3r ESO. Tema 6. L'APARELL CIRCULATORI I LA CIRCULACIÓ

Llegeix les explicacions sobre la sang i l'aparell circulatori i i realitza l'exercici "Test de resposta múltiple 6". Després llegeix les explicacions sobre el procés de la circulació i realitza els exercicis "Dibuix mut 6" i "Mots encreuats 6".

1. L'aparell circulatori humà. L'aparell circulatori és l'encarregat de distribuir l'oxigen i els aliments per tot el cos, i de recollir el diòxid de carboni i els productes d'excreció procedents de les cèl·lules. Està format per:

  • un líquid circulatori denominat sang,
  • una bomba que ho impulsa denominada cor, i
  • uns conductes denominats vasos anguinis (artèries, venes i capil·lars sanguinis) i vasos limfàtics.

2. La sang. Està formada per un líquid denominat plasma sanguini i per diversos tipus d'elements cel·lulars: els glòbuls vermells, els glòbuls blancs i les plaquetes.

  • Plasma. El plasma està format bàsicament per aigua i per determinades substàncies disoltes (sals minerals, glucosa, lípids i proteïnes). El plasma sense proteïnes es denomina sèrum sanguini.
  • Glòbuls vermells. Els glòbuls vermells o eritròcits són cèl·lules sense nucli i plenes d'hemoglobina, que és una proteïna capaç de captar i alliberar oxigen.
  • Glòbuls blancs. Els glòbuls blancs o leucòcits poden tenir funció fagocítica (neutròfils, eosinòfils, i monòcits), generadora d'anticossos (limfòcits) o productora de vasodilatadors (basòfils).
  • Plaquetes. Les plaquetes són fragments de citoplasma que contenen una substància que inicia la coagulació de la sang.

 

 

 

(Imatge basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología" de 3r d'ESO. Editorial Santillana. 2002)

3. Els vasos sanguinis. Se diferencien tres tipus denominats artèries, venes i capil·lars sanguinis.
  • Artèries. Són els vasos que duen sang des del cor a altres parts del cos. Són elàstiques gràcies a tenir una gruixuda capa muscular intermèdia. Totes elles, menys l'artèria pulmonar, duen sang rica en oxigen.
  • Venes. Són els vasos que duen sang cap al cor. Són molt poc elàstiques, pel que precisen tenir unes vàlvules internes per a evitar el retorn de la sang. Totes elles, menys la vena pulmonar, condueixen sang pobra en oxigen.
  • Capil·lars sanguinis. Són uns vasos extremadament prims que uneixen el final de les artèries amb el principi de les venes. Les seves parets són tan primes que permeten l'intercanvi de gasos en els pulmons, l'entrada de nutrients en l'intestí i la sortida dels productes de excreció en els ronyons.

4. L'aparell circulatori. El conjunt de tots els vasos sanguinis constitueixen un aparell circulatori doble i complet. Es diu doble perquè compren dos circuits, que són el pulmonar i el general. Es diu complet perquè en el cor no hi ha barreja de sang oxigenada i no oxigenada, concretament la sang oxigenada passa per la part esquerra del cor i la no oxigenada passa per la part dreta.

 

(Imatge basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología" de 3r d'ESO. Editorial Santillana. 2002)

(Imatge basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología" de 1r de Batxillerat. Editorial Santillana. 2002)

 

5. El funcionament de l'aparell circulatori sanguini. Bàsicament depend del funcionament del cor. El cor humà presenta quatre càmeres: dos que reben sang, les aurícules, i dues que expulsen sang, els ventricles. Entre l'aurícula i el ventricle esquerres està la vàlvula mitral, i entre l'aurícula i el ventricle drets està la vàlvula tricúspide.

El cor funciona com una bomba aspirant-impel·lent. Per a això realitza moviments de relaxació (diàstoles) seguits de moviments de contracció (sístoles). El cicle cardíac (batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes:

  • Diàstol. Les parets de les aurícules i dels ventricles es relaxen i aspiren la sang, la qual arriba per les venes. La sang que omple les artèries no retrocedeix gràcies que les vàlvules semilunares (també denominades sigmoidees) estan tancades. Aquesta fase dura 0,35 segons.
  • Sístole auricular. Les parets de les aurícules es contreuen, s'obren les vàlvules auriculo-ventriculars (mitral i tricúspide) i la sang passa als ventricles. Aquesta fase dura 0,15 segons.
  • Sístole ventricular. Les parets dels ventricles es contreuen i la sang del ventricle esquerre pansa a l'artèria aorta, cap a la resta del cos, i la del ventricle dret passa a l'artèria pulmonar cap als pulmons. Aquesta fase dura 0,3 segons.

AD = Aurícula dreta, AE = Aurícula esquerra, VD = Ventrícle dret, VE = Ventrícle esquerre

(Imatge basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología" de 3r d'ESO. Editorial Santillana. 2002)

Test de resposta múltiple 6


6. Principals artèries i venes de l'aparell circulatori sanguini
. Les principals venes són les venes pulmonars que porten sang procedent dels pulmons a l'aurícula esquerra, i la vena cava (superior e inferior) que porta sang de la resta del cor a l'aurícula dreta. Les principals artèries són l'artèria pulmonar que des del ventricle dret porta sang als pulmons i l'artèria aorta que des del ventricle esquerre porta sang a la resta del cos.

(Imatge de BIOPUNT publicada al llibre "Biologia i Geologia de 3r d'ESO" de l'Editorial Casals. Barcelona. 1997)

7. El sistema limfàtic. Està constituït pels vasos limfàtics i pels ganglis limfàtics. El líquid que conté es denomina limfa. Els vasos limfàtics són cecs, és a dir no tenen sortida. Per les seves parets absorbeixen part del líquid intersticial i ho condueixen als vasos sanguinis.

El sistema limfàtic realitza tres funcions:

  • Retornar a la sang una gran part del plasma que, a causa de la pressió, ha sortit dels capil·lars sanguinis.
  • Transportar els greixos absorbits en l'intestí evitant així que arribin massa concentrades al cor.
  • Produir anticossos. En els ganglis limfàtics es generen limfòcits, els quals produeixen anticossos. Els principals ganglis limfàtics es troben el coll, aixelles i engonals. La seva inflamació és símptoma de patir una infecció.

(Imatge basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología" de 1r de Batxillerat. Editorial Santillana. 2002)


8. Les malalties de l'aparell circulatori humà
. Les principals són:
  • Aterosclerosi. És el dipòsit de plaques de colesterol a l'interior de les artèries.
  • Arteriosclerosi. Enduriment de les parets de les artèries a causa de l'edat.
  • Trombosi. Obstrucció d'un vas generalment a causa de un coàgul de sang que s'ha format al trencar-se les plaquetes a causa de fregar amb els dipòsits de colesterol que hi ha a l'interior de les artèries.
  • Angina de pit. Dolor en el pit motivat per una forta contracció del cor al no rebre suficient oxigen generalment a causa de l'obstrucció de l'artèria coronària.
  • Infart de miocardi. Malaltia que presenta els mateixos símptomes i causes que l'angina de pit però que al durar hores, provoca la destrucció d'una part del cor i, si afecta a tot ell, la mort de l'individu.
  • Buf cardíac. Insuficiència cardíaca deguda a un buidatge inadequat del cor.
  • Taquicàrdia. Freqüència cardíaca superior a 100 batecs per minut.
  • Hipertensió. És un augment crònic de la pressió arterial.
  • Leucèmia o càncer de sang. És una proliferació anormal dels glòbuls blancs.

Dibuix mut 6 ......... Mots encreuats 6


Índex general de temes de 3r d'ESO