Introducció. Quan mirem com una femella de gos alleta a les seves cries i com les defensa dels seus possibles enemics, veiem la gran semblança d'aquest comportament i el dels humans. Quan mirem com una gata ensenya a caçar als seus petits també podem constatar aquesta semblança. A més, quan en un zoo mirem als ulls a un ximpanzé, a un goril·la o a un orangutan, constatem l'estranya sensació que nosaltres també estem sent observats per una mirada bastant semblant a la nostra. La realitat no és que els animals mamífers se semblin molt a nosaltres sinó que nosaltres som animals mamífers. Igualment no és que els gran mones o primats se semblin molt a nosaltres, sinó que es que nosaltres som primats.

La nostra evolució ens ha portat a tenir un cervell que, en proporció al cos, és el més gran de totes les espècies. Bàsicament això és el que ens va permetre passar en pocs milions d'anys de recollir fruits i defensar-nos de les altres espècies a dominar-les i poder viure a partir d'elles. Posteriorment, gràcies a descobrir com controlar el foc i com obtenir obtenir energia del petroli la població humana ha experimentat un gran creixement, tan que ens hem convertit en una gran perill per la majoria de les altres espècies. Avui la seva supervivència decent de nosaltres i hem de recolzar totes les gestions per aconseguir que aquest mon pugui passar a les següents generacions igual o millor que com nosaltres el hem rebut. No sabem si la nostra intel·ligència serà suficient per evitar la nostra pròpia extinció per un excés de destrucció del medi ambient, el que si està clar és que el camí a seguir és primer conèixer millor les altres espècies i després saber que hem de fer perquè totes les espècies puguem conviure en aquest planeta, l'únic conegut que pot allotjar vida.

1. Morfologia externa. En els seu cos es distingeixen tres parts: cap, tronc i cua.

• Cap. Generalment presenta dos orificis nasals, dues orelles, dos ulls proveïts de parpelles i una boca proveïda de llavis per a succionar llet durant la lactància i de quatre tipus de dents (incisives per a tallar, canines per a esquinçar, pre-molars i molars per a triturar), situats cadascun en un alvèol dental diferent.

• Tronc. Generalment presenta 4 extremitats formades per un os llarg, a continuació dos ossos llargs paral·lels i un conjunt d'ossos petits que formen cinc dits, és l'anomenada estructura interna de quiridi. Poden estar adaptades a la marxa (com per exemple les potes d'un cavall), a l'excavació (com les potes d'un talp), a l'aprensió d'objectes (com les mans del ximpanzé), al vol (com les ales d'una rata-pinyada), o a la natació (com les aletes d'una balena o d'una foca). Les potes marxadores poden acabar en ungles (ungulígrads com el cavall o el porc), en dits (digitígrads com el gos) o en la planta d'un peu (plantígrads com l'ós o l'humà). Les femelles presenten glàndules mamaries per a donar llet a les seves criatures (lactància).

• Cua. Pot faltar (com en el goril·la) o pot formar una aleta (com en les balenes). Generalment actua com un timó per mantenir o canviar la direcció en les curses ràpides. En algunes espècies com els mones aranya és prènsil i serveix per agafar-se a les branques.

2. Anatomia interna. El cor dels mamífers presenta dues aurícules i dos ventricles com el de les aus per la qual cosa tenen circulació doble i completa. La respiració és pulmonar. En alguns grups l'aparell digestiu presenta característiques especials, com en els remugants que posseeixen el rumen per a emmagatzemar l'aliment i després retornar-lo a la boca i remugar-lo (tornar a mastegar-lo). La majoria no presenten cloaca sinó que l'orifici excretor i l'anus desemboquen per separat.

Estómac d'un remugant com la vaca

3. Reproducció. Els mascles posseeixen dos testicles dels quals surten dos conductes espermàtics que desemboquen en la uretra que passa per l'interior de l'òrgan copulador o penis. La fecundació és interna. Les femelles posseeixen dues ovaris i dues oviductes que acaben en una cavitat musculosa anomenada úter o matriu que es comunica amb l'exterior per un conducte dilatable anomenat vagina que és on s'allotja el penis del mascle durant la còpula. El desenvolupament embrionari pot realitzar-se:

• dintre d'un ou com només succeeix en els Prototeris, com l'ornitorinc

• pot iniciar-se en l'úter durant un curt temps i després acabar-se en l'exterior, en l'anomenada borsa marsupial en la qual es troben les mames com només succeeix en els Metateris, com el cangur

• pot realitzar-se totalment en l'úter gràcies a una estructura materno-fetal denominada placenta que permet l'alimentació de l'embrió a partir de la sang materna fins el moment del part, com succeeix en els Euteris, com el gat, i que compren la gran majoria d'espècies de mamífers.