Llegeix les explicacions sobre els òrgans efectors i realitza l'exercici "Relacionar dibuixos amb noms 9". Després llegeix el text sobre les principals malalties des sistema nerviós i realitza els exercicis "Test de resposta múltiple 9" i "Mots encreuats 9".

1. Els efectors. Són els òrgans que executen les respostes del Sistema Nerviós. Hi ha dos tipus d'efectors, que són els músculs, també anomenats "efectors motors", i les glàndules exocrines o "efectors secretors". Tots els efectors estan estimulats per nervis és a dir estan "innervats". Els nervis s'anomenen nervis cranials si surten del crani o nervis raquidis si surten de la mèdul·la espinal. El conjunt de tots els nervis forma l'anomenat Sistema Nerviós Perifèric. Els efectors motors poden ser músculs de fibra estriada i contracció voluntària o músculs de fibra llisa i contracció involuntària. Els sistema nerviós que innerva els músculs de contracció voluntària s'anomena Sistema Nerviós Voluntari i el sistema nerviós que innerva els músculs de contracció involuntària i també les glàndules exocrines s'anomena Sistema Nerviós Autònom o Neurovegetatiu.

2. La resposta del Sistema Nerviós Voluntari. La resposta pot ser un acte reflex o un acte voluntari.

Acte reflex. És el que es dóna quan la resposta s'elabora en la medul·la espinal. La seva coordinació nerviosa consisteix en una neurona sensitiva que condueix un impuls nerviós fins la substància grisa de la medul·la i allí ho transmet a una neurona intercalar o d'associació, la qual ho passa a una neurona motora que estimula el moviment d'una fibra muscular. També es pot produir sense intervenció de la neurona intercalar, és a dir amb només dues neurones. Es tracta d'una resposta molt ràpida i inconscient davant de situacions de perill, com per exemple quan sentim una burxada en una cama. La sensació de dolor arriba al cervell després de produir-se el moviment. Es tracta dons d'una mena de curt circuit produït en el circuit normal d'un acte voluntari, per aconseguir una resposta molt més ràpida.

(Imatge del llibre "Biologia i Geologia" de 3r d'ESO. Editorial Santillana. 2002)

3. La resposta del Sistema Nerviós Autònom. Aquest sistema controla les funcions que realitzen les nostres vísceres independentment de la nostra voluntat. Per exemple el batec cardíac, els moviments respiratoris, la digestió, la excreció, etc. Està constituït per alguns nervis cranials (surten del crani) i per alguns nervis raquidis (surten de la medul·la). Es distingeixen dos tipus de sistema nerviós autònom:

• El sistema nerviós simpàtic (SNS). És el predominant en les situacions de perill. Provoca les accions adequades para la resposta ràpida com són: augment del ritme cardíac, dilatació dels bronquis per afavorir l'entrada i sortida de gasos, augment de la suoració, disminució del peristaltisme intestinal per disminuir l'energia invertida en la digestió, vasoconstricció de les artèries, dilatació de les pupil·les per a que entri més llum, etc.
• El sistema nerviós parasimpàtic (SNP). És el que predomina en les situacions de repòs. Provoca accions adequades para la relaxació i la inversió d'energia en la funció digestiva. Aquestes accions són: disminuciódel ritme cardíac, disminució del ritme respiratori, disminució de la suoració, augment del peristaltisme intestinal, vasodilatació de les artèries, contracció de les pupil·les, etc.

La resposta del sistema nerviós autònom està controlada per l'hipotàlam però també presenta actes reflexes, els anomenats reflexes viscerals, com per exemple canvis de suoració i de tensió muscular en resposta al calor localitzat o de motilitat intestinal en resposta a un estímul.

(Imatge del llibre "Biología y Geología" de 1r de Batxillerat de l'Editorial Santillana. 2002)

4. Les malalties del sistema nerviós. Les principals són:

Anorèxia nerviosa. És la conducta continuada de no voler menjar. Generalment s'inicia per una sensació de pànic davant la idea de excés de pes en persones amb una forta voluntat.

Autisme. És la tendència a replegar-se en el propi món interior i desinteressar-se de la realitat exterior, acompanyada de la incapacitat per a comunicar-se. Pot ser un símptoma de l'esquizofrènia.

Bulímia. És l'ingesta excessiva d'aliments com resposta davant d'un estat d'elevada ansietat. El excés de pes provoca la preocupació del pacient, amb el que augmenta l'ansietat i així la ingesta.

Dependència. Consisteix en la necessitat de consumir una determinada substància de forma habitual per a recuperar la normalitat del funcionament de l'organisme. Apareix després del consum continuat d'una determinada droga o fàrmac. Pot ser física (sí al no consumir-se es produeixen espasmes, tremolors i suoracions, la cridada síndrome d'abstinència) o psíquica (sí hi ha incomoditat però no una autèntica síndrome d'abstinència). Segons el producte es distingeix l'alcoholisme, el tabaquisme i la drogaaddició Les principals drogues i els seus efectes són:

• cocaïna (droga estimulant que produeix eufòria i hiperactivitat seguida d'un període depressiu, amb irritabilitat i ansietat),
• heroïna (droga narcòtica que adorm, evita la percepció del dolor i afavoreix l'oblit de les preocupacions),
• marihuana, hashish i LSD (drogues al·lucinògenes, és a dir que alteren la percepció de les imatges i els sons reals).

Depressió. És un estat continuat de profunda tristesa, generalment acompanyada d'ansietat, desinterès general, sensació de culpabilitat i fins i tot impulsos autoagresius. Es distingeix l'exògena, que és la natural després d'una gran desgràcia i que remet amb els dies, i l'endògena, que és la deguda a una alteració en la producció o reabsorció de determinats neurotransmissors, i que precisa diversos mesos de tractament farmacològic.

Malaltia d'Alzheimer. És un trastorn neurològic degeneratiu, progressiu i irreversible que es pot presentar a partir dels 50 anys. Els primers símptomes són fallades greus de memòria i confusió en el discurs. Provoca demència i duu a la incapacitat de percebre tot el que succeeix. També s'anomena "demència pre-senil" ja que el terme "demència senil" només s'utilitza per la que apareix a partir dels 80 anys.

Malaltia de Parkinson. És una alteració dels nuclis grisos existents a la base del cervell deguda a causes encara desconegudes. Els primers símptomes són tremolors en les mans, rigidesa muscular i lentitud de moviments. Es pot presentar a partir d'edat mitjana.

Epilèpsia. És un trastorn de la funció cerebral que provoca atacs breus consistents en crisis de convulsions musculars, pèrdua de consciència i alteracions sensorials.

Esclerosi múltiple. Consisteix en la destrucció de la beina de mielina que recobreix els axons de les neurones a causa de un error del propi sistema immunològic del pacient (malaltia autoimmune). A causa de això apareixen plaques disseminades en tot el SNC. Els primers símptomes són: pèrdua de força, falta de sensibilitat i dificultats per la coordinació dels moviments.

Esquizofrènia. És una alteració greu de la personalitat, del pensament, de la percepció de l'afectivitat i de la percepció del món exterior. Pot desencadenar reaccions agressives puntuals.

Estrès. És un estat de tensió aguda deguda a la necessitat de respondre amb rapidesa a nombrosos estímuls que es perceben com amenaçadors o agressius.

Meningitis. És una infecció de les meninges que produeix febre alta, rigidesa del clatell i dolor agut

Migranya. Aquesta malaltia consisteix en crisis repetides de mals de cap molt forts, que generalment estan localitzats en la zona frontal i temporal. Solen estar acompanyats de fotofobia, necessitat de silenci i en ocasions vòmits.

Paranoia. És una sensació delirant continuada de sentir-se perseguit pels altres que paradoxalment està acompanyada d'una gran claredat per a percebre i analitzar tots els aspectes de la vida que afecten als altres.

Poliomielitis. És una infecció vírica contagiosa que produeix paràlisi i atròfia de les extremitats.

Índex general de temes de 3r d'ESO