunes esponges contenen petites espines internes (espícules) i unes altres, com les anomenades esponges de bany, presenten una substància esquelètica interna de naturalesa còrnia (espongina) . Les esponges que utilitzem en el bany en realitat són els esquelets de espongina que queden al desintegrar-se la resta de l'organisme.

3. Cnidaris. Són invertebrats aquàtics que tenen forma de sac de parets molt primes, amb tentaclesenvoltant la obertura (boca) i amb abundants cèl·lules urticants (cnidoblasts) en la seva pell. Amb aquestes cèl·lules paralitzen a les seves preses que després introdueixen en la seva cavitat interna digestiva (cavitat gastrovascular) on són digerits. Presenten dues formes distintes: la forma de pòlip (forma de sac fixat al fons i amb la boca dirigida cap amunt) i la forma de medusa (forma de sac amb la boca dirigida cap avall i de vida lliure nedadora). En algunes espècies la forma de pòlip genera la forma de medusa i viceversa. En unes altres només hi ha una de les dues formes.

 

Dibuixos d'AMADEU BLASCO pel llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002

4. Anèl·lids
. Són invertebrats de cos allargat, tou, cilíndric i format per nombrosos anells (segments) gairebé iguals, és a dir tenen forma de cuc. La seva superfície està recobert d'una cutícula elàstica i pot presentar uns pèls molt fins (quetes).
Dibuixos d'AMADEU BLASCO pel llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002

Els anèl·lids es classifiquen en tres grups:
Classificació dels Anèl·lids
Oligoquets. Són els que presenten poques quetes. Per exemple el cuc de terra. Poliquets. Són els que presenten moltes quetes. Per exemple els nereis o cucs que s'utilitzen per a pescar en el mar. Hirudinis. Són els que presenten ventoses en els seus extrems. Per exemple les sangoneres.
Dibuix d'AMADEU BLASCO pel llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002


5. Platihelmints
. Són invertebrats amb forma de cuc aplanat i ample. Pot presentar segments com la tenia o no presentar segments, com les planaries. La tenia o solitària és un paràsit d'uns 2 o 3 metres que pot viure en l'intestí prim dels animals, inclosos els humans. La infestació es produeix a l'ingerir carn crua (pernil, "cecina", etc.) d'animals que contenen larves enquistades de tenia. Les planaries viuen a l'aigua dolça i al mar, són carnívores i aproximadament tenen un centímetre de llargada.

Completar frases sobre Esponges (WEB de M. Alós) 16

6. Mol·luscs. Són invertebrats de cos tou, no segmentat i sovint dividit en cap, massa visceral i peu. En molts d'ells la massa visceral està envoltada per un mantell que produeix una conquilla de carbonat càlcic. A més, el mantell forma una cavitat anomenada cavitat del mantell o cavitat paleal on es troba l'aparell respiratori (ún pulmó en es terrestres i branquies en els aquàtics). Es mol·lusc es classifiquen en:

Classificació dels Mol·luscs

Gasteròpodes. Presenten un peu musculós capaç de lliscar sobre tot tipus de superfícies i una conquilla formada per una sola peça com el cargol terrestre o bé manquen d'ella com els llimacs. La conquilla pot ser plana com en les pegellides o formar una espiral, com en els cargols. La respiració pot ser branquial, com en els caragols marins, o respiració pulmonar, com en el caragol terrestre, que és hermafrodita.

Dibuix d'AMADEU BLASCO pel llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002

Bivalves. Presenten una conquilla formada per dues peces articulades anomenades valves. No tenen cap diferenciat i el peu té forma de pala excavadora o bé és molt reduït i presenta una glàndula que segrega el bissus per adherir-se a les roques. Respiren per brànquies laminars que a més serveixen per retenir les partícules (animals filtradors) que entra per un tub (sifó inhalant) i surt per un altre (sifó exhalant). Per exemple les cloïsses i els musclos.

Dibuix d'AMADEU BLASCO pel llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002

Cefalòpodes. Presenten un peu dividit en 8 o 10 tentacles proveïts de ventoses que envolten la boca. Tenen un cap bé diferenciat amb dos grans ulls. El mantell té forma de sac i l'aigua que entra en ell pot ser expulsada amb força per un tub (sifó) originat un corrent que les permet nedar a reacció. Poden mancar de conquilla com els pops, tenir conquilla interna com la sípia i el calamar, o externa com els nautilos.

Dibuix d'AMADEU BLASCO pel llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002

 

 

 


7. Equinoderms
. Són invertebrats exclusivament marins que posseeixen sota la seva pell (epidermis) un esquelet calcari constituït per plaques soldades o independents o per espícules petites i aïllades. Les plaques poden servir de suport a llargues espines.

Presenten un conjunt de conductes anomenat sistema ambulacral, plens d'un líquid semblant a l'aigua de mar i una sèrie de tubets acabats en ventoses que serveixen per a fixar-se i desplaçar-se, els anomenats peus ambulacrals. Tenen simetria pentagonal (molt evident en les estrelles de mar al presentar 5 braços).

Es reprodueixen sexualment amb sexes separats,i els individus o són mascles o son femelles. La fecundació es realitza en el mar (fecundació externa) i de l'ou surt una larva nedadora (larva planctònica) que després dóna lloc a un adult marxador (bentònic).

Dibuix d'AMADEU BLASCO pel llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals. 2002


Els Equinoderms es classifiquen en cinc grups diferents que són:

Classificació dels Equinoderms
Eriçons de mar. Tenen un esquelet de plaques calcàries soldades que formen una estructura globosa que suporta llargues espines. Són herbívors. Estrelles de mar. Tenen cinc braços poc flexibles i poden presentar espines. Son carnívores i poden evaginar l'estómac per tal d'ingerir les preses. Holoturies. Són les anomenades"botifarres de mar" en referència a la seva forma. S'ali-menten dels petits organismes que conté la sorra que ingereixen. Ofiures. Són com estrelles de mar però de braços molt flexibles que mouen amb rapidesa. Viuen a sota les pedres del fons marí. Comàtules. Presenten 5 braços dividits en dos amb els que pot nedar, encara que per molt poc temps. Presenten colors molt vius.
 
Test de resposta múltiple sobre Mol·luscs (WEB de M. Alós) 16.2
Relacionar dibuixos amb noms (Equinoderms) 16
Mots encreuats 16
Índex general de temes de 1r d'ESO