Introducció. Els rèptils van aparegué fa uns 300 milions d'anys a partir dels amfibis. Gràcies a tenir una respiració pulmonar molt eficaç va ser possible l'evolució cap a una epidermis completament impermeable que els va permetre colonitzar les zones seques. La fecundació interna i els ous amb una closca impermeable que els protegeix completament de la dessecació, els va permetre colonitzar fins i tot els deserts. Van arribar a dominar tot el planeta (mar, terra i aire) i a presentar mides gegantesques que a l'ambient terrestre cap altre grup mai ha assolit. La majoria de les espècies van desaparèixer de cop fa uns 60 milions d'anys. Aquest fet es relaciona amb la caiguda d'un gran meteorit que va provocar una gran activitat volcànica. Aquesta va generar una gran capa de cendra que no deixava arribar el calor solar, la qual cosa va provocar un gran descens de la temperatura que va acabar amb la majoria dels rèptils, que són animals que no poden controlar la seva temperatura interna. Altres autors han proposat que aquells rèptils sí podien controlar la seva temperatura i que la raó de la seva extinció va ser la falta d'aliment donat que sense prou llum (a conseqüència de la capa de cendra) la majoria de les plantes es van morir.

Els ocells van aparèixer fa uns 144 milions d'anys, és a dir, molt després de l'aparició dels primers mamífers, a partir d'uns rèptils ja desapareguts que eren capaços de volar i de caminar amb dues potes. Aquest modern grup de vertebrats ha tingut un gran èxit biològic gràcies sobretot a què al poder volar poden escapar amb molta facilitat dels seus depredadors i criar en llocs de molt difícil accés pels animals no voladors. Prova d'això és que són els únics vertebrats salvatges que s'atreveixen a deixar-se veure en el medi natural i que fins i tot viuen i es reprodueixen a les nostres ciutats sense amagar-se (cosa que no fan ni les rates, ni els ratolins, ni els rat-penats). A més, la capacitat de mantenir una temperatura interna constant els ha permès colonitzar les zones més fredes del planeta, com per exemple l'Antàrtida, cosa que no poden fer els rèptils actuals.

Llegeix les explicacions sobre les característiques generals i la classificació dels rèptils i realitza el Test de resposta múltiple 19. Després llegeix el text sobre els ocells i realitza el Relacionar dibuixos i noms 19 i el Mots encreuats 19.

1. Els Rèptils. Són els vertebrats que presenten el cos recobert d'escates epidèrmiques còrnies (la mateixa substància que forma les nostres ungles i el nostre pel), tenen respiració pulmonar i es reprodueixen per fecundació interna i ous proveïts d'un embolcall calcari (closca) que els permet suportar ambients molt secs. Poden presentar quatre potes com les sargantanes o mancar d'elles com les serps. Les escates dels rèptils, a diferència de les dels peixos, són epidèrmiques, seques i impermeables, el que els permet suportar ambients molt secs.

1.1 Morfologia externa. Es distingeixen tres parts: cap, tronc i cua.

• Cap. Presenta dos orificis nasals, una boca proveïda de dents, que de vegades posseeixen glàndules verinoses (serps), o de bec corni (tortugues) i dos ulls proveïts de parpelles.

• Tronc. Presenta 4 extremitats acabades en cinc dits separats (llangardaixos), en dits units per membranes (tortuga d'aigua europea), o en aletes (tortuga llaüt). També hi ha rèptils que manquen d'extremitats (serps). Les extremitats s'articulen lateralment per la qual cosa caminen arrossegant el ventre sobre la superfície (reptació). Només durant un curt període de temps poden caminar sense reptar. Molts antics rèptils, si podien caminar sobre quatre potes (per exemple els diplodocus i els estegosaures) o sobre dues potes (per exemple els tiranosaures). .

• Cua. Va des de la cloaca fins el final.

1.2. Anatomia interna. L'esquelet presenta costelles unides a la columna vertebral i al estèrnum formant una caixa toràcica, menys en les serps que manquen de estèrnum. La circulació és similar a la dels amfibis (circulació doble però incompleta) en tots els rèptils menys en els cocodrils que presenten dos ventricles com les aus i els mamífers (circulació doble i completa).

1.3. Reproducció. Els mascles posseeixen un òrgan copulador o penis. La fecundació és interna. Com la temperatura interna és variable (poiquiloterms) no incuben els ous, simplement els enterren. El desenvolupament és directe, és a dir sense fases larvàries.

1.4. Classificació. Es distingeixen quatre tipus:

2. Els ocells. Són vertebrats amb un parell d'ales i un parell de potes, boca amb bec corni, cos recobert de plomes, respiració pulmonar, reproducció mitjançant ous (ovípars) i temperatura constant (homeoterms). Les plomes són estructures epidèrmiques que consten d'un canó bassal, un raquis allargat i nombroses barbes. Les funcions de les plomes són protegir a l'au de les variacions tèrmiques, impedir que la seva pell es mulli, i possibilitar el vol. Es distingeixen cinc tipus de plomes: les timoneres o rectrius en la cua, les rèmiges en les ales, les cobertores en el dors i el plomissol en la part ventral.

2.1 Morfologia externa. Es distingeixen tres parts: cap, tronc i cua.

• Cap. Presenta boca amb bec corni, oïdes recobertes de plomes i ulls amb dues parpelles i una membrana nictitant semitransparent horitzontal. El bec presenta diferents formes segons el tipus d'alimentació: carnívor (àguila), insectívor (oreneta), granívor (pardal i colom), omnívor (oca), filtrador (flamenc) i frugívor (tucan).

• Tronc. Presenta 4 extremitats, les dues superiors són ales generalment adaptades al vol i les dues inferiors són potes proveïdes de quatre dits recoberts d'escates com els rèptils i adaptats a la marxa (gallina), a l'aprensió (falcó) o a la natació (ànec).

• Cua. És molt curta i suporta les plomes timoneres que marquen l'adreça de vol.

2.4 Classificació. Els principals grups d'ocells són: